Sant Cugat del Vallès

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografiaSant Cugat del Vallès
Monestir de Sant Cugat - Llevant.JPG
Monestir de Sant Cugat del Vallès
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Sant Cugat del Vallès és un municipi català de la comarca del Vallès Occidental (Barcelona). Se situa a la vessant nord-occidental de Collserola i existeixen evidències humanes a la zona des de l'edat del bronze.

El seu desenvolupament econòmic a les darreries el segle XX i inicis del XXI l'ha constituït com una de les ciutats amb major renda per capità del territori català i espanyol. Actualment agrupa el nucli central i les entitats de població de Valldoreix, Mira-sol, Les Planes i La Floresta.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • A Sant Cugat, màrtir de Crist, segle IV. Aquest indret honorà el seu martiri i les seves despulles. La seva memòria bastí l'Església i el monestir. Avui congrega confiat el poble cristià.[1]
Book icoline.svg Testimoniatge al claustre del Monestir de Sant Cugat, 2004.
  • De tot hi ha hagut i de tot hi ha dintre del terme de Sant Cugat, pintoresc i fecund, amb raconades de caràcter bellament selvàtic, fonts en l'obaga per apaivagar la set de solella, sempre actiu i sensible, ufanós i florit de masies plantoses: can Castanyer amb la seva ermita, Torre Negra, el mas Roig i Rabella; Fontanals i Trabal formant barriada, i can Borrell amb el seu petit estany, indret solitari i captador.[2]
Book icoline.svg Testimoniatge al claustre del Monestir de Sant Cugat, 2004.
  • Eixa vila que us venera / amb estima sens igual, / del poder vostre n'espera / deure's lliure de tot mal, / fins que a fer-vos companyia / tots al cel haguem pujat. / Vós que amb santa valentia / de l'infern heu triomfat: / protegiu-nos nit i dia / gloriós màrtir Sant Cugat.[1]
Book icoline.svg Goigs a llaor del gloriós màrtir sant Cugat, D'ençà el 25 de juliol de 304..
Goig que el municipi va dedicar al màrtir després del seu ferotge martiri i assassinat.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Sant Cugat, són pocs, porucs i malavinguts.[3]
  • Anem a Sant Cugat del Vallès, que molts en parlen i no saben on és.[4]
(var.) Sant Cugat del Vallès, que molt l'anomenen i no saben on és.[3]
  • Si vols salut, a Sant Cugat en venen.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Pedró i Fontanet, 2005, p. 45.
  2. Canyameres i Casamada, 1961, p. 282.
  3. 3,0 3,1 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  4. Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 17 octubre 2019].
  5. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Canyameres i Casamada, Ferran. «Sant Cugat». A: El Vallès: (Vigor i bellesa) Premi P. Maspons i Camarasa 1959. 1 (en català). Barcelona: Editorial Selecta, 1961 (Biblioteca monogràfica de Ferran Canyameres). 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Pedró i Fontanet, Rogeli. «La llegenda de Sant Cugat». A: Llegendes de Sant Cugat: mites, faules i narracions populars. 63 (en català). Cossetània Edicions, 2005 (El Tinter). ISBN 9788497911696. 

Enllaços[modifica | modifica el codi]