Teresa Pàmies i Bertran

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTeresa Pàmies i Bertran
Teresa Pàmies i Bertran.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Balaguer
8 d'octubre de 1919
Mort Granada
13 de març de 2012 (92 anys)
Ocupació Escriptora, periodista, activista política i biògrafa
Modifica dades a Wikidata

Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919 - Granada, 13 de març de 2012) fou una escriptora catalana.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Jo vaig entrar en la política de la mà del meu pare, i vaig entrar en la literatura de la mà del meu pare, [...] perquè el Testament a Praga és inconcebible sense la participació literària del meu pare.[1]
Book icoline.svg Entrevista al programa Crear i viure de Televisió Espanyola a Catalunya, 18 de juny de 1984.
  • Quan es va produir el maig del 68 a Txecoslovàquia l'anomenada «Primavera de Praga», vaig tenir la idea, i m'ho vaig proposar, d'escriure, amb les memòries del meu pare i les meves pròpies, el Testament a Praga, i presentar-lo a un premi que es donava a Barcelona. [...] Vaig elaborar el llibre, [...] el vaig enviar per correu a l'editorial Destino, que era l'organitzadora del premi, i vaig dir: «Bé, és com aquell qui llença una botella al mar... Un missatge en una botella... A veure si arriba.» I hi va arribar.[2]
Book icoline.svg Entrevista al programa Crear i viure de Televisió Espanyola a Catalunya, 18 de juny de 1984.
  • La ignorància, en certes situacions, ajuda més que la informació.[3]
Book icoline.svg La filla del gudari, 1997.
  • No m'he considerat mai una escriptora, condició que molts em neguen. Jo no aspiro més que a ser cronista de la meva generació.[4]
Book icoline.svg Entrevista al diari Avui, 2001.
Entrevista feta després de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2001.
  • Els països no són dels governs, i tothom ha de tenir dret a viure al seu país. Veure't obligat a marxar de casa és el pitjor càstig que se't pot donar.[5]
Book icoline.svg Entrevista al programa A fondo de RTVE, 31 de juliol de 1977.
  • He procurat desminitificar al màxim i ser bastant autocrítica perquè aquesta guerra no tan sols la van guanyar ells, sinó que la vam perdre nosaltres, i en certs aspectes, pels nostres propis errors[6]
Book icoline.svg Entrevista al programa A fondo de RTVE, 31 de juliol de 1977.
En referència al llibre Quan érem capitans

Va ploure tot el dia (1974)[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Va ploure tot el dia
  • El món, te'l fas sempre a la mesura dels teus desitjos.[3]
Book icoline.svg Va ploure tot el dia, 1974.
  • L'única cosa que no vol un llibre és morir-se de fàstic als prestatges o als calaixos.[3]
Book icoline.svg Va ploure tot el dia, 1974.
  • Un poble no és ben bé íntegre si no coneix a fons la seva llengua. El meu poble no la sap.[3]
Book icoline.svg Va ploure tot el dia, 1974.
  • Tot ho polititzes. De tot en fas política. És una deformació, naturalment. Inclús un parell d’hores d’espera a la ‘Tour Aurore’ esdevindran, per a tu, dues hores de ‘curset’ polític. No tens remei.[7]
Book icoline.svg Va ploure tot el dia, 1974.

Citacions sobre Teresa Pàmies[modifica | modifica el codi]

  • Una característica de Teresa Pàmies és l'espontaneïtat; una altra, l'autenticitat, el to de verisme de les seves narracions, també l'absència d'enfarfec a la seva escriptura i encara l'aportació d'un gran nombre de mots dialectals procedents de la seva comarca, característiques positives, que són al mateix temps qualitats.[8]
Book icoline.svg Serra d’Or, maig 1977. — Vicenç Riera Llorca
  • Teresa Pàmies sempre va assolir la suficiència estètica, sempre va escriure llibres magnífics, molt llegívols, i ja els agradaria a molts autor aconseguir aquesta fluïdesa, aquesta honestedat històrica, i aquesta facilitat per a la tendresa tràgica.[9]
Book icoline.svg La Llança (El Nacional), 25 de setembre de 2017. — Andreu Navarra

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Crear i viure - Teresa Pàmies». RTVE. «minut 12:16»
  2. «Crear i viure - Teresa Pàmies». RTVE. «minut 18:21»
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Teresa Pàmies» (en català). Minimàlia.net, 2007. Arxivat de l'original en 1385031006. [Consulta: 31 octubre 2016].
  4. Vàzquez, Eva. «L'última veu de l'exili se'n va» (en català). El Punt Avui, 14 març 2012. [Consulta: 31 octubre 2016].[Enllaç no actiu]
  5. «A fondo - Ernesto Giménez Caballero y Teresa Pàmies». RTVE, 31 de juliol de 1977. [Consulta: 4 setembre 2019].
  6. «A fondo - Ernesto Giménez Caballero y Teresa Pàmies». RTVE, 31 de juliol de 1977. [Consulta: 4 setembre 2019].
  7. «Any Teresa Pàmies: Política i compromís social» (en català), 2019. [Consulta: 29 agost 2019].
  8. Riera Llorca, 1977.
  9. NAVARRA, Andreu. «Teresa Pàmies a Praga» (en català). El Nacional, 25 de setembre de 2017. [Consulta: 3 de setembre de 2019].https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/andreu-navarra-teresa-pamies_195087_102.html

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Riera Llorca, Vicenç. La crònica novel·lesca de Teresa Pàmies (en català). Serra d'Or, maig 1977.