Son
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El son és un estat natural caracteritzat per la falta o manca de consciència; durant aquest estat, l'activitat sensorial està molt reduïda i gairebé tots els músculs voluntaris estan en repòs.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- A bona son no hi ha llit dur.[1]
- Com més dormen, més son tenen.[1]
- La son no espera llit, ni la talent companyia.[1]
- No tots els qui tenen son poden dormir.[1]
- Qui té son, que soni.[1]
- Un son en duu un altre.[1]
- Val més bona son que bon llit.[1]
Endevinalles[modifica | modifica el codi]
- Una cada dia,
cada dia tres,
set cada nit
i una cada mes.[2]
- Anar a missa / àpats / hores de dormir / confessió.
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
- Caure de son.[1]
- (var.) Esser mort de son.
Tenir moltes ganes de dormir.
- El darrer son.[3]
- (var.) El son etern.
- La mort.
- Fer fugir la son.[1]
- Treure les ganes de dormir.
- Fer un son.[4]
- (var.) Trencar el son.[3]
- Dormir una estona.
- No dorm sempre que té son.[1]
- Es diu d'algú que té moltes preocupacions.
- (var.) Tenir una son de boig .
- Tenir moltes ganes de dormir.
- Tenir poca son.[1]
- Esser molt diligent.
- Fer-lo deixondir, treure-li la indolència, la peresa.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Son». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ 3,0 3,1 «Son». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 «Son». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.