Anticatalanisme

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Anticatalanisme
262212888 805b4a1711 o.jpg
Pancarta de Boicot als productes catalans
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Modifica dades a Wikidata

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió per Catalunya, per la cultura i llengua catalanes o pels mateixos catalans.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Són els catalans avortament monstruós de la política. Lliures sense senyor...[1][2]
(en castellà) Son los catalanes aborto monstruoso de la política. Libres con señor; por esto el conde de Barcelona no es dignidad, sino vocablo y voz desnuda.
Book icoline.svg La Rebelión de Barcelona. Ni es por el güevo ni es por el fuero, 1640. — Francisco de Quevedo
  • Gossos catalans! No sou digne del so que us il·lumina![2]
(en castellà) ¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra!
D'autoria incerta, segons la font de consulta, s'atribueix a diferents personatges. Segons una versió, l'hauria pronunciada el canonge de Salamanca José Artero en una missa celebrada a la catedral de Tarragona el gener de 1939. Segons una altra font, l'atribueix a Wenceslao González Oliveros, governador de Barcelona entre el 1939 i el 1940 i, segons una tercera, l'hauria pronunciada el coronel Antonio Aymat el 1939.
  • Tots els catalans són una merda.[2]
(en castellà) Todos los catalanes son una mierda.
Book icoline.svg Església de Sant Ildefons (Barcelona), 21 de juny de 1959. — Luis Martínez de Galinsoga
Durant el sermó predicat en català, el director del periòdic La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, es va aixecar ostensiblement dirigint-se a la sagristia, per protestar que el sermó es fes en català. El sacerdot li va explicar que els diumenges es feien sis misses en castellà i dues en català, tot i que la majoria de feligresos eren de parla catalana. Galinsoga va respondre: «pues diga al señor cura que él y todos sus feligreses son una mierda», i li va allargar una targeta de visita. Sortint de l'església va pronunciar aquesta frase.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Quevedo, Francisco de. «La Rebelión de Barcelona. Ni es por el güevo ni es por el fuero». A: Obras de Don Francisco de Quevedo Villegas. Madrid: Imprenta y estereotípia de M. Rivadeneyra, 1852, p. 281-286.  [Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 2,2 Alonso, Raquel «Les 10 frases més polèmiques sobre els catalans» (en català). Sàpiens, (20-06-2017) [Consulta: 9 abril 2018].