Vés al contingut

Teresa Rebull

De Viquidites
Infotaula de personaTeresa Rebull
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sabadell (Vallès Occidental)
24 de setembre de 1919
Mort Banyuls de la Marenda (Rosselló)
15 d'abril de 2015 (95 anys)
Ocupació Cantant, obrera, funcionària i infermera
Modifica dades a Wikidata

Teresa Soler i Pi, més coneguda com a Teresa Rebull (Sabadell, 21 de setembre de 1919 - Banyuls de la Marenda, 15 d'abril del 2015), va ser una activista política, cantautora i pintora catalana.

  • Visc amb la il·lusió de tornar a viure algun dia a Sabadell, tot i que sé que ja no és possible.[1]
TV3.
Núvol, 16 d'abril de 2015.
  • Aquests foren els meus motius per cantar: la defensa de la llengua, la defensa dels drets de l'home, contra els empresonaments, contra la repressió, la injustícia –aquest mot tan masegat![3]
Tot cantant, 1999.
  • El meu llenguatge directe, l'exposició de les meves idees sense cap censura personal, féu que passés per una mena de Pasionaria. S'hi he esverat algú, d'altres volien recuperar-me. La meva independència és tossuda, i em va bé ser com sóc.[3]
Tot cantant, 1999.
  • Quan tornava a Banyuls de la Marenda, després dels viatges, la primera cosa que feia era anar-me'n a passejar per les vinyes i els cims.[3]
Tot cantant, 1999.
  • El POUM era un partit que volia fer la revolució socialista, però de forma parlamentària.[1]
TV3.
  • Aquests nanos de la CUP parlen com la gent del POUM.[2]
Núvol, 16 d'abril de 2015.
  • Els anarquistes com el meu pare es van passar al PSUC. Es van aburgesar.[2]
Núvol, 16 d'abril de 2015.
  • Els comunistes ho van fer fracassar tot.[1]
TV3.
  • Jo, quan em parlen d’un comunista, tremolo. Es posen amb tot. Que vagin a pastar![2]
Núvol, 16 d'abril de 2015.
  • Estic orgullosa perquè vam ser la primera nació a alçar-nos contra el feixisme.[1]
TV3.
  • No hi ha ideologies. Les han assassinat.[2]
Núvol, 16 d'abril de 2015.
  • La crisi del capitalisme és la porta del feixisme. Mira què va passar a Alemanya...[2]
Núvol, 16 d'abril de 2015.
  • Vaig viure amb passió i esperança els primers passos del PSC. [...] Fins que, davant l'evidència que ja no era el que jo havia somiat, i amb tot l'enyor al cor i amb tota l'estima i respecte pels seus militants, he anat deixant la militància al PSC per ser la militant lliure a fora, i sempre amb les idees nobles del socialisme que ens lliguen.[3]
Tot cantant, 1999.
  • Ai, tant de bo la pugui veure, la independència...![2]
Núvol, 16 d'abril de 2015.

Citacions sobre Teresa Rebull

[modifica | modifica el codi]
  • Teresa Rebull, combatent de la primera hora, vinculada al POUM i incorporada a les il·lusions esperançades del socialisme catalanista, ha donat tota la seva vida mostres d'una fidelitat i d'un compromís amb el país i la seva gent, des de les esquerres, i ha deixat testimoni d'una vida generosament lliurada als ideals.[4]
El Punt Avui, 2 de maig de 2015.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Sílvia Cóppulo entrevista Teresa Rebull, l'"àvia de la nova cançó", a "(S)avis"». [Consulta: 1 juliol 2015].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Prat, Cesc. «Teresa Rebull: “Aquests nanos de la CUP parlen com la gent del POUM”». Núvol, el digital de cultura, 16-04-2015. Arxivat de l'original el 1435698377. [Consulta: 1 juliol 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Rebull, Teresa. Tot cantant. Columna, 1999, p. 249. ISBN 84-8300-761-4. 
  4. Nadal i Farreras, Joaquim. «Teresa Rebull i Paul Preston». El Punt Avui, 02-05-2015. [Consulta: 1 juliol 2015].[Enllaç no actiu]