Vés al contingut

Ana María Matute Ausejo

De Viquidites
Infotaula de personaAna María Matute Ausejo
Ana María Matute (2011)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
26 de juliol de 1925
Mort Barcelona
25 de juny de 2014 (88 anys)
Ocupació Novel·lista, escriptora, escriptora de literatura infantil i poetessa
Modifica dades a Wikidata

Ana María Matute Ausejo (Barcelona, 26 de juliol de 1926 – Barcelona, 25 de juny de 2014) fou una escriptora catalana en llengua castellana.

  • El pitjor d'aquest món és sobreviure.[1]
(en castellà) Lo peor en este mundo es sobrevivir.
  • Escric en castellà perquè la meva mare ens parlava en castellà i la mare sempre influeix més en l'educació. Després va venir la guerra civil i després de la guerra en el col·legi estava prohibit parlar català. Parlo català, malament, però el parlo encara que no puc escriure'l. No sé si em sento molt catalana, el que sé és que em sento bé a Catalunya. Em sento com a casa.[1]
(en castellà) Escribo en castellano porque mi madre nos hablaba en castellano y la madre siempre influye más en la educación. Luego vino la guerra civil y después de la guerra en el colegio estaba prohibido hablar catalán. Hablo catalán, mal, pero lo hablo aunque no lo puedo escribir. Escribo en el idioma que pienso. Yo no sé si me siento muy catalana, lo que sé es me siento bien en Cataluña. Me siento en casa.
  • Em semblaria una autèntica manca de cortesia que Déu no existís.[1]
(en castellà) Me parecería una auténtica falta de cortesía que dios no existiera.
  • Escriure és un desig de recuperar tot el que s'ha viscut i el que s'ha perdut.[1]
(en castellà) Escribir es un deseo de recuperar todo lo que se ha vivido y se ha perdido.
  • Fer plorar és l'únic pecat en el que crec.[1]
(en castellà) Hacer llorar es el único pecado en el que creo.
  • Per a un escriptor, no hi ha cap universitat ni escola que ensenyi el que ensenya la vida.[1]
(en castellà) Para un escritor, no hay universidad ni escuela que enseñe lo que enseña la vida.
  • Sempre he cregut, i segueixo creient, que la imaginació i la fantasia són molt importants, ja que formen part indissoluble de la realitat de la nostra vida.[1]
(en castellà) Siempre he creído, y sigo creyendo, que la imaginación y la fantasía son muy importantes, puesto que forman parte indisoluble de la realidad de nuestra vida.

Discurs d'ingrés a la Real Academia Española (1998)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs d'ingrés a la Real Academia Española, donat el 18 de gener de 1998, titulat En el bosque:

  • La poesia és l'essència mateixa de la literatura, la màxima expressió literària.[2]
(en castellà) La poesia es la esencia misma de la literatura, la máxima expresión literaria.
  • Abans de saber llegir, els llibres eren per mi com boscos misteriosos.[2]
(en castellà) Antes de saber leer, los libros eran para mí como bosques misteriosos.
  • Al contrari dels altres nens, va començar a agradar-me ser castigada a la cambra fosca. Vaig començar a sentir i saber que el silenci s'escolta i se sent, i vaig descobrir el fulgor de la foscor, l'incomparable i màgic resplendor del no-res aparent.[2]
(en castellà) Al contrario de los otros niños, empezó a gustarme ser castigada en el cuarto oscuro. Comencé a sentir y saber que el silencio se escucha y se oye, y descubrí el fulgor de la oscuridad, el incomparable y mágico resplandor de la nada aparente.
  • Crec que no hi ha res ni ningú que sigui única i absolutament matèria, i que tots nosaltres, amb més o menys fortuna, som portadors de somnis, i els somnis formen part de la nostra realitat.[2]
(en castellà) Yo creo que no hay nada ni nadie que sea única y absolutamente materia, y que todos nosotros, con mayor o menor fortuna, somos portadores de sueños, y los sueños forman parte de nuestra realidad.
  • Escric també per denunciar una realitat aparentment invisible, per rescatar-la de l'oblit i de la marginació a la que tan sovint la sotmetem a la nostra vida quotidiana.[2]
(en castellà) Yo escribo también para denunciar una realidad aparentemente invisible, para rescatarla del olvido y de la marginación a la que tan a menudo la sometemos en nuestra vida cotidiana.
  • Escriure és un descobriment diari a través de la paraula, i la paraula és el més bell que s'ha creat, és el més important de tot el que tenim els éssers humans. La paraula és la que ens salva.[2]
(en castellà) Escribir es un descubrimiento diario a través de la palabra, y la palabra es lo más bello que se ha creado, es lo mas importante de todo lo que tenemos los seres humanos. La palabra es lo que nos salva.

Entrevistes

[modifica | modifica el codi]
  • Escriure és sempre protestar, encara que sigui d'un mateix.[1]
(en castellà) Escribir es siempre protestar, aunque sea de uno mismo.
Entrevista diari ABC5 de juliol de 1996.

Catorze. Cultura Viva

Recull de citacions de l'entrevista a Ana María Matute feta a la revista Catorze. Cultura Viva el desembre de 2010:[3]

  • El que ha fet l'ésser humà amb els seus iguals no ho ha fet cap animal.[3]
  • L'amor és una equivocació meravellosa.[3]
  • Sóc aventurera fins a la mort.[3]
  • Jo no parlo de literatura, jo la fabrico.[3]
  • El whisky és barroc. I el gintònic, lúcid.[3]
  • L'únic que pots fer quan arribes a certa edat és no ofendre amb la teva presència.[3]

Entrevista programa (S)avis (2009)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de l'entrevista al programa (S)avis de Televisió de Catalunya el 19 d'octubre de 2009:

  • No m'agrada del món dels adults la mistificació, la hipocresia, la manca d'honradesa.[4]
(en castellà) No me gusta del mundo de los adultos la mistificación, la hipocresia, la falta de honradez.
  • El nen no és un projecte d'home, el nen és un món total, tancat com una esfera.
(en castellà) El niño no es un proyecto de hombre, el niño es un mundo total, cerrado como una esfera.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Bravo, J. «Las frases de Ana María Matute». ABC.es. Madrid: Diario ABC, 24-11-2010. [Consulta: 13 juliol 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Matute, 1998.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Ramis, Llucia «Ana María Matute: «Sóc aventurera fins a la mort»». Catorze, (desembre 2010) [Consulta: 26 juny 2014].
  4. «(S)avis - Ana María Matute». tv3.cat. Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 19-10-2009. [Consulta: 13 juliol 2013].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Matute, Ana María. En el bosque. Madrid: Real Academia Española, 1998 [Consulta: 3 juliol 2014]. 

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]