Vés al contingut

Tit Livi

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Titus Livi)
Infotaula de personaTit Livi
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Pàdua (Itàlia)
59 aC
Mort Pàdua (Itàlia)
17 dC (74/75 anys)
Ocupació Historiador, escriptor i poeta
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Tit Livi [Titus Livius] (Pàdua, 59 aC — Pàdua, 17 dC) fou un historiador romà.

  • Des que fou fundada la ciutat.[1]
(en llatí) Ad urbe condita
Títol de la seva obra més coneguda, també abreviat com a.u.c. Segons la llegenda, Roma fou fundada per Ròmul l'any 753 aC.

Història de Roma (Ad urbe condita)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: Història de Roma
  • La glòria menyspreada en el moment oportú, de vegades torna amb escreix.[1]
(en llatí) Spreta in tempore gloria interdum cumulatior redit.
Llibre II. § 47.
  • Més val tard que mai.[1]
(en llatí) Potius sero quam numquam.
Llibre IV. § 2.
  • La necessitat és l'última arma i la més poderosa.[1]
(en llatí) Necessitas ultimum et maximum telum est.
Llibre IV. § 28.
(en llatí) Vae victis!
Llibre V. § 48.
Frase pronunciada pel cap gal Brennus durant el setge de Roma (390 ac). Accedí a negociar la seva retirada de la ciutat a canvi d'un rescat convingut per tots dos costats combatents. Aquest rescat consistiria en un botí de mil lliures romanes en or (uns 327 kg). Els romans van portar l'or i es van adonar que els pesos estaven modificats. Llavors, van protestar davant el cap dels Gals Brennus, qui es va limitar a llançar la seva espasa per afegir-la als pesos de la balança i va exclamar: "Vae Victis!".
  • Qui menyspreï la glòria, la tindrà de debò.[1]
(en llatí) Gloriam qui spreverit, veram habebit.
Llibre XXII. § 32.
  • Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.[1]
(en llatí) Vincere scis, Hannibal, uictoria uti nescis.
Llibre XXII. § 51. — Maharbal
Paraules de Maharbal, general d'Annibal, retreient-li no marxar sobre Roma després de vèncer a la batalla de Cannas.
  • Cal apreciar els amics pels fets, no per les paraules.[1]
(en llatí) Ex factis, non ex dictis amici pensandi.
Llibre XXXIV. § 49.
  • Les amistats han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.[1]
(en llatí) Amicitias immortales, mortales inimicitias esse debent.
Llibre XL. § 46.

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.