Esbarzer
 Flors de l'esbarzer | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Rubus ulmifolius |
| Regne | planta |
 | |
L'esbarzer[1] és una planta del gènere Rubus i la família de les rosàcies. Té flors blanques o rosades i el seu fruit és la móra.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Ben amanits, fins tanys de romeguera són bons.[2]
- D'un esbarzer ix una rosa.[3]
- En febrer, fulla ha d'haver; si no de morera, d'esbarzer.[3]
- Fruita d'esbarzer, bé està qui no la té.[3]
- Móres a l'esbarzer, sastres i modistes al carrer.[4]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- (var.) Amorós com una romeguera.[6]
Es diu d'una persona adusta, poc amable.
- Enganxar-se [o agarrar-se] com una romeguera.[3]
- Es diu d'una persona pesada, que un no se la pot traure de damunt de cap manera.
- Haver-hi poc d'una cosa, dolenta o que es fa malbé.
- Trobar una romeguera.[3]
- Tindre un destorb per arribar amb puntualitat.
Notes i referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ (Al)barzer, abatzer, arça, roma, romeguer, romeguera o morera salvatge
- ↑ Angelats; Vila, 2004, p. 18.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «romeguera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Llana». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Angelats, Rosa; Vila, Pep. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Palafrugell: Arxiu Municipal de Palafrugell, Diputació de Girona, 2004. ISBN 8492343249.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.