Valencià

Valencià

Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons

Valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al País Valencià la mateixa llengua que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constitueix, per altra banda, una entitat lingüística pròpia que resulta ser una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Dites

Segle XIV

• […] tret del llatí en nostra vulgada lenga materna valenciana axí com he pogut jatssessia que altres l’agen tret en lenga cathalana emperò com lur stil sia fort larch e quasi confús […].
  • Antoni Canals (próleg a la traducció del Valeri Màximo, 1395).

Segle XV

• E lo present transladador ha transladat en lengua valenciana, per donar delit de legir a un seu special senyor e amich, e als de sa nació desús dita.
  • Guillem de Copons (pròleg a Llibre del Tresor, 1418).

• […] me atreviré expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: per ço que la nació d’on yo só natural se’n puxa alegrar […].
  • Joanot Martorell (dedicatòria al Tirant lo Blanc, València, 1490).

• [el llibre ha estat] latina et valentiana lingua exactissima diligentia emendatus.
  • Joan Esteve (Liber elegantiarum, Venècia, 1489).

• […] bíblia de forma major en pla, en lengua valenciana, de empremta.
  • Pere Garró (testament, 1475).

• […] treta de una bíblia del noble mossén Berenguer Vives de Boïl, cavaller: la qual fon trelladada de aquella pròpria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer […].
  • Colofó a la traducció de la Bíblia atribuïda a Bonifaci Ferrer (València, 1478).

• Lo qual fon traduït de anglés en lengua portoguesa. E aprés en vulgar lengua valenciana per lo magnífich: e virtuós cavaller mossén Johanot Martorell.
  • Colofó a una traducció del Tirant lo Blanc (València, 1490).

Segle XVI

• «Graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable».
  • Miguel de Cervantes, Persiles y Segismunda.

Segle XX

• «Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos».
  • Ramón Menéndez Pidal.
• «Es curioso que haya sido el valenciano, entre las primeras lenguas hijas de Roma, casi pareja con la italiana, la que alcanzase un Siglo de Oro».
  • V.L. Simó Santoja.

• «Haber concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada esprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre».
  • Enrique Durán y Tortajada.
  • Fuente: en Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La Poesía valenciana, su natural vehículo lingüístico y su proyección universal".
• «Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia.
  Su lengua, la valenciana, difiere lo suficiente de la catalana para poder permitirse gramática y vocabularios propios».
  • Salvador de Madariaga.
  • Fuente: España (5ª edición)

Segle XXI

• «escribir (sic) en valenciano en una red como twitter es una falta d (sic) respeto a los seguidores de fuera de la Comunitat».
• «escriure (sic) en valencià en una xarxa com ara twitter és una manca d (sic) respecte per als seguidors de fora de la Comunitat».
  • Luis Salom Andrés, assesor de l'Ajuntament de València.
  • Fuente: Twitter.