Flavi Avià

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFlavi Avià
Avianus the fox and the dog.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement antiga Roma
segle IV (Gregorià)
Mort segle V (Gregorià)
Ocupació Escriptor, poeta i fabulista
Modifica dades a Wikidata

Flavi Avià [Avianus] (?, segle IV) fou un escriptor i poeta llatí.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Faules[modifica | modifica el codi]

  • Els grans propòsits no es poden assolir sense un treball esforçat.[1]
(en llatí) Non sine supremo magna labore peti.
Book icoline.svg II. La tortuga i l'àguila.
  • Tot aquell que s'envaneix, enaltit per un honor sobrevingut, rep el càstig merescut pel seu excés d'ambició.[1]
(en llatí) Sic quicumque nova sublatus laude tumescit, / Dat merito poenas, dum meliora cupit.
Book icoline.svg II. La tortuga i l'àguila.
  • Cadascú ha de ser conscient dels seus límits i acontentar-se amb les pròpies virtuts sense aspirar a apoderar-se dels mèrits dels altres.[2]
(en llatí) Metiri se quemque decet propriisque iuvari / Laudibus, alterius nec bona ferre sibi,
Book icoline.svg V. L'ase vestit amb una pell de lleó.
  • ... l'enveja, la qual, mentre es complau en les adversitats dels altres, arriba a desitjar ferventment la pròpia desgràcia, per més dissortada que la faci.[3]
(en llatí) Invidiaeque malum retulit ipse Iovi, / Quae dum proventis aliorum gaudet iniquis, / Laetior infelix et sua damna cupit.
Book icoline.svg XXII. L'home ambiciós i l'envejos.
  • El bon sentit és superior a qualsevol demostració de força.[4]
(en llatí) Viribus haec docuit quam sit prudentia maior, / Qua coeptum volucri explicuisset opus.
Book icoline.svg XXII. La cornella i la gerra.
  • No perquè els teus pares t'hagin donat uns membres tan grans, la teva força està dotada de cap eficàcia.[5]
(en llatí) Non quia magna tibi tribuerunt membra parentes / Viribus effectum constituere tuis.
Book icoline.svg XXXI. El ratolí i el bou.
  • Aquell que ha consentit que la seva joventut transcorregués enmig de la peresa i no ha tingut la previsió de preparar-se per als destrets que depara la vida, quan li arribi l'edat feixuga i se senti consumit per la vellesa, ai!, demanarà debades l'ajut dels altres.[6]
(en llatí) Quisquis torpentem passus transisse iuventam, / Nec timuit vitae providus ante mala, / Collectus senio, postquam gravis adfuit aetas, / Heu frustra alterius saepe rogabit opem.
Book icoline.svg XXXIV. La formiga i la cigala.
  • Val més suportar els treballs, per durs que siguin, que no pas gaudir, mentre encara ets jove, d'un lleure que tard o d'hora s'ha d'acabar.[7]
(en llatí) Proderit ergo graves quamvis perferre labores, / Otia quam tenerum mox peritura pati.
Book icoline.svg XXXVI. El vedell i el bou.
  • La mort arriba aviat als més feliços, mentre que la rutina de les seves vides impedeix als dissortats de morir.[7]
(en llatí) Magis felicior ut mors / Sit cita, cum miseris vita diurna negat.
Book icoline.svg XXXVI. El vedell i el bou.
  • Són més dignes d'admiració aquells a qui enriqueixen els dons de la intel·ligència que no pas els que només destaquen per les seves qualitats físiques.[8]
(en llatí) Dum mihi consilium pulchrius esse queat, / Miremurque magis quos munera mentis adornant, / Quam qui corporeis enituere bonis.
Book icoline.svg XL. El lleopard i la guineu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Avià, 2000, p. 34.
  2. Avià, 2000, p. 37.
  3. Avià, 2000, p. 57.
  4. Avià, 2000, p. 62.
  5. Avià, 2000, p. 67.
  6. Avià, 2000, p. 70.
  7. 7,0 7,1 Avià, 2000, p. 72.
  8. Avià, 2000, p. 76.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Avià, Flavi. Faules. Barcelona: La Magrana, 2000 (L'Esparver Clàssic ; 37). ISBN 8482642391.