Gafarró

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula taxonòmicaGafarró
Girlitz Serinus serinus.jpg
Gafarró
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Serinus serinus
Regne animal
Distribució
Serinus serinus 01 distr.png
Modifica dades a Wikidata

El gafarró (Serinus serinus) és un ocell de la família de les fringíl·lides, petit d'uns 10 centímetres de llargada, de plomatge color groc verdós els mascles i bru vermellós les femelles, que fa el niu especialment en alzines i pins i és molt cantador. Es distribueix naturalment a gran part d'Europa.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) A Premià són gafarrons; a Vilassar, penjaases; genovesos a Cabrils; a Cabrera, vint-i-un lladres.[1]
  • Aquests que li van detràs són gafarrons, quan canten, sembla que fregeixin: com los que arreglen l'Espanya en la taula d'un cafè.[2]
  • Fortaleny es un poble antic amb les muralles de llicsons, pensant-se que era Madrid i era un niu de gafarrons.[3]
(var.) Corbera és un poble antic en muralles de llicsons; pensava que era Madrit i és un niu de gafarrons.[4](Val.)Viquidites:Abreviacions
  • Quan el gafarró fa el niu, ja som a l'estiu.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 18 juny 2019].
  2. Marrugat Cuyàs, 2014, p. 311-347.
  3. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 juny 2019].
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gafarró». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Pàmies i Riudor, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 4 setembre 2018].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Marrugat Cuyàs, Ramon «El parlar del Penedès i Torredembarra». Recull de treballs, 15, (2014), pàg. 311-347.