Valencià
Aparença
|
Pàgina de Tirant lo Blanc | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
El valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al País Valencià la mateixa llengua que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constitueix, per altra banda, una entitat lingüística pròpia que resulta ser una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Citacions
[modifica | modifica el codi]Segle XIV
[modifica | modifica el codi]- «Tret del llatí en nostra vulgada lenga materna valenciana axí com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana emperò com lur stil sia fort larch e quasi confús.»[1]
Pròleg de la traducció del Valeri Màximo, 1395 — Antoni Canals
Segle XV
[modifica | modifica el codi]- «E lo present transladador ha transladat en lengua valenciana, per donar delit de legir a un seu special senyor e amich, e als de sa nació desús dita.»[1]
Pròleg de la seua versió del Llibre del Tresor, 1418 — Guillem de Copons
- «Bíblia de forma major en pla, en lengua valenciana, de empremta.»[1]
Testament personal, 8 d'abril de 1475 — Pere Garró
- «Treta de una bíblia del noble mossén Berenguer Vives de Boïl, cavaller: la qual fon trelladada de aquella pròpria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer.»[1]
Colofó de la traducció de la Bíblia, 1478 — Bonifaci Ferrer
- «[El llibre ha estat] latina et valentiana lingua exactissima diligentia emendatus.»[1]
Liber elegantiarum, 1489 — Joan Esteve
- «Me atreviré expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: per ço que la nació d'on yo só natural se'n puxa alegrar.»[1]
Dedicatòria del Tirant lo Blanc, 1490 — Joanot Martorell
- «Lo qual fon traduït de anglés en lengua portoguesa. E aprés en vulgar lengua valenciana per lo magnífich: e virtuós cavaller mossén Johanot Martorell.»[1]
Colofó de l'edició princeps del Tirant lo Blanc, 1490
- «No deu ésser en la nostra valenciana lengua callada.»[1]
Dedicatòria de la Vida de la sacratíssima Verge Maria, 1494 — Miquel Peres
Segle XVI
[modifica | modifica el codi]- «Graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable».[2]
- Miguel de Cervantes, Persiles y Segismunda.
Segle XX
[modifica | modifica el codi]- «Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos».
- «Es curioso que haya sido el valenciano, entre las primeras lenguas hijas de Roma, casi pareja con la italiana, la que alcanzase un Siglo de Oro».
- «Haber concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada esprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre».
- Enrique Durán y Tortajada.
- Fuente: en Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La Poesía valenciana, su natural vehículo lingüístico y su proyección universal".
- «Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia.
Su lengua, la valenciana, difiere lo suficiente de la catalana para poder permitirse gramática y vocabularios propios».- Salvador de Madariaga.
- Fuente: España (5ª edición)
Segle XXI
[modifica | modifica el codi]- «escribir (sic) en valenciano en una red como twitter es una falta d (sic) respeto a los seguidores de fuera de la Comunitat».
- «escriure (sic) en valencià en una xarxa com ara twitter és una manca d (sic) respecte per als seguidors de fora de la Comunitat».
- Luis Salom Andrés, assessor de l'Ajuntament de València.
- Fuente: Twitter.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- «Valencià, o l'ha feta o la farà.»[3]
- Valencià i home de bé, no pot ser.[4]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Acadèmia Valenciana de la Llengua. «Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià». València: AVL, 09-02-2005. [Consulta: 9 octubre 2012].
- ↑ Persiles y Segismunda
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Estruch i Subirana, Maria. Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà. Berga: L'Albí, 2010, p. 153. ISBN 978-84-89751-82-8.