Vàtslav Nijinski
(S'ha redirigit des de: Vaslav Nijinsky)
_photographed_at_Krasnoe_Selo,_summer_1907.jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Kíiv (Ucraïna), 12 de març de 1889 |
| Mort |
Londres, 8 d'abril de 1950 (61 anys) |
| Ocupació | Ballarí de ballet, coreògraf, ballarí, diarista, mestre de dansa, dibuixant i model |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Vàtslav Fomitx Nijinski (Kíev, 12 de març de 1890 - Londres, 8 d'abril de 1950), conegut com a Vàtslav Nijinski, fou un ballarí i coreògraf d'origen polonès que treballà al ballet rus i que va revolucionar aquesta dansa amb les seves coreografies.
Citacions
[modifica | modifica el codi]Diari personal (1919)
[modifica | modifica el codi]- Conec molt bé el públic, l'he estudiat. Saben molt poc i aixó m'assegura l'èxit.[1]
- Estimo els bojos perquè sé com parlar-hi. Quan el meu germà estava al seu manicomi, jo l'estimava i ell ho sabia. Els seus companys també m'estimaven. Jo no contradic els bojos i és per això que m'estimen.[1]
- Jo estimo tothom, però a mi no m'estima ningú.[1]
- La gent estima els excèntrics i per això em deixaran en pau i no em tancaran. Diran que sóc un pallasso boig.[1]
- Per a un ballarí les paraules estan de més i, de tota manera, les paraules sobren en un art com la dansa. Això vol dir que per a substituir les paraules s'ha de conèixer perfectament el moviment i la música...[1]
- Un nen no oblida les pors i les ofenses que li fan. És per això que procuro fer bona impressió a la meva filla.[1]
- Tothom dirà «Nijinsky s'ha tornat boig», però no m'importa perquè jo ja he interpretat el boig a casa. Tots ho diran però no em tancaran pas en un manicomi, perquè ballo molt bé i dono diners a tot aquell que me'ls demana.[1]
- Vaig comprendre a Diàguilev des del primer moment, i vaig fingir estar d'acord amb tot el que em proposava. Jo sabia que el més important era sobreviure, i el sacrifici que havia de fer no m'importava. No m'agradava Diàguilev però convivia amb ell, abusava del seu poder però jo havia de mantenir la meva mare.[1]
- Vaig sentir una veu i vaig cridar en francès: «Paraula!». Pero la meva veu era massa forta i no podia parlar. Aleshores vaig cridar: «Estimo a tothom i vull la felicitat. Estimo tothom, estimo tothom!!!». No sé parlar francès, pero aprendré si faig passejades tot sol.[1]
- Vull ballar perquè així ho sento, no perquè la gent esperi que ho faci.[1]