Vés al contingut

Teresa Pàmies i Bertran

De Viquidites
Teresa Pàmies i Bertran
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Balaguer (Noguera)
8 d'octubre de 1919
Mort Granada (Espanya)
13 de març de 2012 (92 anys)
Ocupació Escriptora, periodista, activista política i biògrafa
Drets d'autor
Les citacions poden estar protegides per drets d'autor.
Modifica dades a Wikidata

Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919 - Granada, 13 de març de 2012) fou una escriptora catalana.

  • «Els països no són dels governs, i tothom ha de tenir dret a viure al seu país. Veure't obligat a marxar de casa és el pitjor càstig que se't pot donar.»[1]
    Entrevista al programa A fondo de RTVE, 31 de juliol de 1977
  • «He procurat desminitificar al màxim i ser bastant autocrítica perquè aquesta guerra no tan sols la van guanyar ells, sinó que la vam perdre nosaltres, i en certs aspectes, pels nostres propis errors»[1]
    Entrevista al programa A fondo de RTVE, 31 de juliol de 1977
    En referència al llibre Quan érem capitans
  • «Jo vaig entrar en la política de la mà del meu pare, i vaig entrar en la literatura de la mà del meu pare, [...] perquè el Testament a Praga és inconcebible sense la participació literària del meu pare.»[2]
    Entrevista al programa Crear i viure de Televisió Espanyola a Catalunya, 18 de juny de 1984
  • «Quan es va produir el maig del 68 a Txecoslovàquia l'anomenada «Primavera de Praga», vaig tenir la idea, i m'ho vaig proposar, d'escriure, amb les memòries del meu pare i les meves pròpies, el Testament a Praga, i presentar-lo a un premi que es donava a Barcelona. [...] Vaig elaborar el llibre, [...] el vaig enviar per correu a l'editorial Destino, que era l'organitzadora del premi, i vaig dir: «Bé, és com aquell qui llença una botella al mar... Un missatge en una botella... A veure si arriba.» I hi va arribar.»[3]
    Entrevista al programa Crear i viure de Televisió Espanyola a Catalunya, 18 de juny de 1984
  • «La ignorància, en certes situacions, ajuda més que la informació.»[4]
    La filla del gudari, 1997
  • «No m'he considerat mai una escriptora, condició que molts em neguen. Jo no aspiro més que a ser cronista de la meva generació.»[5]
    Entrevista al diari Avui, 2001
    Entrevista feta després de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2001.

Va ploure tot el dia (1974)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: Va ploure tot el dia
  • «El món, te'l fas sempre a la mesura dels teus desitjos.»[4]
    Va ploure tot el dia, 1974
  • «L'única cosa que no vol un llibre és morir-se de fàstic als prestatges o als calaixos.»[4]
    Va ploure tot el dia, 1974
  • «Un poble no és ben bé íntegre si no coneix a fons la seva llengua. El meu poble no la sap.»[4]
    Va ploure tot el dia, 1974
  • «Tot ho polititzes. De tot en fas política. És una deformació, naturalment. Inclús un parell d’hores d’espera a la ‘Tour Aurore’ esdevindran, per a tu, dues hores de ‘curset’ polític. No tens remei.»[6]
    Va ploure tot el dia, 1974

Citacions sobre Teresa Pàmies

[modifica | modifica el codi]
  • «Una característica de Teresa Pàmies és l'espontaneïtat; una altra, l'autenticitat, el to de verisme de les seves narracions, també l'absència d'enfarfec a la seva escriptura i encara l'aportació d'un gran nombre de mots dialectals procedents de la seva comarca, característiques positives, que són al mateix temps qualitats.»[7]
    Serra d’Or, maig 1977 — Vicenç Riera Llorca


  • «Teresa Pàmies sempre va assolir la suficiència estètica, sempre va escriure llibres magnífics, molt llegívols, i ja els agradaria a molts autor aconseguir aquesta fluïdesa, aquesta honestedat històrica, i aquesta facilitat per a la tendresa tràgica.»[8]
    La Llança (El Nacional), 25 de setembre de 2017 — Andreu Navarra

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 «A fondo - Ernesto Giménez Caballero y Teresa Pàmies». RTVE, 31-07-1977. [Consulta: 4 setembre 2019].
  2. «Crear i viure - Teresa Pàmies». RTVE. «minut 12:16»
  3. «Crear i viure - Teresa Pàmies». RTVE. «minut 18:21»
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Teresa Pàmies» (en català). Minimàlia.net, 2007. Arxivat de l'original el 1385031006. [Consulta: 31 octubre 2016].
  5. Vàzquez, Eva. «L'última veu de l'exili se'n va» (en català). El Punt Avui, 14-03-2012. [Consulta: 31 octubre 2016].[Enllaç no actiu]
  6. «Any Teresa Pàmies: Política i compromís social» (en català), 2019. Arxivat de l'original el 1566213922. [Consulta: 29 agost 2019].
  7. Riera Llorca, 1977.
  8. NAVARRA, Andreu. «Teresa Pàmies a Praga» (en català). El Nacional, 25 de setembre de 2017. [Consulta: 3 de setembre de 2019].https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/andreu-navarra-teresa-pamies_195087_102.html

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Riera Llorca, Vicenç. La crònica novel·lesca de Teresa Pàmies (en català). Serra d'Or, maig 1977.