Gabrielle Roy
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Saint Boniface (Canadà) 22 de març de 1909 |
| Mort |
Ciutat de Quebec (Canadà) 13 de juliol de 1983 (74 anys) |
| Ocupació | Escriptora, novel·lista, professora, escriptora de contes i periodista |
| Drets d'autor | |
 Les citacions poden estar protegides per drets d'autor. | |
 | |
Gabrielle Roy (Saint Boniface, 22 de març de 1909 - Ciutat de Quebec, 13 de juliol de 1983) fou una escriptora francocanadenca de Manitoba pertanyent a una generació influïda pels corrents europeus.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «Com més es nodreix d'alegries, més insaciable és el cor.»[1](en francès) Plus il est nourri de joies, plus le coeur est insatiable.
La Petite Poule d'eau, 1950
- «El dolor és la moneda de tota felicitat.»[1](en francès) La douleur est la monnaie de toute félicité. Alexandre Chenevert, 1954
- «Hi ha alguna cosa humiliant en ser un home i no lluitar pas contra la desgràcia.»[1](en francès) Il y a quelque chose d'humiliant à être homme et à ne pas lutter contre le malheur. Alexandre Chenevert, 1954
- «La mort del present no és res. És la pèrdua del futut el que és desgarrador.»[1](en francès) La mort du présent n'est rien ; c'est la perte de l'avenir en soi qui est déchirante. La montagne secrète, 1961
- «No diguis mai que l'esperança ha mort. L'esperança no mor mai.»[1](en francès) Il ne faut jamais dire que l'espoir est mort. Ça ne meurt pas, l'espoir. La Route d'Altamont, 1966
- «Res es comparable a la realitat.»[1](en francès) Rien n'est comparable à la réalité De quoi t'ennuies-tu, Éveline?, 1982