Jaume Perich i Escala

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Jaume Perich)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume Perich i Escala
092 Jardins de Jaume Perich, placa commemorativa.jpg
Placa commemorativa
dels Jardins de Jaume Perich
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
5 de novembre de 1941
Mort Mataró
1 de febrer de 1995 (53 anys)
Ocupació Caricaturista, escriptor, humorista i autor de còmics
Modifica dades a Wikidata

Jaume Perich i Escala (Barcelona, Barcelonès, 5 de novembre de 1941 — Mataró, Maresme, 1 de febrer de 1995) fou un dibuixant humorístic i escriptor català.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • L'arquitectura és l'única forma d'expressió capaç d'indicar-nos on hem de posar el bidet de casa nostra.[1]
Book icoline.svg Televisió de Catalunya.
  • Dir que els pobres som millors que els rics és una tonteria... La prova és que tots els pobres voldríem ser rics.[2]
(en castellà) Decir que los pobres somos mejores que los ricos es una tonteria... La prueba es que todos los pobres quisieramos ser ricos.
Últim dibuix d'en Perich, entregat a la redacció de El Periódico i publicat el 2 de febrer de 1995.

Autopista (1970)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Autopista publicat l'any 1970, parodia del llibre Camino d'Escrivà de Balaguer:

  • El pitjor sord és el que no pot escoltar.[3]
(en castellà) El peor sordo es el que no puede oír.
  • Jo sóc molt més intel·ligent que els meus amics. Lo dolent és que ells pensen igual d'ells mateixos.[3]
(en castellà) Yo soy mucho más inteligente que mis amigos. Lo malo es que ellos piensan igual de sí mismos.
  • El pitjor que li pot ocórrer a algú és morir-se d'una malaltia que no sigui greu.[3]
(en castellà) Lo peor que le puede ocurrir a uno es morirse de una enfermedad que no sea grave.
  • El plor d'un nen és el mes entendridor del món la primera mitja hora.[3]
(en castellà) El llanto de un niño es lo mas enternecedor del mundo la primera media hora.
  • En el món que vivim, indubtablement, el més important és el sexe manament.[3]
(en castellà) En el mundo en que vivimos, indudablemente, el más importante es el sexo mandamiento.
  • Segons les estadístiques, les estadístiques mai diuen la veritat.[3]
(en castellà) Según las estadísticas, las estadísticas jamás dicen la verdad.
  • El fascisme és el règim polític que obliga als seus súbdits a tenir les mans enlaire.[3]
(en castellà) El fascismo es el régimen político que obliga a sus súbditos a estar manos arriba.
  • La religió serveix per ajudar-nos a resoldre una sèrie de problemes que no tindríem si no existís la religió.[3]
(en castellà) La religión sirve para ayudarnos a resolver una serie de problemas que no tendríamos si no existiera la religión.

Els tres peus del gat (1972)[modifica | modifica el codi]

Recull d'acudits del llibre Els tres peus del gat publicat l'any 1972:

  • El perill consisteix que confonguin "llibertad d'acomiadament" amb el "llibertinatge de l'acomiadament".[4]
  • Ja hi anem, cap a un ensenyament gratuït, ja... només cal veure com està de mal pagat.[4]
  • Jo sóc partidari d'una economia internacionalista: preus europeus i salaris espanyols.[4]
  • És horrorós! Tot allò que podríem exportar amb èxit, és d'importació![4]
  • Pensi-ho abans de pensar-ho![4]

Los tres pies del gato (1974)[modifica | modifica el codi]

Recull d'acudits de la secció diària d'en Jaume Perich al periòdic La Vanguardia:

  • Fes l'amor, no la guerra de la llet.[5]
(en castellà) Haz el amor, no la guerra de la leche.
Book icoline.svg La Vanguardia, 28 de febrer de 1974.
  • Bec per oblidar el futur.[6]
(en castellà) Bebo para olvidar el futuro.
Book icoline.svg La Vanguardia, 2 de març de 1974.
(en castellà) Orden, pero dentro de una libertad.
Book icoline.svg La Vanguardia, 17 de març de 1974.
  • Sembla increíble! No ha tornat a pujar de preu![8]
(en castellà) ¡Parece increible! ¡No ha vuelto a subir de precio!
Book icoline.svg La Vanguardia, 24 de març de 1974.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Els Premis Gat Perich». TV3. Sant Joan Despí: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 12 de març de 2009. [Consulta: 7 setembre 2014].
  2. «El Perich». Revista - La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 2 de febrer de 1995. [Consulta: 7 setembre 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Perich, Jaume. Autopista : cuando un bosque se quema, algo suyo se quema, señor conde. Barcelona: Estela, 1970. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Perich, Jaume. Els tres peus del gat. Barcelona: Edicions 62, 1972. 
  5. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1974/02/28/pagina-5/34232971/pdf.html
  6. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1974/03/02/pagina-7/34235447/pdf.html
  7. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1974/03/17/pagina-9/34255125/pdf.html
  8. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1974/03/24/pagina-7/34262593/pdf.html