Vés al contingut

Hélène Cixous

De Viquidites
Infotaula de personaHélène Cixous
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Orà (Algèria)
5 de juny de 1937 (87 anys)
Ocupació Poetessa, assagista, dramaturga, anglicista, activista pels drets de les dones, escriptora, filòsof del llenguatge, crítica literària, professora d'universitat i filòsofa
Modifica dades a Wikidata

Hélène Cixous (Orà, Algèria, 5 de juny de 1937) és una filòsofa, escriptora i feminista franco-algeriana.

  • Avui l'escriptura és de les dones. No és una provocació, vol dir que: la dona accepta allò de l'altre.[1]
Le Rire de la Méduse, 1975.
  • El propi drama és la impossibilitat de pensar en un desig que no comporti conflicte ni destrucció.[1]
Le Rire de la Méduse, 1975.
  • Primer cridem. Després escrivim: traduïm en l'ultrasilenci de l'escriptura els crits aguts i breus de la realitat.[2]
A la conferència El crit de la literatura, al CCCB (Barcelona), 17 de juny de 2014.

Dedans (1969)

[modifica | modifica el codi]

Recull de dites de l'obra DedansDe dins— publicada el 1969.

  • L'única veritable diferència no és la que hi ha entre els sexes o les edats o les forces, és la que hi ha entre els vius i els morts.[3]
(en francès) La seule différence incontestable n'est pas celle des sexes ou des âges ou des forces, mais celle des vifs et des morts.
  • El món és molt gran, no és només París, Londres o Barcelona [...] El temps és una cosa també grandiosa, molt més que el meu temps. El temps, el món i la persona es troben només una vegada a la vida.[3]
(en francès) Le monde c'est très grand, ce n'est Paris, ou Londres, ou Barcelone [...] Le temps c'est une chose très grande aussi, beaucoup plus que mon temps. Le temps et le monde et la personne ne se rencontrent qu'une seule fois.

La Venue à l'écriture (1977)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: La Venue à l'écriture

Recull de dites de l'obra La Venue à l'écritureLa Vinguda a l'escriptura— publicada el 1977.

  • L'escriptura és el que no acaba mai [...] Es pot empobrir. Però tu la fabriques i la renoves.
pàgina 14.
  • Hi ha una llengua que parlo o que em parla en totes les llengües. Una llengua alhora singular i universal [...] La llengua en que es parlen les dones quan ningú les escolta per corregir-les.
pàgina 37.
  • Llegir: fer-li l'amor al text.
pàgina 41.
  • No hi ha enlloc des d'on escriure. Ni pàtria ni història legítima. Ni certesa, ni propietat [...] No hi ha llei. No hi ha gramàtica [...] No hi ha saber.
pàgines 58-59.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 Cixous, Héléne. La risa de la medusa : ensayos sobre la escritura. Barcelona: Anthropos, 1995. ISBN 84-7658-463-6. 
  2. «El crit de la literatura. Conferència d'Hélène Cixous». CCCB. Arxivat de l'original el 1506611555. [Consulta: 10 juny 2017].
  3. 3,0 3,1 «Hélène Cixous». Dico-Citations. Le Monde. Arxivat de l'original el 1504470796. [Consulta: 10 juny 2017].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Cixous, Hélène. La llegada a la escritura. Buenos Aires: Amorrortu Editores, 2006. ISBN 978-84-610-9012-9.