En les dites en què "Caterina" rima amb "cuina", és evident que la pronunciació d'aquest darrer mot és l'arcaica i actualment dialectal: trisíl·laba, plana, però sense diftongació i amb la "i" tònica, i per tant hi desorienta molt la grafia normativa actual corresponent a la pronunciació moderna i general (bisíl·laba, plana, amb diftong "ui" decreixent). De fet no té sentit.
El que té tot el sentit en aquests casos és escriure-hi "coïna" o "cuïna".
Veg. http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=cuina
Les dites populars, i més si rimen, comparteixen amb la poesia i amb les lletres de cançons la necessitat de reflectir gràficament la pronunciació quan el lector no la pot endevinar amb la grafia normativa ("prô", o a la Cançó del lladre, per ex., per mètrica i rima, necessàriament: "en presó fosca em duïa").