Discussió:Literatura/Arxiu 1

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca

Sense referències

  • “L’única obligació que de bestreta podem imposar a una novel·la, sens incórrer en l’acusació d’arbitrarietat, és que sia interessant” (“L’art de la ficció”, 1888, de Henry James).
  • “Quant al seu contingut, la Bíblia predomina netament en qualitat sobre tota la literatura religiosa precendent. No sols això, sinó que el seu predomini s’estèn, gràcies a la simplicitat del seu missatge i a la universalitat de la seva crida, també sobre tota la literatura successiva” (W. F. Albright, arqueòleg).
  • “En la majoria parts de la Bíblia, tot hi queda introdueït implícitament o explícitament amb un "Així digué el Senyor". És...un llibre no merament sagrat però sí tan implacablement i contínuament sagrat que no convida, ans exclou o repel•leix una aproximació merament estètica. La pots interpretar com a literatura sols amb un gran esforç... Et demana sens aturall de prendre els seus propis termes: no continuarà adelitant-te literàriament gaire temps, excepte als qui hi acudeixen per a alguna cosa bastant diferent. Pronostic que en el futur serà llegida, com sempre ho ha estat, gairebé en exclusiva per cristians” C.S. Lewi
  • “L'absència total d'humor de la Bíblia és un de les coses més singulars en tota la literatura” Alfred North Whitehead
  • “Allò últim que un bon escriptor adquireix és la plenitud d’expressions; el qui d’antuvi la té no arribarà mai a bon escriptor” (Friedrich Wilhelm Nietzsche, 1844-1900, filòsof alemany).
  • “Sense la dona, la vida és pura prosa” (Ruben Dario [Félix Rubén García Samiento], 1867-1916, poeta nicaragüenc).
  • “Un llibre no té interès si no hi duu adins una bona part del cor del seu autor” (Mauricio Wiesenthal, *1943, escriptor català).
  • “La frase més bella? La més curta” (Anatole France, 1844-1924, narrador, poeta, crític i assagista escèptic francès).
  • “Les dames russes escriuen magníficament avui dia, molt millor que no pas Turgénev o qualsevol de nosaltres; llàstima que no tinguin res a dir” (Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus noviolent, anarcocristià, entrevistat per H. Williams, 9•2•1905).
  • “Amb una dona hom pot fer sols tres coses: –digué Clea en una ocasió- voler-la, patir o fer literatura”. Jo em sentia incapaç d’aqueixes tres formes de sentiment” (“Justine”, 1957, del “Quartet d'Alexandria", Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel•lista britànic).
  • “Escriptors i poetes miren de copsar la veritat de la dona. Però fins ara no s’endinsaren mai al seu cor, perquè, en guaitar-la a través del vel del desig, sols poden albirar la forma del seu cos, i en mirar-la a través del vidre d’augment del despit sols hi troben feblesa i submissió” (Jubran Khalil Jubran, 1883-1931, escriptor i artista libanès).
  • “Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials” (Mercè Rodoreda i Gurgui, 1908-1983, escriptora barcelonina).
  • “Si la temptació és foragitada, la vida fos trista i la literatura sols un himne a la tristesa. El diable és un element necessari” (Omar Fâkhûry, 1896-1946, escriptor libanès).
  • “...en qualque part, als promontoris negres i espinosos de l’Àfrica, la veritat perfumada del lloc romania via, l’herba amarga, impossible d’engolir, del passat, la medul•la del record. Havia començat una vegada a ordenar, cofificar i anotar el passat abans que es perdés per sempre –tal era, si de cas, la tasca que m’havia proposat. Però havia fracassat (era potser irrealitzable?), perquè tan sols assolia d’embalsamar amb paraules alguna faceta d’aquell passat, irrompia sobtadament una nova manera de coneixença que ensorrava tota l’estructura, i l’esquema s’esquarterava per encaixar-se una vegada més en figures inesperades, imprevisibles” “Era la meva amor que l’havia dissolta en aquella estranya manera, o potser la literatura que havia volgut fer-hi? Paraules, el bany àcid de les paraules! Em sentia culpable. Àdhuc intemptí (amb aqueixa tendènci a l’autoengany tan usual en els sentimentals) d’obligar-la a reaparèixer per un acte de la voluntat, a ressuscitar una, sols una d’aquelles besades de capvespre que en un temps havien constituït per a mi la suma dels infinits significats de la ciutat. Fins i tot tractí de fer brollar dels meus ulls llàgrimes deliberades, d’hipnotitzar la memòria tot repetint el seu nom com un sotilegi. L’experiència fou de bades. També el seu nom s’havia tudat per l’usatge! Era horrible de no poder evocar el més lleu tribut a una dissort tan devoradora. Llavors, com el repic d’una campana llunyana, vaig oir la veu agridolça de Pursewarden. “Però la nostra dissort ens fou enviada com a regal. A fi que hi gaudíssim, perquè la fruíssim a desdir” Melissa no havia estat sinó un de les tantes disfresses de l’amor!” (“Clea”, 4t llibre del “Quartet d’Alexandria”, 1957-60, de Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel•lista britànic).
  • “Hom no és escriptor per haver triat dir certes coses, sinó per la manera com les diu” (Jean Paul Sartre, 1905-1980, filòsof i escriptor existencialista i marxista francés).
  • “En tota dona de lletres hi ha un home fracassat” (Charles Baudelaire, 1821-1867, poeta francès).
  • “...sota el tel de boira de la tarda provinciana, en aquella hora fina que a Barcelona comencen a resplendir els aparadors, mentre els salons de te encenen els llums i els músics eixorden el públic amb els esgarips d’unes cançons de negres que a tothom agraden i ningú no entén” (“Laura a la ciutat dels sants”, 1931, novel•la d’en Miquel Llor, 1894-1966)
  • “La mediocritat és ara, com abans, perillosa, generalment fatal, per al poeta; però inclús entre els escriptors de prosa reeixits, els qui s’aixequen sensiblement per damunt d’això són raríssimes excepcions” (William Ewart Gladstone, 1809-1898, primer ministre liberal anglès).
  • “La vida és com una llegenda: no importa que sia llarga, sinó que estigui ben narrada” (Luci Anneu Sèneca, 4 ó 2 a.C.-65, escriptor i filòsof estoic hispanoromà).
  • “No crec pas en l’esperança d’esdevenir millors, ni en el progrès. Jo llig quasi més història que no literatura. I la història ensenya” (Alvaro Mutis, any 1997).
  • “El món podria existir molt bé sense la literatura, i fins i tot millor sense l'home” (Jean Paul Sartre).
  • “A mesura que em faig vella, menys important es torna la coma: Que el lector aleni quan millor pugui” (Elizabeth Clarkson Zwart).
  • “L’edifici immens del record, que sosté l’obra...El temps no té el desplegament cronològic, el dels rellotges i dels calendaris...L’autor vivia sens aquesta mena de preocupacions i per això transpassa al seu Narrador el regal d’abolir i de reemplaçar aquesta realitat morta a cada instant de la nostra vida, per la realitat sempre viva del record: “El passat s’esdevé una espècie d’Eternitat provisional” (Extraits d’“À la recherche du Temps Perdu”, Marcel Proust, Univers de Lettres Bordas).
  • “La literatura no pot reflectir tot allò negre de la vida. La raó principal és que la literatura escull i la vida no” Pío Baroja
  • “A muntó homes son nats tan desesperadament fora de temps que res no han pogut fer de valor. Beethoven, nascut a Grècia, s’havia hagut de limitar a executar senzilles melodies amb una flauta o una lira. En aquell clima intel•lectual quasi li hauria estat impossible d’imaginar la natura de l’harmonia” (Huxley).
  • “Els nins prodigi típics són músics o matemàtics” (Huxley).
  • “El poeta ho porta dins, el narrador es fa. Els grans poetes senten primer la música i després l’escriuen. Els narradors som més modestos, no ho podem fer. Ens cal treballar moltíssim” *“L’escriptor no fa soroll, només vol temps i silenci” “Per a escriure cal haver crescut, saber-se distanciar de les coses, cinisme, acceptar la perennitat del món de les coses” “A l’escriptura hi pots dir allò que no diries mai en veu alta”. “La societat no paga els escriptors, però admet que aquests es comportin com adolescents. Si no ho fan ells,mqui ho farà?”(Montserrat Roig).
  • La literatura és sempre una expedició a la veritat.
  • L'eternitat és una de les rares virtuts de la literatura.
  • En literatura no hi ha temes bons ni temes dolents, hi ha només temes ben o mal tractats.
  • Déu no és injust; en un món sencer d'homes feliços no hi cabria la literatura.
  • No es fa bona literatura amb bones intencions ni amb bons sentiments.
  • La literatura no és més que un somni dirigit.
  • La literatura no pot reflectir tot allò negre de la vida. La raó principal és que la literatura escull i la vida no.
  • Ho sé tot sobre la literatura excepte com gaudir-la.
  • La literatura és mentir bé la veritat.
  • La millor defensa contra la mala literatura és una experiència plena de la bona.
  • Una gran època de literatura tal vegada sigui sempre una gran època de traduccions.
  • La democràcia i la felicitat no produeixen gran literatura.