Alcarràs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
| Línia 26: | Línia 26: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{Amades Geografia}} |
* {{Amades Geografia}} |
||
* {{ref-llibre|cognom=Manent|nom=Albert|títol=Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta|lloc=[Riudoms]|editorial=Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar" (CERAP)|any=1997|isbn=8492168811}} |
* {{ref-llibre|cognom=Manent|nom=Albert|títol=Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta|lloc=[Riudoms]|editorial=Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar" (CERAP)|any=1997|isbn=8492168811}} |
||
== Enllaços externs== |
== Enllaços externs== |
||
Revisió del 09:44, 8 ago 2017
 Església parroquial d'Alcarràs | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Alcarràs és un municipi català de la comarca del Segrià.
Dites populars
- A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs.[1]
- A Alguaire no xerren gaire, a Almenar si fa no fa, a Alcarràs una vergonya i a Algerri no pot anar.[2]
- Vent d'Alcarràs a Morella, no et fios d'ella.[3]
- Vent de Morella a Alcarràs, mal vas.[3]
Referències
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Alcarràs». Paremiologia tòpica. L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 26 setembre 2013].
- ↑ Amades i Gelats, 2001.
- ↑ 3,0 3,1 Manent, 1997.
Bibliografia
- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
- Manent, Albert. Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta. [Riudoms]: Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar" (CERAP), 1997. ISBN 8492168811.
Enllaços externs
| |||||||
