Vàtslav Nijinski

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Vaslav Nijinsky)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaVàtslav Nijinski
Nijinsky (1890-1950) photographed at Krasnoe Selo, summer 1907.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Kíev
12 de març de 1889
Mort Londres
8 d'abril de 1950
Modifica dades a Wikidata

Vàtslav Fomitx Nijinski (Kíev, 12 de març de 1890 - Londres, 8 d'abril de 1950), conegut com a Vàtslav Nijinski, fou un ballarí i coreògraf d'origen polonès que treballà al ballet rus i que va revolucionar aquesta dansa amb les seves coreografies.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Diari personal (1919)[modifica | modifica el codi]

  • Conec molt bé el públic, l'he estudiat. Saben molt poc i aixó m'assegura l'èxit.[1]
  • Estimo els bojos perquè sé com parlar-hi. Quan el meu germà estava al seu manicomi, jo l'estimava i ell ho sabia. Els seus companys també m'estimaven. Jo no contradic els bojos i és per això que m'estimen.[1]
  • Jo estimo tothom, però a mi no m'estima ningú.[1]
  • La gent estima els excèntrics i per això em deixaran en pau i no em tancaran. Diran que sóc un pallasso boig.[1]
  • Per a un ballarí les paraules estan de més i, de tota manera, les paraules sobren en un art com la dansa. Això vol dir que per a substituir les paraules s'ha de conèixer perfectament el moviment i la música...[1]
  • Un nen no oblida les pors i les ofenses que li fan. És per això que procuro fer bona impressió a la meva filla.[1]
  • Tothom dirà «Nijinsky s'ha tornat boig», però no m'importa perquè jo ja he interpretat el boig a casa. Tots ho diran però no em tancaran pas en un manicomi, perquè ballo molt bé i dono diners a tot aquell que me'ls demana.[1]
  • Vaig comprendre a Diàguilev des del primer moment, i vaig fingir estar d'acord amb tot el que em proposava. Jo sabia que el més important era sobreviure, i el sacrifici que havia de fer no m'importava. No m'agradava Diàguilev però convivia amb ell, abusava del seu poder però jo havia de mantenir la meva mare.[1]
  • Vaig sentir una veu i vaig cridar en francès: «Paraula!». Pero la meva veu era massa forta i no podia parlar. Aleshores vaig cridar: «Estimo a tothom i vull la felicitat. Estimo tothom, estimo tothom!!!». No sé parlar francès, pero aprendré si faig passejades tot sol.[1]
  • Vull ballar perquè així ho sento, no perquè la gent esperi que ho faci.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Nijinsky, Vaslav. Diario (en castellà). Barcelona: Acantilado, 2016. ISBN 978-8496136083.