Discussió:Fracàs/Arxiu 1

Sense referències

Darrer comentari: fa 10 anyscomentari1 persona a la discussió

Front la derrota

“... la fe s'oposa a tot intent d'absolutitzar l'activitat en qui es concreta qualsevol compromís històric.És la que podríem anomenar funcionalitat antiidolàtrica de la fe: front a qualsevol temptació d'idolatria envers els propis projectes o concepcions, compromissos assumits o fites assolides, el creient (... ) presenta el regnat de Déu en la seva realització plena no pot identificar-se amb cap realització històrica”.
“Cal fer esment de la densitat específica que l'opció pel pobres (o minories, vençuts, etc.) confereix a la vida cristiana dins un món on sols semblen comptar els vencedors, els més forts, els més capaços o els dotats de major agressivitat competitiva. J.B. Metz insisteix amb raó que la més radical originalitat de la fe cristiana i la seva més significativa aportació social rau a la rellevància fonamental que atorga als pobres,vençuts i marginats” (Julio Lois, teòleg de l'alliberament).
“Pitjor que l'opressió és el renunciament” (Rovira i Virgili, en els darrers dies de la Guerra 1936-39).

Origen del fracàs

“L'individu que no s'interessa pels seus semblants és el qui té les majors dificultats en la vida i causa les majors ferides als altres; d'aquests individus sorgeixen tots els fracassos humans” (Alfred Adler, 1870-1937, psicòleg austríac, deixeble de Freud).
“Qui no aprèn dels propis errors, els repetirà. I qui no tinga sentit autocrític per mandra o per orgull té la derrota assegurada” (Autocitació).

Consells contra el fracàs

“És menester evitar que entre dos que es volen s’interposin les paraules irreparables” (No en consta l'autor).
“Els indis o indígenes en general veien l’agricultura intensiva i la industrialització i no despavilaven. Van comprar algunes armes de foc, van ser colonitzats per l’alcohol. Aferrats a la rutina sots pretext de llur cultura ancestral (i a la violència com a única defensa darrera), van ser exterminats. Els catalans fan igual, en comptes de dissenyar un camí viable cap a la llibertat amb les modernes estratègies i marketing, s’enganxen a romanticismes o enciclopedismes del s. XIX o a slogans buits i rabiüts i victimistes, en comptes de ser madurs i treballadors per llur supervivència. La lògica els patina totalment. Hauríem de ser audaços i autoorganitzar-nos i fer-ho tot en tot per sortir-nos-en, en comptes de donar aquesta imatge trista de feblesa inerta i d’inutilitat monumental” (Autoctiació).

Fracàs i creences

“Les estadístiques mostren un fracàs de nervi de part de molts cristians. Semblen simplement incapaços de reunir la força necessària per a desplegar un compromís tenaç amb la veritat de les Escriptures” Douglas Groothius

Autocrítica

“La indulgència envers un mal acaba esdevenint el mal que ens controla” John White

Davant un futur de sacrificis

“Fill..., casa..., jardins amb nits d’estiu...” Com enyorava els petons fets amb tota l’ànima i com trobaria a faltar una veu que en les hores fosques li digués: estimada. Les llàgrimes li queien galtes avall. Havia de ser valenta. Una veu petita diria: “Mare”. Es va agafar fort les mans perquè no li tremolessin tant. Els carrers eren quiets. D’una paret penjava un roser sense roses. Lluny, hi havia la remor sorda de la ciutat; noies que plantaven cara a la vida, sense somnis” (“Aloma”, 1936, de Mercè Rodoreda i Gurgui, 1908-1983, escriptora barcelonina).

Sentiments

“Sols després d’haver-ho perdut tot és quan som lliures de fer qualsevol cosa” (De la pel•lícula “Fight Club").
“A voltes, emperò, sentia el singlot de sa existència trencada allunyar-se darrera ell dins una fressa fugissera d’infants i mullers. I alhora, com si sentís un pic de taranta, rebotia pendent avall, pres de malestar, i sols se calmava anant a moure gresca a la primera persona o animal –tot li era u- que se li feia topadís. Però aleshores sa còlera era mentida, car el pensament i el sentiment anhelaven a coses ignotes que s’esvanien com fantasmes en voler-les fixar en una concreció de consciència” (“El garriguer d’infern”, de Salvador Galmés i Sanxo, 1876-1951, capellà de St. Llorenç d’es Cardassar, Mallorca).

Alternativa a un fracàs

“Adorable en la seva submissió no gaire brillant, encantadora en la seva encís infantil pels pisos brillants, fins i tot encara perdonable en la seva competència rencorosa per atènyer el rentat més brillant i més blanc, la noia de la porta del costat de l'Avinguda de Madison és tot el que el mascle americà podria desitjar -a no ser que, per algun fracàs, ell hagués d’afeccionar-se a la camaraderia humana” (Vivian Gornick i Barbara K. Moran).

Il·usions, falsa imatge

“Es casà enamorada del que ella esperava que jo podria ser, no pas del que jo era, del que sóc, un fracassat, vençut per l’adversitat. Júlia és d’eixes dones que sols estimen per una d’aquestes raons: o per admiració envers l’home que consideren superior, admiració que és, comptat i debatut, la pròpia vanitat afalagada; o per llàstima, per compassió envers l’home que tot ho acceptarà venint d’ella. Altrament, afalagament també de la seva vanitat. Jo no he estat el triomfador que pot oferir-lo tot ni he sabut humiliar-me com a vençut que tot ho accepta. La Júlia no ha pogut admirar-me ni plànyer-se de mi; i no n’hi ha més” (Jacinto Benavente, 1866-1954, dramaturg foraster).

“Plora com una dona allò que no has sabut defendre com un home” (Atribuït a la mare de Boabdil "el nin", últim monarca nazarí de Granada, després de la Conquesta del regne pels Reis Catòlics, el 1492).
“Els qui renuncien són més nombrosos que els qui fracassen” (Henry Ford, 1863-1947, gran industrial estadounidenc, fundador de Motor Ford en 1903).
“Sols una cosa fa impossible un somni: la por a fracassar” (Paulo Coelho, *1947, escriptor brasiler).
“Qui bada, cau” (Refrany català).
“La primera part de les nostres vides és arruïnada pels nostres pares, i la segona meitat pels nostres fills” (Clarence Seward Darrow, 1857-1938, escriptor i penalista estadounidenc).
“Devem comprovar que allò real és un esforç avortat per abastar la dignitat de la causa de si. Tot s’esdevé com si el món, l’home i l’home al món no arribassin a realitzar sinó un Déu a mitges” (“L’être et le néant”, de Jean Paul Sartre, 1905-1980, filòsof i escriptor existencialista i marxista francés).
“Un home és incomplet fins que una no s’hi casa. Després d'això, està acabat” (Zsa Zsa Gabor, 1918 ó 1923-1995, actriu hongaresa nacionalitzada estadounidenca).

 “No vam perdre en el joc; sols hi quedàrem fora de temps” (Vince Thomas Lombardi, 1913-1970, entrenador novaiorquès).

“La sort és el pretext dels fracassats” (Pablo Neruda, 1904-1973, poeta comunista xilè).
“Les innovacions (de Savonarola a Florència) fracassaren tan aviat com la gent començaren a perdre la confiança en ell perquè mancava dels mitjans coercitius per mantenir ferms els qui havien cregut i per fer obeir els incrèduls” (Niccolò Machiavelli, a “El Príncep”, cap. VI, llibre inspirat en la figura de Cèsar Borja i Ferran el Catòlic).
“Per tals divinitats (Baal i Astarot), els fills d’Israel abandonaren sovint llur força viva i deixaren de ser assidus a llur altar legítim, per tal d’agenollar-se vilment davant els déus animals, i tot just per això llurs testes, vinclades igualment en les batalles, foren humiliades davant la llança del més menyspreable enemic” (El Paradís Perdut / Paradise Lost, cap. I, any 1667, de John Milton, 1608-1674, poeta purità anglès).
“Que parlin malament de tu és espantós. Però hi ha quelcom encara pitjor: que no en parlin” (Oscar Wilde, 1854-1900, escriptor irlandés).
“Es produí un moviment d’estupor, una sorda remor de protesta entre la gent que fugia. N’estic segur, tant com no veure els altres haurien preferit no veure’s ells a si mateixos” (“Els vençuts”, 1955-1982, d’en Xavier Benguerel, 1905–1990, escriptor barceloní exiliat).
“Seguia passant gent, molta, amb la mateixa cega obstinació...Més gent, més, més. Qui els havia ordenat d’abandonar-ho tot? On anaven? Què esperaven? Potser, com en els temps bíblics, un dit misteriós havia escrit unes paraules de foc enmig del cel, o s’havien sentit unes veus potents, comminatòries...” (“Els vençuts”, 1955-1982, d’en Xavier Benguerel, 1905–1990, escriptor barceloní exiliat).
“Només èrem un ramat a la deriva. Però encara suscitàvem prou odi per a ser perseguits, com si se’ns volgués destruir en una operació definitiva, fer desaparèixer en un comunicat sensacional. “A causa d’un sol bombardeig, han quedat exterminats tots els fugitius. S’ha posat punt final a un èxode impensable i que ens avergonyiria per sempre als ulls del món” (“Els vençuts”, 1955-1982, d’en Xavier Benguerel, 1905–1990, escriptor barceloní exiliat).
“Escrivíem. Disposàvem d’unes normes racionals per a escriure. Cultura-economia-política. Bon programa. Cada dia un nou pas endavant. Endavant. Fa bonic una pàtria endreçada, sòlida, amb equips competents. Sentir certa prepotència envers els veïns, que a un l’hagin convertit en un novíssim manxesterià –ho deien sovint- dins un procès industrial enlluernador. Ho estimàvem profundament, i ho anàvem construint com una estàtua, cada dia més evolucionada, més envejada, més alta (...) Ara, caiguda l’estàtua, no em quedava altre recurs que exiliar-me, que ser un més en aquell caòtic i grotesc i sublim i miserable èxode. I que no em preguntessin si jhavia fet tot el que podia per defensar aquella terra de la qual desertava” (“Els vençuts”, 1955-1982, d’en Xavier Benguerel, 1905–1990, escriptor barceloní exiliat).
“Ja ho veu: aquí no hi ha déu que s’hi entengui.
Em vaig trobar desorientat i sol enmig d’aquell carrer on una multitud afamada, cansada, es desplaçava d’esma d’una banda a l’altra. T’agafaven ganes de cridar: “On voleu anar?” “On hem d’anar?” Ningú no aconsellava què fer, on acudir, si era més prudent avançar o no moure’s. Campava la pura intuïció, l’instint. Potser ni això: potser tan sols l’enervament, la fatiga, la desesperació. Veies. Et veien. A vegades, rarament, topaves amb un somriure, no de pietat, sinó sarcàstic” (“Els vençuts”, 1955-1982, d’en Xavier Benguerel, 1905–1990, escriptor barceloní exiliat).
“El principi de llibertat i d’igualtat, si s'associen amb el mer egoisme, faran només diables: cadascú maldarà per ser independent a fi de poder lluitar sols pel seu propi interès. I ací rau la necessitat de religió i el seu poder, de portar al principi de la benevolença i d’estimar fins als homes” (John Randolph, 1773-1833, orador i estadista estadounidenc).
“Les pròpies culpes enxampen l'injust,

cau en la xarxa del propi pecat.

Morirà perquè no sap dominar-se, tanta niciesa el perdrà” (Proverbis 5:22-23 parla de la benedicció d’una bona muller, de Salomó, 1020-929 a. de C., rei d’Israel).

“Allò que no volem, no ho podem fer. Això m’enllumenà i comprenguí que jo havia considerat la feina sempre com a un negoci que calia dur a terme com els altres negocis, i així mai no fou res durador” (Johan Wolfgang von Goethe, 1749-1832, científic, novel•lista, dramaturg i poeta, cim de les lletres alemanyes).
“Desconec la clau de l’èxit, però la clau del fracàs és intentar de complaure tothom” (Bill Cosby [William H. Cosby Jr.], *1937, actor i escriptor afroamericà).
“Pots decebre’t si hi fas figa, però et desaprovaran si no ho intentes” (Beverly Sills, *1929, gran soprano nordamericana).
“WALL STREET. Símbol del pecat de tots els diables a reprendre. Que Wall Street sia un cau de lladres és una opinió que serveix als lladres fracassats per a tenir esperança d’una plaça en el Cel” (The Devil's Dictionary d’Ambrose Bierce, 1842-1914, escriptor estadounidenc).
“On no hi resta res, els dimonis hi passen” (Refrany català).
“Si lluit contra el pecat amb la meva pròpia força, el diable sap que se’n pot anar a dormir” (Henry Adams, 1838-1918, historiador nordamericà).
“Emperò fins i tot en l’acalorada de la baralla ella s’havia adonat de quant ensopit s’esqueia que pogués eixir-se’n sempre amb la seva...Un petit fracàs representava un nou i deliciós plaer” (“Home from the Hill / Amb ell arribà l’escàndol”, 1960, de William Humphrey, *1929, escriptor texà).
“Els senzills grups tribals que viuen en l’actualitat no són pas primitius, ans s’han embrutit...El simi nu és, essencialment, una espècie exploradora, i qualsevol societat que no hagi avançat ha fet fallida d’alguna manera, s’ha “esgarriat”. Alguna cosa li ha ocorregut que l’ha impedit d’avençar, quelcom que va contra la tendència natural de l’espècie a explorar i investigar el món que l’envolta” (“The naked Ape- A Zoologist’s Study of the Human Animal / El simi nu-Un estudi de l’animal humà”, 1967, de Desmond Morris, *1928, zoòleg anglès).
“En tota dona de lletres hi ha un home fracassat” (Charles Baudelaire, 1821-1867, poeta francès).
“Sé que deix el bàndol victoriós pel perdedor, però és preferible morir en el costat que perd que viure sota el Comunisme” Whittaker Chambers
“El que passa amb el sistema de guanys sempre ha estat que era summament poc rendible a la majoria dels persones.” (I.B. Blanco)
“L'amistat és, cert, el millor bàlsam per a les fiblades d’una decepció amorosa” (Northanger Abbey, Jane Austen, 1775-1817, novel•lista anglesa de tema social).
“He sabut una mica durant la vida el que l’acció és. És una existència d’esperances decebudes i d’energies malmeses” (André Maurois, pseudònim d’Emile Herzog , 1885-1967, escriptor francés).
“A cada bugada perd un llençol” (Refrany català).
“En la vida hi ha quelcom pitjor que el fracàs: no haver intentar res” Franklin D. Roosvelt
“Preferesc una bogeria que m'entusiasmi a una veritat que em derroti” (Christoph Martin Wieland, 1733-1813, escriptor alemany).
“Usipotii wazazi ulilaniwa” / “Si no respectes ton pare i ta mare, seràs maleït” (Refrany Bena, Tanzània).
“La vida sense passió no és sinó una promesa feta malbé” (Barbara Raskin, *1935, escriptora nordamericana).
“La natura està sempre en acció i maleeix tota negligència” (Johan Wolfgang von Goethe, 1749-1832, cim de les lletres alemanyes).
“No ensopega qui no camina” (Refrany català).
“L’única cosa que ha estat un fracàs pitjor que l’organització de la noviolència ha estat l’organització de la violència” (Joan Baez, *1941 o 1943, cantautora estadounidenc de folk i protesta).
“Quan tractes d’anar una mica més allà de les teves capacitats reconegudes és inútil de cercar l’aprovació dels amics. Els amics estan fets per als moments de derrota” Henry Miller.
“La glòria no rau a no fracassar mai sinó a tornar a aixecar-te cada vegada que caiguis” (Proverbi xinès)
“En realitat tan sol fracassen qui no ho intenten” (Anònim).
“...en qualque part, als promontoris negres i espinosos de l’Àfrica, la veritat perfumada del lloc romania via, l’herba amarga, impossible d’engolir, del passat, la medul•la del record. Havia començat una vegada a ordenar, cofificar i anotar el passat abans que es perdés per sempre –tal era, si de cas, la tasca que m’havia proposat. Però havia fracassat (era potser irrealitzable?), perquè tan sols assolia d’embalsamar amb paraules alguna faceta d’aquell passat, irrompia sobtadament una nova manera de coneixença que ensorrava tota l’estructura, i l’esquema s’esquarterava per encaixar-se una vegada més en figures inesperades, imprevisibles” (“Clea”, 4t llibre del “Quartet d’Alexandria”, 1957-60, de Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel•lista britànic).
“... la fe s'oposa a tot intent d'absolutitzar l'activitat en qui es concreta qualsevol compromís històric.És la que podríem anomenar funcionalitat antiidolàtrica de la fe: front a qualsevol temptació d'idolatria envers els propis projectes o concepcions, compromissos assumits o fites assolides, el creient (... ) presenta el regnat de Déu en la seva realització plena no pot identificar-se amb cap realització històrica”.
“Per al poble, allò que és de l’Estat, “no és de ningú”, per això el PP ara i abans gent del PsoE saquegen sens aturall i la gent continua votant-los (si els entraven a furtar dins de casa, llavors sí que no els votaven ja). Per això allà on no hi hagut iniciativa privada en l’economia, el que ha passat amb l’Estat i la respectiva economia estatalitzada ha estat desastrós: perquè “no era de ningú”, diguèssim, els quedava massa lluny com per veure-hi cap responsabilitat pròpia o conseqüència fatal, encara que n’hi hagués. En canvi, la lliure competència ha rutllat perquè entraven en joc les economies individuals. I és que tota la gent de tot arreu s’interessa més pel propi negoci i diners que no pas pels de l’Estat, això és natura humana inevitable, i la raó bàsica del fracàs del socialisme estatista o com vulguis dir-li” (Autocitació).
“Cal fer esment de la densitat específica que l’opció pel pobres (o minories, vençuts, etc.) confereix a la vida cristiana dins un món on sols semblen comptar els vencedors, els més forts, els més capaços o els dotats de major agressivitat competitiva. J.B. Metz insisteix amb raó que la més radical originalitat de la fe cristiana i la seva més significativa aportació social rau a la rellevància fonamental que atorga als pobres, vençuts i marginats” (Julio Lois, teòleg de l'alliberament).
“Crist, el rei dels vençuts”(Mossèn Ballarín).
“Endreça’t bé, estimada meva. És un moment històric que podràs explicar als teus néts, com una nit vas veure la caiguda del Vell Sud” (Rhett Butler a Scarlett en “Gone with the Wind / “El Vent s’ho endugué”, 1939).
“Scarlett: Però si vau defugir el bloqueig.

Rhett Butler: Per simple profit, per profit només.

Scarlett: Esteu intentant dir-me que no creieu en la causa?

Rhett Butler: Crec en Rhett Butler, és l'única causa que conec” (Del film “Gone with the Wind / “El Vent s’ho endugué”, 1939).

“Fracassar no és vergonyós, allò vergonyós és no intemptar-ho” Andrew Matthews

*Curiosament els votants no se senten responsables dels fracassos del govern que han votat. Alberto Moravia (Novel•lista italià. 1.907 - 1.990)

“No hi ha res pitjor que una guerra civil, car els vençuts hi són destruïts per llurs propis amics” (Dionís d’Halicarnas, ca. 68-ca. 8 a. C., retòric i historiador grec).
“Quan tractes de fer una mica més del que saps que pots és inútil de cercar l’aprovació dels amics. Els amics estan en el seu millor punt en els moments de la derrota” Henry Miller
“És la llei de la guerra que els vencedors tractin els venuts a llur antull” (Juli Cèsar, 100-44 a. C., emperador romà).
“La decisió final d’una guerra no deu ser considerada com a absoluta. La nació vençuda sol mirar la derrota com a un mal passatgeer que pot ser reparat en temps posteriors mitjançant combinacions polítiques” (Karl von Clausewitz, 1780-1831, historiador, general i tractadista bel•licista prussià).
“La derrota en la guerra no és el major dels mals, excepte quan la infligeix un enemic indigne” (Esquines).
“Quan els soldats fugen, mai no es culpen a si mateixos: culpen un general o llurs companys” (Demóstenes).
“Potser sia menester que algú gosi ensenyar-los a guaitar la desfeta cara a cara, a explicar-los que, per aixecar-se, cal admetre, d'entrada, que hom és tombat en terra” (Amin Maluf).
“No passa de ser natural que els prínceps desitgin estendre llurs dominis, i quan no intempten res més que allò que poden aconseguir, són aplaudits Tanmateix si són incapaços d’assolir-ho, són condemnats, i a dir veritat, no pas sense raó” (Niccolò Machiavelli, 1469-1527, estadista, historiador i tractadista polític florentí, teòric del pragmatisme més cru).
“La desfeta sol ser passatgera. És la claudicació la que la converteix en permanent” (Marilyn von Savant, la persona amb més alt coeficient d’intel•ligència conegut arreu del món).
“Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut!” Bertold Brecht
“...Perquè ens perdoni la guerra,

que l’ensagna, que l’esguerra.

Abans de passar la ratlla,

M’ajec i beso la terra

I l’acarono amb l’espatlla.

...

Avui en terres de França

I demà més lluny potser,

No em moriré d’enyorança

Ans d’enyorança viuré.

...

Una esperança desfeta,

Una recança infinita.

I una pàtria tan petita

Que la somnio completa” (“Corrandes d’exili”, Joan Oliver, de pseudònim “Pere Quart”)

“Qualcú pot fer figa moltes vegades, però no és un fracàs fins que no comenci a culpar-ne un altre” (John Burroughs)
“La glòria més gran en la vida no és no fracassar mai, sinó aixecar-te cada cop que caus”
“Els fracassos, les adversitats, donen mesura i dimensió”
“Errar-la és humà, culpar-ne el que ve darrere encara ho és més” (Desconegut)
“País vençut que s'acomoda... s’ho deixa robar tot, a poc a poc: el seu nom, els seus costums, la seua llengua...no té dret que ningú li done cap suport...” (Claude Duclos).
“El bé pot resistir derrotes, el mal no pas” (R. Tàgur).
“El lloc de naixença de l’èxit per a cada persona rau en l’autoconeixença. L’autoconeixença farà ús de qualsevol cosa que li sia donada. Si els pensaments constructius són plantats, els resultats positius en seran el resultat. Planteu les llavors del fracàs o el fracàs vindrà tot seguit. I des de l’única real llibertat una persona té en la tria dels pensaments amb què nodrirà la pròpia autoconeixença ell és totalment responsable pels resultats que obté” (Sidney Madwed).
“Si saps pensar --i no creure que has de ser pensador,

somniar --i no posar-te cap somni per senyor,

si encares per igual els triomfs i els desastres

i els tractes pel que són: impostura i no res;

si pots sofrir, paraules que has dit de bona fe,

que els bordets les capgiren per enredar sapastres;

o mirar~te les coses del teu mes pur deler

per terra trossejades,

i ajupir-te i refer-les amb eines ja esmussades...” (“Si...”, poema de R. Kipling).

Un home de caràcter podrà ser derrotat però mai destruït. Enerst Hemingway
Cada fracàs ensenya a l'home alguna cosa que necessitava aprendre.
- Charles Dickens

El fracàs fortifica als forts.
- Antoine de Saint-Exupéry

Intentar-ho és el primer pas cap al fracàs
- Homer Simpson

Mai és definitiu l'èxit ni perenne el fracàs.
- José María Gabriel i Galán

Si algú no té ales i no pot volar, a això no es pot anomenar fracàs.
- Nota: Al març de 2006, sobre l'actuació de la Unió Africana, que no ha evitat les matances massives en Darfur, Sudan.
- Font: Diari espanyol El País, 18 de març de 2006.
- Collins Ihakire, general nigerià

Un fracassat és un home que ha comès un error i no és capaç de convertir-ho en experiència.
- Elbert Hubbard —el comentari anterior sense signarés fet per 'Docosong (discussió • contribucions) 00:39, 4 gen 2014 (CET).Respon