Hélène Cixous

Hélène Cixous

Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Orà (Algèria),  5 de juny de 1937 (88 anys)
Ocupació	Poetessa, assagista, dramaturga, anglicista, activista pels drets de les dones, filòsof del llenguatge, crítica literària, professora d'universitat, filòsofa, guionista de cinema, actriu de cinema, escriptora i actriu

Hélène Cixous (Orà, Algèria, 5 de juny de 1937) és una filòsofa, escriptora i feminista franco-algeriana.

Citacions

• Avui l'escriptura és de les dones. No és una provocació, vol dir que: la dona accepta allò de l'altre.

Le Rire de la Méduse, 1975.

• El propi drama és la impossibilitat de pensar en un desig que no comporti conflicte ni destrucció.

Le Rire de la Méduse, 1975.

• Primer cridem. Després escrivim: traduïm en l'ultrasilenci de l'escriptura els crits aguts i breus de la realitat.

A la conferència El crit de la literatura, al CCCB (Barcelona), 17 de juny de 2014.

Dedans (1969)

Recull de dites de l'obra Dedans —De dins— publicada el 1969.

• L'única veritable diferència no és la que hi ha entre els sexes o les edats o les forces, és la que hi ha entre els vius i els morts.

(en francès) La seule différence incontestable n'est pas celle des sexes ou des âges ou des forces, mais celle des vifs et des morts.

• El món és molt gran, no és només París, Londres o Barcelona [...] El temps és una cosa també grandiosa, molt més que el meu temps. El temps, el món i la persona es troben només una vegada a la vida.

(en francès) Le monde c'est très grand, ce n'est Paris, ou Londres, ou Barcelone [...] Le temps c'est une chose très grande aussi, beaucoup plus que mon temps. Le temps et le monde et la personne ne se rencontrent qu'une seule fois.

La Venue à l'écriture (1977)

Recull de dites de l'obra La Venue à l'écriture —La Vinguda a l'escriptura— publicada el 1977.

• L'escriptura és el que no acaba mai [...] Es pot empobrir. Però tu la fabriques i la renoves.

pàgina 14.

• Hi ha una llengua que parlo o que em parla en totes les llengües. Una llengua alhora singular i universal [...] La llengua en que es parlen les dones quan ningú les escolta per corregir-les.

pàgina 37.

• Llegir: fer-li l'amor al text.

pàgina 41.

• No hi ha enlloc des d'on escriure. Ni pàtria ni història legítima. Ni certesa, ni propietat [...] No hi ha llei. No hi ha gramàtica [...] No hi ha saber.

pàgines 58-59.

Bibliografia

• Cixous, Hélène. La llegada a la escritura. Buenos Aires: Amorrortu Editores, 2006. ISBN 978-84-610-9012-9.