Claude Debussy

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClaude Debussy
Claude Debussy ca 1908, foto av Félix Nadar.jpg
Claude Debussy (ca. 1908)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Saint-Germain-en-Laye
22 d'agost de 1862
Mort París
25 de març de 1918 (55 anys)
Ocupació Compositor, pianista, músic i crític musical
Modifica dades a Wikidata

Claude-Achille Debussy (Saint-Germain-en-Laye, 22 d'agost de 1862 — París, 25 de març de 1918) fou un compositor francès.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Els compositors no s'atreveixen. Tenen por d'aquest ídol sagrat anomenat "sentit comú", que és la cosa més terrible que conec; després de tot, no és més que una religió fundada per justificar la ubiqüitat dels imbècils.[1]
  • L'atracció del virtuós per al públic és molt semblant a la del circ per al públic. Sempre hi ha l'esperança que alguna cosa perillosa pugui succeir.[2]
  • La gent no s'assembla molt a les coses que són belles; ells estan tan lluny, amb les seves idees una mica desagradables.[3]
  • La música és l'espai entre les notes.[4]
(en francès) Musique est l'espace entre les notes.
  • Les obres d'art fan les regles, però les regles no fan les obres d'art.[5]
(en francès) Les œuvres d'art font les règles, les règles ne font pas les œuvres d'art.
  • No existeix una teoria. Només has d'escoltar. El plaer és la llei. M'agrada la música amb passió. I perquè m'agrada, tracto d'alliberar-la de les tradicions estèrils que l'ofeguen. És un art lliure que brolla; un art a l'aire lliure, sense límits, com els elements, el vent, el cel, el mar. En cap cas ha de ser tancat i convertit en un art acadèmic.[6]
  • En primer lloc, senyores i senyors, han d'oblidar que són cantants.[7]
(en francès) Pour pouvoir chanter ma musique, chacun de vous doit oublier qu'il est chanteur.
Book icoline.svg Primeres instruccions als cantants de l'òpera Pelléas et Mélisande (Paris), 1902.
(en francès) L'art est le plus beau des mensonges.
Book icoline.svg Monsieur Croche, antidilettante, 1901-1914.

Citacions sobre Claude Debussy[modifica | modifica el codi]

  • El meu amor per la música de Debussy va començar de manera instintiva. Vaig quedar enlluernat als dotze o catorze anys en conèixer el Prélude à l'après-midi d'un faune i algunes peces per a piano. Va ser com si m'hagués fulminat un llamp. En aquell primer moment no sabia per què m'agradava tant aquella música. Més tard, després de força anys [...] crec poder explicar [...] almenys el meu entusiasme raonat. Per a mi Debussy encarna com pocs compositors occidentals quelcom fonamental; es tracta de la flexibilitat mètrica, és a dir, la possibilitat que una frase o idea musical no sigui quadrada. [...] A més, també hi ha el fet que en la seva música hi ha una absència total de desenvolupament clàssic i de treball temàtic.[9]
(en castellà) Mi amor por la música de Claude Debussy comenzóde manera instintiva. Quedé deslumbrado a los doce o catorce años cuando conocí el Prélude à l'après-midi d'un faune y algunas piezas para piano. Fue como si me hubiera fulminado un rayo. En ese primer momento no sabía por qué me gustaba tanto esa música. Más tarde, después de bastantes años [...] creo poder explicar, [...] mi entusiasmo razonado. Para mí Debussy encarna como pocos compositores occidentales algo fundamental; se trata de la flexibilidad métrica, es decir, la possibilidad de una frase o idea musical que no sea cuadrada. [...] Además, está también el hecho de que en su música hay una ausencia total de desarrollo clásico y de trabajo temático.
Book icoline.svg 1998. — Luis de Pablo
extret de Piet de Volder, Encuentros con Luis de Pablo: ensayos y entrevistas (Madrid: Fundación Autor, 1998).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Debussy, Claude; Lesure, François; Nichols, Roger (eds.). Debussy letters. Cambridge, Massachussets: Harvard University Press, 1987, p. 590. ISBN 9780674194298. 
  2. Myers, Rollo H. Music in the modern world. 2nd ed. London: E. Arnold, 1948, p. 99. 
  3. Seroff, Victor I. Debussy, musician of France. London: Calder, 1957, p. 172. 
  4. Koomey, Jonathan G. Turning numbers into knowledge : mastering the art of problem solving. Oakland: Analytics Press, 2001, p. 96. ISBN 0-9706019-0-5 [Consulta: 1419279200]. 
  5. Paynter, John ... [et al.]. Companion to contemporary musical thought. London: Routledge, 1992, p. 590. ISBN 9780415030922. 
  6. Shapiro, Nat. An Encyclopedia of quotations about music. New York: Da Capo Press, 1981, p. 268. ISBN 9780306801389. 
  7. Simon, Henry W. 100 great operas and their stories. New York: Doubleday, 1989, p. 371. ISBN 9780385054485 [Consulta: 1419279200]. 
  8. «Claude Debussy a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original en 1352342611. [Consulta: 30 març 2013].
  9. José Luis Maire. Luis de Pablo al habla (en castellà). Madrid: Fundación Juan March, 2018, p. 17. ISBN 978-84-09-06250-8 [Consulta: 1567443048]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]