Vaslav Nijinsky

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vaslav Nijinsky
Vaslav Nijinsky
Nijinski el 1909, interpretant el Déu Vayou en una versió del ballet El Talismà, de Marius Petipa.
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia

Vàtslav Fomitx Nijinski (Kíev, 12 de març de 1890 - Londres, 8 d'abril de 1950); fou un ballarí i coreògraf d'origen polonès, que treballà al ballet rus i que va revolucionar el ballet amb les seves coreografies.

Cites[modifica | modifica el codi]

Cites de Vaslav Nijinsky extretes dels seus Diaris (1919)[modifica | modifica el codi]

  • Conec molt bé el públic, l'he estudiat. Saben molt poc i aixó m'assegura l'èxit.[1]
  • Estimo els bojos perquè sé com parlar-hi. Quan el meu germà estava al seu manicomi, jo l'estimava i ell ho sabia. Els seus companys també m'estimaven. Jo no contradic els bojos i és per aixó que m'estimen.[1]
  • Jo estimo tothom, però a mi no m'estima ningú.[1]
  • La gent estima els excèntrics i per aixó em deixaran en pau i no em tancaran. Diran que sóc un pallasso boig.[1]
  • Per un ballarí les paraules estan de més i, de tota manera, les paraules sobren en un art com la dansa. Aixó vol dir que per a substituir les paraules ha de conèixer perfectament el moviment i la música...[1]
  • Un nen no oblida les pors i les ofenses que li fan. És per aixó que procuro donar una bona impressió a la meva filla.[1]
  • Tothom dirà Nijinsky s'ha tornat boig, però no m'importa perquè jo ja he interpretat el boig a casa. Tots ho diran però no em tancaran a un manicomi, perquè ballo molt bé i dono diners a tot aquell que me´ls demana.[1]
  • Vaig comprendre a Diaghilev (Serge) des de el primer moment, i vaig fingir estar d'acord amb tot el que em proposava. Jo sabia que el més important era sobreviure, i el sacrifici que havia de fer no m'importava. No m'agradava Diaghilev però convivia amb ell, abusava del seu poder però jo havia de mantenir la meva mare.[1]
  • Vaig sentir una veu i vaig cridar en francès: Paraula!. Pero la meva veu era massa forta i no podia parlar. Aleshores vaig cridar: Estimo a tothom i vull la felicitat. Estimo tothom, estimo tothom!!!. No sé parlar francès, pero aprendré si faig passejades tot sol.[1]
  • Vull ballar perquè així ho sento, no perquè la gent espera que ho faci.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Diario. Vaslav Nijinsky. Traducció i notes d'Helena-Diana Moradell. Ed. Acantilado, Barcelona, 2003. ISBN:84-96136-08-6