Flavi Avià
Aparença
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
antiga Roma, segle IV |
Mort | segle V |
Ocupació | Escriptor, poeta i fabulista |
Els drets d'autor han expirat | |
Flavi Avià [Avianus] (?, segle IV) fou un escriptor i poeta llatí.
Citacions
[modifica | modifica el codi]Faules
[modifica | modifica el codi]- Els grans propòsits no es poden assolir sense un treball esforçat.[1]
- (en llatí) Non sine supremo magna labore peti.
- II. La tortuga i l'àguila.
- Tot aquell que s'envaneix, enaltit per un honor sobrevingut, rep el càstig merescut pel seu excés d'ambició.[1]
- (en llatí) Sic quicumque nova sublatus laude tumescit, / Dat merito poenas, dum meliora cupit.
- II. La tortuga i l'àguila.
- Cadascú ha de ser conscient dels seus límits i acontentar-se amb les pròpies virtuts sense aspirar a apoderar-se dels mèrits dels altres.[2]
- (en llatí) Metiri se quemque decet propriisque iuvari / Laudibus, alterius nec bona ferre sibi,
- V. L'ase vestit amb una pell de lleó.
- ... l'enveja, la qual, mentre es complau en les adversitats dels altres, arriba a desitjar ferventment la pròpia desgràcia, per més dissortada que la faci.[3]
- (en llatí) Invidiaeque malum retulit ipse Iovi, / Quae dum proventis aliorum gaudet iniquis, / Laetior infelix et sua damna cupit.
- XXII. L'home ambiciós i l'envejos.
- El bon sentit és superior a qualsevol demostració de força.[4]
- (en llatí) Viribus haec docuit quam sit prudentia maior, / Qua coeptum volucri explicuisset opus.
- XXII. La cornella i la gerra.
- No perquè els teus pares t'hagin donat uns membres tan grans, la teva força està dotada de cap eficàcia.[5]
- (en llatí) Non quia magna tibi tribuerunt membra parentes / Viribus effectum constituere tuis.
- XXXI. El ratolí i el bou.
- Aquell que ha consentit que la seva joventut transcorregués enmig de la peresa i no ha tingut la previsió de preparar-se per als destrets que depara la vida, quan li arribi l'edat feixuga i se senti consumit per la vellesa, ai!, demanarà debades l'ajut dels altres.[6]
- (en llatí) Quisquis torpentem passus transisse iuventam, / Nec timuit vitae providus ante mala, / Collectus senio, postquam gravis adfuit aetas, / Heu frustra alterius saepe rogabit opem.
- XXXIV. La formiga i la cigala.
- Val més suportar els treballs, per durs que siguin, que no pas gaudir, mentre encara ets jove, d'un lleure que tard o d'hora s'ha d'acabar.[7]
- (en llatí) Proderit ergo graves quamvis perferre labores, / Otia quam tenerum mox peritura pati.
- XXXVI. El vedell i el bou.
- La mort arriba aviat als més feliços, mentre que la rutina de les seves vides impedeix als dissortats de morir.[7]
- (en llatí) Magis felicior ut mors / Sit cita, cum miseris vita diurna negat.
- XXXVI. El vedell i el bou.
- Són més dignes d'admiració aquells a qui enriqueixen els dons de la intel·ligència que no pas els que només destaquen per les seves qualitats físiques.[8]
- (en llatí) Dum mihi consilium pulchrius esse queat, / Miremurque magis quos munera mentis adornant, / Quam qui corporeis enituere bonis.
- XL. El lleopard i la guineu.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Avià, 2000, p. 34.
- ↑ Avià, 2000, p. 37.
- ↑ Avià, 2000, p. 57.
- ↑ Avià, 2000, p. 62.
- ↑ Avià, 2000, p. 67.
- ↑ Avià, 2000, p. 70.
- ↑ 7,0 7,1 Avià, 2000, p. 72.
- ↑ Avià, 2000, p. 76.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Avià, Flavi. Faules. Barcelona: La Magrana, 2000 (L'Esparver Clàssic ; 37). ISBN 8482642391.