Hélène Cixous

Hélène Cixous

Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Orà (Algèria),  5 de juny de 1937 (87 anys)
Ocupació	Poetessa, assagista, dramaturga, anglicista, activista pels drets de les dones, escriptora, filòsof del llenguatge, crítica literària, professora d'universitat, filòsofa, guionista de cinema i actriu de cinema

Hélène Cixous (Orà, Algèria, 5 de juny de 1937) és una filòsofa, escriptora i feminista franco-algeriana.

Citacions

• Avui l'escriptura és de les dones. No és una provocació, vol dir que: la dona accepta allò de l'altre.

Le Rire de la Méduse, 1975.

• El propi drama és la impossibilitat de pensar en un desig que no comporti conflicte ni destrucció.

Le Rire de la Méduse, 1975.

• Primer cridem. Després escrivim: traduïm en l'ultrasilenci de l'escriptura els crits aguts i breus de la realitat.

A la conferència El crit de la literatura, al CCCB (Barcelona), 17 de juny de 2014.

Dedans (1969)

Recull de dites de l'obra Dedans —De dins— publicada el 1969.

• L'única veritable diferència no és la que hi ha entre els sexes o les edats o les forces, és la que hi ha entre els vius i els morts.

(en francès) La seule différence incontestable n'est pas celle des sexes ou des âges ou des forces, mais celle des vifs et des morts.

• El món és molt gran, no és només París, Londres o Barcelona [...] El temps és una cosa també grandiosa, molt més que el meu temps. El temps, el món i la persona es troben només una vegada a la vida.

(en francès) Le monde c'est très grand, ce n'est Paris, ou Londres, ou Barcelone [...] Le temps c'est une chose très grande aussi, beaucoup plus que mon temps. Le temps et le monde et la personne ne se rencontrent qu'une seule fois.

La Venue à l'écriture (1977)

Recull de dites de l'obra La Venue à l'écriture —La Vinguda a l'escriptura— publicada el 1977.

• L'escriptura és el que no acaba mai [...] Es pot empobrir. Però tu la fabriques i la renoves.

pàgina 14.

• Hi ha una llengua que parlo o que em parla en totes les llengües. Una llengua alhora singular i universal [...] La llengua en que es parlen les dones quan ningú les escolta per corregir-les.

pàgina 37.

• Llegir: fer-li l'amor al text.

pàgina 41.

• No hi ha enlloc des d'on escriure. Ni pàtria ni història legítima. Ni certesa, ni propietat [...] No hi ha llei. No hi ha gramàtica [...] No hi ha saber.

pàgines 58-59.

Bibliografia

• Cixous, Hélène. La llegada a la escritura. Buenos Aires: Amorrortu Editores, 2006. ISBN 978-84-610-9012-9.