Isabel-Clara Simó i Monllor
.jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Alcoi (País Valencià) 4 d'abril de 1943 |
| Mort |
Barcelona 13 de gener de 2020 (76 anys) |
| Ocupació | Periodista, escriptora i lingüista |
| Drets d'autor | |
 Les citacions poden estar protegides per drets d'autor. | |
 | |
Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, Alcoià, 4 d'abril de 1943 - Barcelona, 13 de gener de 2020) és una escriptora, periodista i política valenciana. Se la considera una de les autores modernes més importants de literatura catalana.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «Jo no soc una escriptora que fa periodisme; soc una periodista que escriu novel·les. El periodisme m'ha ensenyat a mirar el món sense romanticismes barats.»[1]
Entrevista a la revista Serra d'Or, novembre de 1993
- «La independència de les dones no s'aconsegueix només amb lleis, sinó trencant el mirall on els homes ens han fet mirar durant segles per veure'ns tal com ells volien.»[2]
- «El talent és vist com una amenaça pels qui no en tenen.»[3] Paraules d'amor: conèixer i estimar, 2012
- «Els llibres ens han de fer pensar, però els hem transformat en mercaderia.»[4]
- «Recuperar una llengua que s'ha mort és pràcticament impossible. Jo espere que el procés no siga tan llarg i no perdem el català, perquè la nostra llengua està en perill de mort.»[5]
- «Sóc molt desgraciada si no escric i malgrat tots els problemes que he tenu, m'he tornat a enganxar, és com una droga.»[6]
- «Les dones de la meva generació vam trencar moltes cadenes i vam obrir moltes portes. Hem aportat a la literatura la veu de la dona, l'acabament dels tabús, hem començat a parlar.»[7]
Obra literària
[modifica | modifica el codi]- «Perquè estimar és un acte d'una supèrbia infinita: pensem que el nostre sentiment és prou fort per a salvar l'altre, sense adonar-nos que sovint l'estem enfonsant en la nostra pròpia ombra.»[8] Ídols, 1989
- «La història no la fan els herois, sinó la fam, les necessitats i les misèries de la pobra gent. Els rics només en recullen els fruits i hi posen el seu nom a les pàgines.»[9] Capítol I de Júlia, 1983
- «Viure és una tria constant, i sovint triem la submissió disfressada de seny per no haver de mirar de front la nostra pròpia covardia.»[10] La salvatge, 1994
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Isabel-Clara Simó, la voluntat de narrar». Serra d'Or, novembre 1993, pàg. 24-27.
- ↑ «Isabel-Clara Simó: «El feminisme institucionalitzat corre el perill de perdre el carrer»». Avui, (24-04-2003), p. 32.
- ↑ Amills; Amela, 2012, p. 87.
- ↑ Costa, Nur. «Isabel-Clara Simó: “Els llibres ens han de fer pensar, però els hem transformat en mercaderia”». Llegir en cas d'incendi, 02-2016. Arxivat de l'original el 1578915733. [Consulta: 13 gener 2020].
- ↑ Rexach Fumanya, Josep. «Isabel-Clara Simó: 'La nostra llengua està en perill de mort'» (en català). Vilaweb. VilaWeb, 07-02-2016. [Consulta: 20 octubre 2016].
- ↑ Hernandis, Miquel. «Isabel-Clara Simó: "Sóc molt desgraciada si no escric"». El Mundo, 03-02-2017. [Consulta: 13 gener 2020].
- ↑ «Isabel-Clara Simó: «Les dones de la meva generació vam trencar moltes cadenes»». Catorze, agost 2019. Arxivat de l'original el 1578921128. [Consulta: 13 gener 2020].
- ↑ Simó, 1989, p. 62.
- ↑ Simó, 1983, p. 14.
- ↑ Simó, 1994, p. 45.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amills, Roser; Amela, Víctor. Paraules d'amor: conèixer i estimar (en català). Premsa Catalana, 2012.
- Simó, Isabel-Clara. Júlia (en català). La Magrana, 1983. ISBN 8474101185.
- Simó, Isabel-Clara. Ídols (en català). Edicions 62, 1989. ISBN 8429729357.
- Simó, Isabel-Clara. La salvatge (en català). Columna, 1994. ISBN 847809650X.