Valencià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 33: | Línia 33: | ||
*''Lo qual fon traduït de anglés en lengua portoguesa. E aprés en vulgar lengua valenciana per lo magnífich: e virtuós cavaller mossén Johanot Martorell. |
*''Lo qual fon traduït de anglés en lengua portoguesa. E aprés en vulgar lengua valenciana per lo magnífich: e virtuós cavaller mossén Johanot Martorell. |
||
**Colofó a una traducció del ''Tirant lo Blanc'' (València, 1490).<ref name="NOMENTITAT"/> |
**Colofó a una traducció del ''Tirant lo Blanc'' (València, 1490).<ref name="NOMENTITAT"/> |
||
==Segle XVI== |
|||
* «Graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable».<ref>[http://books.google.es/books?id=6WAU4o5-L1UC&pg=RA2-PA646&dq=graciosa+lengua,+con+quien+sola+la+portuguesa+puede+competir+en+ser+dulce+y+agradable&as_brr=3&ei=jeVQS6TCKqDiyQTCsLXyCw&cd=1#v=onepage&q=graciosa%20lengua%2C%20con%20quien%20sola%20la%20portuguesa%20puede%20competir%20en%20ser%20dulce%20y%20agradable&f=false ''Persiles y Segismunda'']</ref> |
|||
** [[Miguel de Cervantes]], ''Persiles y Segismunda''. |
|||
==Segle XX== |
|||
* «Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de [[Europa]], de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos». |
|||
** [[Ramón Menéndez Pidal]]. |
|||
* «Es curioso que haya sido el valenciano, entre las primeras lenguas hijas de [[Roma]], casi pareja con la italiana, la que alcanzase un [[Siglo de Oro]]». |
|||
** [[V.L. Simó Santoja]]. |
|||
* «Haber concedido [[Dios]] a [[Valencia]] una lengua polida, dulce y muy linda, que con [[brevedad]] moderada esprime los [[secreto]]s y profundos conceptos del [[alma]], y despierta el [[ingenio]] a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre». |
|||
** [[Enrique Durán y Tortajada]]. |
|||
** ''Fuente:'' en Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La Poesía valenciana, su natural vehículo lingüístico y su proyección universal". |
|||
* «Pero es el caso que [[Valencia]] no quiere ser otra cosa que Valencia.<br/>Su lengua, la valenciana, difiere lo suficiente de la catalana para poder permitirse gramática y vocabularios propios». |
|||
** [[Salvador de Madariaga]]. |
|||
** ''Fuente:'' ''España'' (5ª edición) |
|||
==Segle XXI== |
==Segle XXI== |
Revisió del 16:17, 9 oct 2012
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al País Valencià la mateixa llengua que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constitueix, per altra banda, una entitat lingüística pròpia que resulta ser una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Dites
Segle XIV
- […] tret del llatí en nostra vulgada lenga materna valenciana axí com he pogut jatssessia que altres l’agen tret en lenga cathalana emperò com lur stil sia fort larch e quasi confús […].
- Antoni Canals (próleg a la traducció del Valeri Màximo, 1395).[1]
Segle XV
- E lo present transladador ha transladat en lengua valenciana, per donar delit de legir a un seu special senyor e amich, e als de sa nació desús dita.
- Guillem de Copons (pròleg a Llibre del Tresor, 1418).[1]
- […] me atreviré expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: per ço que la nació d’on yo só natural se’n puxa alegrar […].
- Joanot Martorell (dedicatòria al Tirant lo Blanc, València, 1490).[1]
- [el llibre ha estat] latina et valentiana lingua exactissima diligentia emendatus.
- Joan Esteve (Liber elegantiarum, Venècia, 1489).[1]
- […] bíblia de forma major en pla, en lengua valenciana, de empremta.
- Pere Garró (testament, 1475).
- […] treta de una bíblia del noble mossén Berenguer Vives de Boïl, cavaller: la qual fon trelladada de aquella pròpria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer […].
- Colofó a la traducció de la Bíblia atribuïda a Bonifaci Ferrer (València, 1478).[1]
- Lo qual fon traduït de anglés en lengua portoguesa. E aprés en vulgar lengua valenciana per lo magnífich: e virtuós cavaller mossén Johanot Martorell.
- Colofó a una traducció del Tirant lo Blanc (València, 1490).[1]
Segle XVI
- «Graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable».[2]
- Miguel de Cervantes, Persiles y Segismunda.
Segle XX
- «Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos».
- «Es curioso que haya sido el valenciano, entre las primeras lenguas hijas de Roma, casi pareja con la italiana, la que alcanzase un Siglo de Oro».
- «Haber concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada esprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre».
- Enrique Durán y Tortajada.
- Fuente: en Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La Poesía valenciana, su natural vehículo lingüístico y su proyección universal".
- «Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia.
Su lengua, la valenciana, difiere lo suficiente de la catalana para poder permitirse gramática y vocabularios propios».- Salvador de Madariaga.
- Fuente: España (5ª edición)
Segle XXI
- «escribir (sic) en valenciano en una red como twitter es una falta d (sic) respeto a los seguidores de fuera de la Comunitat».
- «escriure (sic) en valencià en una xarxa com ara twitter és una manca d (sic) respecte per als seguidors de fora de la Comunitat».
- Luis Salom Andrés, assesor de l'Ajuntament de València.
- Fuente: Twitter.
Fonts
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Acadèmia Valenciana de la Llengua. Acord de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), adoptat en la reunió plenària del 9 de febrer del 2005, pel qual s’aprova el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià. València, 2005.
- ↑ Persiles y Segismunda