Asmaa Mahfouz

De Viquidites
Infotaula de personaAsmaa Mahfouz
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement El Caire (Egipte)
1 de febrer de 1985 (39 anys)
Ocupació Activista política, activista pels drets humans, escriptora i periodista
Modifica dades a Wikidata

Asmaa Mahfouz (en àrab أسماء محفوظ; el Caire, 1 de febrer de 1985) és una activista pels drets humans egípcia, una de les fundadores del Moviment Juvenil 6 d'abril, integrant de la Coalició dels Joves de la Revolució i considerada una de les líders de la revolució egípcia de 2011.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Jo, que sóc una noia, [...] tinc la intenció de portar una pancarta on es llegirà el que reivindico [...] En lloc de calar-nos foc, fem alguna cosa positiva.[1]
A un vídeo pujat a YouTube, 18 de gener de 2011.
Aquest vídeo, en protesta al govern de Hosni Mubarak està considerat per a molts com a l'espurna de la revolta a Egipte el 2011.
  • Cap de nosaltres no pot sentir-se segur. Tothom està ara amenaçat. Per aquesta raó, us heu d'unir a nosaltres per reivindicar els vostres drets, els meus drets, els de les nostres famílies ... Sortiré al carrer per dir no a la corrupció i al règim.[2]
A un vídeo pujat a YouTube, 18 de gener de 2011.
  • Si et consideres un home, vine amb mi. Els que diuen que les dones no haurien d'anar a les protestes perquè les copejaran, que tinguin una mica d'honor i vinguin amb mi. Aquells que diuen que no val la pena perquè només hi haurà dues o tres persones, vull dir-los que són el motiu de tot això, i uns traïdors, igual que el president o qualsevol policia que ens copeja al carrer.[1]
A un vídeo pujat a YouTube, 18 de gener de 2011.
  • Sabia que amb la por el meu país estava definitivament perdut.[3]
21 de febrer de 2011.
  • «El poder de la gent» [...] hem de seguir arribant a tothom, perquè és possible un nou món per a tots.[4]
En un discurs al Zuccotti Park de Nova York, 23 d'octubre de 2011.
En suport al moviment Occupy Wall Street
  • Cal intentar comprendre millor l'Islam i no creure que els islamistes són els únics representants de l'Islam.[5]
A una entrevista al Parlament Europeu, 14 de desembre de 2011.
  • Mai diguis que no hi ha esperança. L'esperança només desapareix quan dius que no n'hi ha.[6]
En rebre el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència, Parlament Europeu, 14 de desembre de 2011.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Asmaa Mahfouz & the YouTube Video that Helped Spark the Egyptian Uprising». Democracy Now. 8 febrer 2011. Arxivat de l'original el 1491052480. [Consulta: 1 abril 2017].
  2. LeVine, Mark. «Egypt: The revolution that shame built». Aljazeera. [Consulta: 1 abril 2017].
  3. Escur, Nuria «La hora de las heroínas civiles». La Vanguardia, (21-02-2011) [Consulta: 1 abril 2017].
  4. «From Tahrir to Wall Street: Egyptian Revolutionary Asmaa Mahfouz Speaks at Occupy Wall Street». Democracy Now. Arxivat de l'original el 1490934871. [Consulta: 1 abril 2017].
  5. «"Les réseaux sociaux ont été un média alternatif" - Asmaa Mahfouz». Parlament Europeu. [Consulta: 1 abril 2017].
  6. «Le Printemps arabe distingué par le Prix Sakharov 2011 Asmaa Mahfouz». Palament Europeu. [Consulta: 1 abril 2017].