Tema de Discussió:Caterina d'Alexandria

grafia de "cuina" en rima amb "Caterina"

4
Raimon Pavia Segura (Discussiócontribucions)

En les dites en què "Caterina" rima amb "cuina", és evident que la pronunciació d'aquest darrer mot és l'arcaica i actualment dialectal: trisíl·laba, plana, però sense diftongació i amb la "i" tònica, i per tant hi desorienta molt la grafia normativa actual corresponent a la pronunciació moderna i general (bisíl·laba, plana, amb diftong "ui" decreixent). De fet no té sentit.

El que té tot el sentit en aquests casos és escriure-hi "coïna" o "cuïna".

Veg. http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=cuina

Les dites populars, i més si rimen, comparteixen amb la poesia i amb les lletres de cançons la necessitat de reflectir gràficament la pronunciació quan el lector no la pot endevinar amb la grafia normativa ("prô", o a la Cançó del lladre, per ex., per mètrica i rima, necessàriament: "en presó fosca em duïa").

Docosong (Discussiócontribucions)

Bon dia Raimon, perdona el retard de la resposta, gràcies per l'apunt. Recorda que ens basem en les fonts fiables per verificar les dites. En aquest cas en el llibre de Parés apareix aquesta versió, si trobes necessari que s'ha d'explicar aquests casos particulars, que considero interessant, existeix un camp |notes per comentar-ho. Salut!

Raimon Pavia Segura (Discussiócontribucions)
Raimon Pavia Segura (Discussiócontribucions)

Bon dia, Docosong,

Jo és que no m'hi aclareixo, amb el camp de notes ni amb tot en general.

A mi m'és igual qui consti que ha fet l'edició. Jo només vull que les coses apareguin ben escrites. Proporciono la informació filològica, us poso la font de la paremiologia de Víctor Pàmies (tota una referència) amb un enllaç, i que QUI SIGUI, amb més pràctica tècnica, s'encarregui de l'edició.

Ja m'agradaria, però no em puc dedicar a aprendre com s'edita en casos "complexos". Gràcies.

Resposta a «grafia de "cuina" en rima amb "Caterina"»