Irène Joliot-Curie

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIrène Joliot-Curie
Irene and Marie Curie 1925.jpg
Irène de peu, amb la seva mare Marie, el 1925
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement 13è districte de París
12 de setembre de 1897
Mort 5è districte de París
17 de març de 1956 (58 anys)
Ocupació Física, química, científica, catedràtica, política i física nuclear
Modifica dades a Wikidata

Irène Joliot-Curie Irène Joliot-Curie (pàg.) (13è districte de París, 12 de setembre de 1897 5è districte de París, 17 de març de 1956) fou una física i química francesa guardonada l'any 1935 amb el Premi Nobel de Química pels seus treballs en la síntesi de nous elements radioactius.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • M'he adonat que gairebé cada dia un ministre britànic és mort per les sufragistes, però em sembla que això no és una manera gaire brillant de demostrar que són capaces de votar.[1]
(en francès) J’ai remarqué que chaque jour ou presque un ministre anglais manque de se faire tuer par les suffragettes, mais il me semble que ce n’est pas une manière très brillante de démontrer qu’elles sont capables de voter.
Book icoline.svg 1910.
A una carta enviada a la seva mare des de Londres.
  • Crec que els coneixements científics d'un home i una dona són exactament els mateixos. [...] Una científica ha de renunciar a les obligacions mundanes. [...] Per la meva part, considero a la ciència com l'interès primordial de la meva vida.[1]
(en francès) Je crois que les aptitudes scientifiques d’un homme et d’une femme sont exactement les mêmes. [...] Une femme de science doit renoncer aux obligations mondaines. [...] Pour ma part, je considère la science comme l’intérêt primordial de ma vie.
Book icoline.svg 1925.
Resposta donada a una entrevista després de defensar la seva tesis doctoral, a la universitat de la Sorbona, París.
  • Sí, estimat, seria el fenomen més bell en el món, si no fos pel part.[2]
(en anglès) Yes, my dear, it would be the most beautiful phenomenon in the world–if it were not for childbirth.
Book icoline.svg ScienceBlogs.
Resposta al seu marit, Frédéric Joliot, davant l'exclamació que la fissió d'urani era «el fenomen més maco del món».
  • Fa uns mesos vam descobrir que certs elements lleugers emeten positrons sota l'acció de les partícules alfa. Els nostres darrers experiments han mostrat un fet molt sorprenent: quan una làmina d'alumini s'irradia amb una preparació de poloni, l'emissió de positrons no cessa immediatament quan s'elimina la preparació activa, la làmina roman radioactiva.[3]
Book icoline.svg Nature, 10 de gener de 1934.
Escrit a l'article «Artificial Production of a New Kind of Radio-Element».
  • Vaig acceptar aquest càrrec per avançar en la causa de les dones.[4]
(en francès) J’ai accepté ce poste pour faire avancer la cause des femmes.
Book icoline.svg 50/50, 1936.
Resposta al que era aleshores el seu cap, el ministre Jean Zay, quan treballava com a secretaria d'Estat per a la recerca científica.
  • Mai m'he capficat en els treballs científics sense conservar la preocupació i la curiositat de la vida.[1]
(en francès) Je ne me suis jamais enfermée dans les travaux scientifiques sans conserver le souci et la curiosité de la vie.
Book icoline.svg A una entrevista al diari Le Journal de la femme, 1936.
  • Entre les dones, el comunisme s'ha d'apreciar pel seu just valor. [...] No hi ha cap diferència entre els drets dels homes i les dones. [...] La família està protegida i les dones tenen, fins i tot al camp, facilitats que les permeten treballar quan tenen nens.[1]
(en francès) Parmi les femmes, le communisme devrait être apprécié à sa juste valeur. [...] Il n’y a pas de différence entre les droits des hommes et ceux des femmes. [...] La famille est protégée et les femmes ont, même à la campagne, des facilités qui leur permettent de travailler quand elles ont des enfants.
Book icoline.svg març de 1946.
A un discurs a Londres, el març de 1946, com a representant de l'Union des Femmes Françaises (Unió de les dones franceses).

Citacions sobre Irène Joliot-Curie[modifica | modifica el codi]

  • Els seus pares eren persones amb personalitats fortes i independents, i la senyora Joliot-Curie va heretar molt del seu caràcter, així com el seu geni científic. Tenia una personalitat forta, senzilla, directa i autosuficient.[5]
(en anglès) Her parents were both persons of strong and independent mind, and Mme. Joliot-Curie inherited much of their character as well as their scientific genius. She had a powerful personality, simple, direct and self-reliant.
Book icoline.svg A la revista Nature, 1946. — James Chadwick
  • Irène Joliot-Curie és una feminista militant. Per a ella el més important per aconseguir la igualtat entre dones i homes és el dret al treball, fins i tot més que el dret al vot, especialment en moments de crisi dels anys trenta.[4]
(en francès) Irène Joliot-Curie est une féministe militante. Pour elle le plus important pour arriver à l’égalité entre les femmes et les hommes est le droit au travail, plus encore que le droit de vote, surtout au moment de la crise des années trente.
Book icoline.svg A un article de 50/50, 2014.
  • Van ser els seus treballs, els que van permetre produir la reacció en cadena que és la base de la bomba atòmica. Per Irène Joliot-Curie, va suposar un terrible dilema l'haver contribuït a la creació d'una arma de destrucció massiva, [...] i el seu compromís pacifista pel desarmament.[4]
(en francès) Ce sont de tels travaux qui, permettent la réaction en chaîne qui est à la base de la bombe atomique. Pour Irène Joliot-Curie, ce fut alors le terrible dilemme d’avoir contribué à la création d’une arme de destruction massive, [...] et son engagement pacifiste pour le désarmement.
Book icoline.svg A un article de 50/50, 2014.
  • L'antifeixisme, els drets de les dones i el desarmament van ser les causes que va defensar en nom d'una ciència que creia que hauria de promoure l'emancipació i el benestar humà. [...] Els seus compromisos polítics sempre voltaven al costat de la promoció d'una societat igualitària.[6]
(en anglès) Antifascism, women’s rights and disarmament were the causes she defended in the name of a science she believed should promote emancipation and human welfare. [...] Her political engagements were always on the side of promoting an egalitarian society
Book icoline.svg A un article del diari L'Humanité, 18 de desembre de 2015.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Jacquemond, Louis-Pascal «Irene Joliot-Curie, une féministe engagée ?». Genre & Histoire, 11, (tardor 2012) [Consulta: 24 octubre 2016].
  2. «Women Who Changed the World Through Science & Engineering: Irène Joliot-Curie». ScienceBlogs, (12-11-2012) [Consulta: 24 octubre 2016].
  3. Joliot-Curie, Irène «Artificial Production of a New Kind of Radio-Element». Nature, 133, (10-01-1934), pàg. 201-2.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Irène Joliot-Curie: une chercheuse méconnue». 50/50, (07-05-2014) [Consulta: 24 octubre 2016].
  5. «Irène Joliot-Curie». Famous Scientists. famousscientists.org. [Consulta: 24 octubre 2016].
  6. «Irène Curie et Frédéric Joliot Un prix Nobel de chimie pour la radioactivité artificielle». L'Humanité, (18-12-2015) [Consulta: 24 octubre 2016].