Romaní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#viquimarató |
#viquimarató |
||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = Terra de romaní, terra de poc [[vi]]. |
| dita = Terra de romaní, terra de poc [[vi]]. |
||
| registre = [[Crespià]], [[Pla de l'Estany]] |
|||
| notes = |
|||
| refs = <ref name="alcover" /> |
| refs = <ref name="alcover" /> {{sfn|Gomis i Mestre|2015|pp=344}} |
||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
Revisió del 13:13, 11 jul 2019
 Flor de romaní | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Salvia rosmarinus |
| Regne | planta |
 | |
El romaní (Rosmarinus officinalis) és un arbust perennifoli de la família de les labiades, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, flors blavoses en petits ramells i fruits amb quatre núcules, emprat com a planta ornamental i remeiera i també com a condiment.
Dites populars
- Flor de romaní i noies per a casar, tot l'any n'hi ha.[1]
- L'esperit de romaní, el dolor prest fa fugir.[2]
- Llenya de romaní i pa de fleca, mal per la casa.[2]
- Terra de romaní, terra de poc vi.[1] [3](Crespià, Pla de l'Estany)
- Per l'amor, lo romaní; al qui no en té, li'n fa venir, i a qui en té, l'hi fa fugir.[2]
- Qui ve de Montserrat i no porta romaní ni té amor ni en vol tenir.[4]
- Qui no cull el romaní no té amor ni en vol tenir.[2]
- (var.) Qui no porta romaní, no té amor ni en vol tenir.[2]
- Per Sant Valentí, floreix el romaní.[2]
- Vallromanes, romanins; i, a la Roca, escorxen pins.[3](Granollers, Vallès Oriental)
Frases fetes
- Poder-s'hi fer romanins.[2]
Ésser un camí molt poc transitat
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 3,0 3,1 Gomis i Mestre, 2015, p. 344.
- ↑ Amades, Joan. Montserrat : tradicions i llegendes. Barcelona: La Llumenera, 1935, p. 147-163.
Bibliografia
- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.