Gabrielle Roy

De Viquidites
Infotaula de personaGabrielle Roy
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Saint Boniface (Canadà)
22 de març de 1909
Mort Ciutat de Quebec (Canadà)
13 de juliol de 1983 (74 anys)
Ocupació Escriptora, novel·lista, professora, escriptora de contes i periodista
Modifica dades a Wikidata

Gabrielle Roy (Saint Boniface, 22 de març de 1909 - Ciutat de Quebec, 13 de juliol de 1983) fou una escriptora francocanadenca de Manitoba pertanyent a una generació influïda pels corrents europeus.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Com més es nodreix d'alegries, més insaciable és el cor.[1]
(en francès) Plus il est nourri de joies, plus le coeur est insatiable.
La Petite Poule d'eau, 1950.
(en francès) La douleur est la monnaie de toute félicité.
Alexandre Chenevert, 1954.
  • Hi ha alguna cosa humiliant en ser un home i no lluitar pas contra la desgràcia.[1]
(en francès) Il y a quelque chose d'humiliant à être homme et à ne pas lutter contre le malheur.
Alexandre Chenevert, 1954.
  • La mort del present no és res. És la pèrdua del futut el que és desgarrador.[1]
(en francès) La mort du présent n'est rien ; c'est la perte de l'avenir en soi qui est déchirante.
La montagne secrète, 1961.
  • No diguis mai que l'esperança ha mort. L'esperança no mor mai.[1]
(en francès) Il ne faut jamais dire que l'espoir est mort. Ça ne meurt pas, l'espoir.
La Route d'Altamont, 1966.
  • Res es comparable a la realitat.[1]
(en francès) Rien n'est comparable à la réalité
De quoi t'ennuies-tu, Éveline?, 1982.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Gabrielle Roy a dit...». Le Figaro. [Consulta: 21 març 2024].