Teresa Gimpera i Flaquer

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTeresa Gimpera i Flaquer
Gimpera.JPG
Teresa Gimpera, l'any 2012
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Igualada
21 de setembre de 1936 (82 anys)
Ocupació Actriu, model i actriu de cinema
Modifica dades a Wikidata

Teresa Gimpera i Flaquer (Igualada, Anoia, 21 de setembre de 1936), coneguda en els seus inicis artístics com a Gim, és una exmodel i actriu de cinema, televisió i teatre catalana.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Recordo les primeres eleccions. Poder votar, quina emoció. Jo ho vaig fer per Pujol: empenyia la família. Després sempre he votat socialista. Ara estic una mica decebuda, però cal seguir votant.[1]
(en castellà) Recuerdo las primeras elecciones. Poder votar, qué emoción. Yo lo hice por Pujol: empujaba la familia. Luego he votado siempre socialista. Ahora estoy un poco decepcionada, pero hay que seguir votando.
Book icoline.svg 29 juny 2010.
  • Em deprimia despullar-me sense raó a pel·lícules casposes. No era per vergonya. Era per la merda de cinema que era. No em venia de gust ensenyar el cul tota l'estona en aquell cinema.[1]
(en castellà) Me deprimía desnudarme sin ton ni son en películas casposas. No era por pudor. Era por la mierda de cine que era. No me apetecía enseñar el culo todo el tiempo en aquel cine.
Book icoline.svg 29 juny 2010.
  • Tenia un cos que llavors no existia a Espanya, amb aquell aire de nòrdica; era guapa i estava plena de complexos; Colita diu que quan entrava a un restaurant cruixien les vèrtebres de tots els homes.[1]
(en castellà) Tenía un cuerpo que entonces no existía en España, con aquel aire de nórdica; era guapa y estaba llena de complejos; dice Colita que cuando entraba en un restaurante crujían las vértebras de todos los hombres.
Book icoline.svg 29 juny 2010.
  • Veure la independència seria una festassa, però això no serà tan ràpid.[2]
Book icoline.svg Entrevista diari Ara8 de novembre de 2012.
  • […] un dia vaig anar a buscar al meu primer marit, que treballava a l'editorial Seix Barral i algú del departament de publicitat em va proposar fer una foto per un calendari. Vaig fer una prova i allà va començar tot.[3]
(en castellà) un día fui a buscar a mi primer marido que trabajaba en la editorial Seix Barral y alguien del departamento de publicidad me propuso hacer una foto para un calendario. Hice una prueba, les gustó y ahí empezó todo.
Book icoline.svg Vanity Fair, 25 de març de 2016.
  • Vaig acabar essent la noia de la tele: tothom em reconeixia pel carrer però ningú sabia com em deia.[3]
(en castellà) Acabé siendo la chica de la tele: todos me reconocían por la calle pero nadie sabía cómo me llamaba.
Book icoline.svg Vanity Fair, 25 març 2016.
  • Ni tan sols em veia guapa i ara quan miro fotos antigues meves reconec que era guapíssima, però llavors jo era molt insegura.[3]
(en castellà) Ni tan siquiera me veía guapa y ahora cuando miro fotos antiguas mías reconozco que era guapísima, pero entonces yo era muy insegura.
Book icoline.svg Vanity Fair, 25 març 2016.

Referències[modifica | modifica el codi]