Teresa Pàmies i Bertran: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De Viquidites
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m →‎Citacions: VD:VR2019
m →‎Citacions: VD:VR2019
Línia 14: Línia 14:
| cita = Jo vaig entrar en la política de la mà del meu pare, i vaig entrar en la literatura de la mà del meu pare, [...] perquè el ''[[Testament a Praga]]'' és inconcebible sense la participació literària del meu pare.
| cita = Jo vaig entrar en la política de la mà del meu pare, i vaig entrar en la literatura de la mà del meu pare, [...] perquè el ''[[Testament a Praga]]'' és inconcebible sense la participació literària del meu pare.
| refs =<ref>{{ref-web|url=http://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/crear-viure-teresa-pamies/1348959/|títol=Crear i viure - Teresa Pàmies|editor=RTVE|citació=minut 12:16}}</ref>
| refs =<ref>{{ref-web|url=http://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/crear-viure-teresa-pamies/1348959/|títol=Crear i viure - Teresa Pàmies|editor=RTVE|citació=minut 12:16}}</ref>
| lloc = Entrevista al programa ''Crear i viure'' de Televisió Espanyola a Catalunya
| data = 18 juny 1984
}}
{{Cita
| cita = Quan es va produir el maig del 68 a Txecoslovàquia l'anomenada «Primavera de Praga», vaig tenir la idea, i m'ho vaig proposar, d'escriure, amb les memòries del meu pare i les meves pròpies, el ''[[Testament a Praga]]'', i presentar-lo a un premi que es donava a Barcelona. [...] Vaig elaborar el llibre, [...] el vaig enviar per correu a l'editorial Destino, que era l'organitzadora del premi, i vaig dir: «Bé, és com aquell qui llença una botella al mar... Un missatge en una botella... A veure si arriba.» I hi va arribar.
| refs =<ref>{{ref-web|url=http://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/crear-viure-teresa-pamies/1348959/|títol=Crear i viure - Teresa Pàmies|editor=RTVE|citació=minut 18:21}}</ref>
| lloc = Entrevista al programa ''Crear i viure'' de Televisió Espanyola a Catalunya
| lloc = Entrevista al programa ''Crear i viure'' de Televisió Espanyola a Catalunya
| data = 18 juny 1984
| data = 18 juny 1984
}}
}}



=== Obra literària ===
=== Obra literària ===

Revisió del 17:35, 27 ago 2019

Infotaula de personaTeresa Pàmies i Bertran
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Balaguer (Noguera), 
8 d'octubre de 1919
Mort Granada (Espanya), 
13 de març de 2012 (92 anys)
Ocupació Escriptora, periodista, activista política i biògrafa
Modifica dades a Wikidata

Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919 - Granada, 13 de març de 2012) fou una escriptora catalana.

Citacions

  • No m'he considerat mai una escriptora, condició que molts em neguen. Jo no aspiro més que a ser cronista de la meva generació.[1]
Entrevista diari Avui, 2001.
Entrevista feta després de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2001.
  • Jo vaig entrar en la política de la mà del meu pare, i vaig entrar en la literatura de la mà del meu pare, [...] perquè el Testament a Praga és inconcebible sense la participació literària del meu pare.[2]
Entrevista al programa Crear i viure de Televisió Espanyola a Catalunya, 18 juny 1984.
  • Quan es va produir el maig del 68 a Txecoslovàquia l'anomenada «Primavera de Praga», vaig tenir la idea, i m'ho vaig proposar, d'escriure, amb les memòries del meu pare i les meves pròpies, el Testament a Praga, i presentar-lo a un premi que es donava a Barcelona. [...] Vaig elaborar el llibre, [...] el vaig enviar per correu a l'editorial Destino, que era l'organitzadora del premi, i vaig dir: «Bé, és com aquell qui llença una botella al mar... Un missatge en una botella... A veure si arriba.» I hi va arribar.[3]
Entrevista al programa Crear i viure de Televisió Espanyola a Catalunya, 18 juny 1984.


Obra literària

  • El món, te'l fas sempre a la mesura dels teus desitjos.[4]
Va ploure tot el dia, 1974.
  • Un poble no és ben bé íntegre si no coneix a fons la seva llengua. El meu poble no la sap.[4]
Va ploure tot el dia, 1974.
  • L'única cosa que no vol un llibre és morir-se de fàstic als prestatges o als calaixos.[4]
Va ploure tot el dia, 1974.
  • La ignorància, en certes situacions, ajuda més que la informació.[4]
La filla del gudari, 1997.

Referències

  1. ↑ Vàzquez, Eva. «L'última veu de l'exili se'n va». El Punt Avui, 14-03-2012. [Consulta: 31 octubre 2016].
  2. ↑ «Crear i viure - Teresa Pàmies». RTVE. «minut 12:16»
  3. ↑ «Crear i viure - Teresa Pàmies». RTVE. «minut 18:21»
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Teresa Pàmies». Minimàlia.net, 2007-. [Consulta: 31 octubre 2016].
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Teresa_Pàmies_i_Bertran&oldid=121186»