Cebrià de Cartago
 Sant Cebrià | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Cartago, 200 |
| Mort |
Cartago, 14 de setembre de 258 (57/58 anys) |
| Ocupació | Escriptor, sacerdot, filòsof i bisbe catòlic |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Sant Cebrià de Cartago, de nom sencer Cecili Cebrià, dit Tasci (Cartago, aprox. 205 - Cartago, 258) fou un bisbe de Cartago (249-258), mort màrtir durant la persecució de Valerià. És un dels Pares i Doctor de l'Església, un dels grans personatges de l'església llatina dels primers segles, amb sant Agustí d'Hipona. Considerat com a sant per l'Església Catòlica, se celebra la seva festivitat el 16 de setembre.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Per Sant Cebrià, castanyes a la mà.[1]
- Per Sant Cebrià, llavor a la mà.[1]
- Per Sant Cebrià, sembra amb tota la mà.[1]
- Per Sant Cebrià, un pas de marrà.[2]
- Per Sant Cebrià i Santa Justina, penja el gresol a la cuina.[1]
- Per Santa Creu i Sant Cebrià, sembra a costa i sembra en pla.[3]
- Pluja per Sant Cebrià, pren most i fa el vi clar.[2]
- Sant Cebrià el gresol encén, i pateix el fadrí i l'aprenent.[1]
- Valga'm sant Cebrià, que és el sant millor que hi ha.[2]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Amades, 1982, p. 843.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Parés i Puntas, 1999, p. 73-180.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 13 novembre 2024].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.