Teresa Pàmies i Bertran
Aparença
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Balaguer (Noguera) 8 d'octubre de 1919 |
| Mort |
Granada (Espanya) 13 de març de 2012 (92 anys) |
| Ocupació | Escriptora, periodista, activista política i biògrafa |
| Drets d'autor | |
|
| |
Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919 - Granada, 13 de març de 2012) fou una escriptora catalana.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «Els països no són dels governs, i tothom ha de tenir dret a viure al seu país. Veure't obligat a marxar de casa és el pitjor càstig que se't pot donar.»[1]
Entrevista al programa A fondo de RTVE, 31 de juliol de 1977
- «He procurat desminitificar al màxim i ser bastant autocrítica perquè aquesta guerra no tan sols la van guanyar ells, sinó que la vam perdre nosaltres, i en certs aspectes, pels nostres propis errors»[1]
Entrevista al programa A fondo de RTVE, 31 de juliol de 1977En referència al llibre Quan érem capitans
- «Jo vaig entrar en la política de la mà del meu pare, i vaig entrar en la literatura de la mà del meu pare, [...] perquè el Testament a Praga és inconcebible sense la participació literària del meu pare.»[2]
Entrevista al programa Crear i viure de Televisió Espanyola a Catalunya, 18 de juny de 1984
- «Quan es va produir el maig del 68 a Txecoslovàquia l'anomenada «Primavera de Praga», vaig tenir la idea, i m'ho vaig proposar, d'escriure, amb les memòries del meu pare i les meves pròpies, el Testament a Praga, i presentar-lo a un premi que es donava a Barcelona. [...] Vaig elaborar el llibre, [...] el vaig enviar per correu a l'editorial Destino, que era l'organitzadora del premi, i vaig dir: «Bé, és com aquell qui llença una botella al mar... Un missatge en una botella... A veure si arriba.» I hi va arribar.»[3]
Entrevista al programa Crear i viure de Televisió Espanyola a Catalunya, 18 de juny de 1984
- «La ignorància, en certes situacions, ajuda més que la informació.»[4]
La filla del gudari, 1997
- «No m'he considerat mai una escriptora, condició que molts em neguen. Jo no aspiro més que a ser cronista de la meva generació.»[5]
Entrevista al diari Avui, 2001Entrevista feta després de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2001.
Va ploure tot el dia (1974)
[modifica | modifica el codi]- «L'única cosa que no vol un llibre és morir-se de fàstic als prestatges o als calaixos.»[4]
Va ploure tot el dia, 1974
- «Un poble no és ben bé íntegre si no coneix a fons la seva llengua. El meu poble no la sap.»[4]
Va ploure tot el dia, 1974
- «Tot ho polititzes. De tot en fas política. És una deformació, naturalment. Inclús un parell d’hores d’espera a la ‘Tour Aurore’ esdevindran, per a tu, dues hores de ‘curset’ polític. No tens remei.»[6]
Va ploure tot el dia, 1974
Citacions sobre Teresa Pàmies
[modifica | modifica el codi]- «Una característica de Teresa Pàmies és l'espontaneïtat; una altra, l'autenticitat, el to de verisme de les seves narracions, també l'absència d'enfarfec a la seva escriptura i encara l'aportació d'un gran nombre de mots dialectals procedents de la seva comarca, característiques positives, que són al mateix temps qualitats.»[7]
Serra d’Or, maig 1977 — Vicenç Riera Llorca
- «Teresa Pàmies sempre va assolir la suficiència estètica, sempre va escriure llibres magnífics, molt llegívols, i ja els agradaria a molts autor aconseguir aquesta fluïdesa, aquesta honestedat històrica, i aquesta facilitat per a la tendresa tràgica.»[8]
La Llança (El Nacional), 25 de setembre de 2017 — Andreu Navarra
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 «A fondo - Ernesto Giménez Caballero y Teresa Pàmies». RTVE, 31-07-1977. [Consulta: 4 setembre 2019].
- ↑ «Crear i viure - Teresa Pàmies». RTVE. «minut 12:16»
- ↑ «Crear i viure - Teresa Pàmies». RTVE. «minut 18:21»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Teresa Pàmies» (en català). Minimàlia.net, 2007. Arxivat de l'original el 1385031006. [Consulta: 31 octubre 2016].
- ↑ Vàzquez, Eva. «L'última veu de l'exili se'n va» (en català). El Punt Avui, 14-03-2012. [Consulta: 31 octubre 2016].[]
- ↑ «Any Teresa Pàmies: Política i compromís social» (en català), 2019. Arxivat de l'original el 1566213922. [Consulta: 29 agost 2019].
- ↑ Riera Llorca, 1977.
- ↑ NAVARRA, Andreu. «Teresa Pàmies a Praga» (en català). El Nacional, 25 de setembre de 2017. [Consulta: 3 de setembre de 2019].https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/andreu-navarra-teresa-pamies_195087_102.html
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Riera Llorca, Vicenç. La crònica novel·lesca de Teresa Pàmies (en català). Serra d'Or, maig 1977.