Egipte

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de geografiaEgipte
Egypt.Giza.Sphinx.02.jpg
L'Esfinx de Gaza i la piràmide de Khefren
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci: Máṣr, en copte: Kīmi, en egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental, un dels més poblats del continent. Limita amb Líbia a l'oest, amb el Sudan al sud, amb la mar Roja a l'est, amb Israel i la franja de Gaza (Palestina) al nord-est i amb la Mediterrània al nord. La seva capital és el Caire.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Qui sóc jo per a anar a trobar el Faraó i fer sortir els israelites d'Egipte?[1]
Book icoline.svg Èxode (Ex. 3,11). — Moisès
  • Des de dalt d'aquestes piràmides quaranta segles us contemplen![2]
(en francès) Du haut de ces pyramides quarante siécles nous contemplent!
Book icoline.svg 21 de juliol de 1798. — Napoleó Bonaparte
Discurs adreçat als seus soldat poc abans de la batalla de les Piràmides a Egipte.
  • Pel perfum de les flors que hi há descloses
    Seguiren cap á Egipte'l seu camí
    Part d'allá d'eixes planes arenoses
    [...] nos diran les roses.[3]
Book icoline.svg «La fugida a Egipte», a Jesús infant, 1893. — Jacint Verdaguer
  • ... cap al migdia, per la planura immensa;
    Flotaven a sos ulls les visions de l'Egipte
    i les voreres del riu,
    i els monuments i les palmeres
    i els rites de la cort dels Faraons.[4]
Book icoline.svg  — Joan Alcover
  • Venint del fons del Golf Pèrsic i després d'haver vist tants deserts, l'arribada al Caire és un bany d'occidentalisme tebi, certament, però real, és acostar-se a la nostra adorable Europa.[5]
Book icoline.svg 'El Caire', a «Un llarg viatge entre Kuwait, al golf Pèrsic, i Valparaíso, a Xile (1959-1960)» dins En mar, 25 de gener de 1960. — Josep Pla
  • Al llarg de la seva història, Catalunya ha construït a la Mediterrània —i no solament a Sardenya i a Sicília, sinó també a Grècia i a Egipte— xarxes puixants que reunien un imperi.[6]
Book icoline.svg discurs en l'acte de lliurament del X Premi Internacional Catalunya, 17 de juny de 1998. — Jacques Delors

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Èxode». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 1488979510]. 
  2. James, Wood (comp.). «Napoleon Quotes». Dictionary of Quotations. New York: Bartleby.com, 2012. Arxivat de l'original en 1431151371. [Consulta: 25 juliol 2012].
  3. Verdaguer, 1896, p. 6.
  4. Capdevila, Josep Maria «Agar». Revista d'Olot, VIII-IX, (agost-setembre 1926), pàg. 12.[Enllaç no actiu]
  5. Pla, 1971, p. 402.
  6. «XXV Premi Internacional Catalunya». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original en 1413901168. [Consulta: 28 agost 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pla, Josep. En Mar. Barcelona: Destino, 1971. 
  • Verdaguer, Jacint. Jesús infant. Barcelona: Llibrería de A.J. Bastinos, 1896. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]