Vés al contingut

Jaume Perich i Escala

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Jaume Perich)
Jaume Perich i Escala
Placa commemorativa
dels Jardins de Jaume Perich
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
5 de novembre de 1941
Mort Mataró (Maresme)
1 de febrer de 1995 (53 anys)
Ocupació Caricaturista, escriptor, humorista, autor de còmic i traductor
Drets d'autor
Les citacions poden estar protegides per drets d'autor.
Modifica dades a Wikidata

Jaume Perich i Escala (Barcelona, Barcelonès, 5 de novembre de 1941 — Mataró, Maresme, 1 de febrer de 1995) fou un dibuixant humorístic i escriptor català.

  • «L'arquitectura és l'única forma d'expressió capaç d'indicar-nos on hem de posar el bidet de casa nostra.»[1]
    Televisió de Catalunya
  • «Dir que els pobres som millors que els rics és una tonteria... La prova és que tots els pobres voldríem ser rics.»[2]
    (en castellà) Decir que los pobres somos mejores que los ricos es una tonteria... La prueba es que todos los pobres quisieramos ser ricos.
    Últim dibuix d'en Perich, entregat a la redacció de El Periódico i publicat el 2 de febrer de 1995.

Autopista (1970)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Autopista publicat l'any 1970, parodia del llibre Camino d'Escrivà de Balaguer:

  • «El pitjor sord és el que no pot escoltar.»[3]
    (en castellà) El peor sordo es el que no puede oír.
  • «Jo sóc molt més intel·ligent que els meus amics. Lo dolent és que ells pensen igual d'ells mateixos.»[3]
    (en castellà) Yo soy mucho más inteligente que mis amigos. Lo malo es que ellos piensan igual de sí mismos.
  • «El pitjor que li pot ocórrer a algú és morir-se d'una malaltia que no sigui greu.»[3]
    (en castellà) Lo peor que le puede ocurrir a uno es morirse de una enfermedad que no sea grave.
  • «El plor d'un nen és el mes entendridor del món la primera mitja hora.»[3]
    (en castellà) El llanto de un niño es lo mas enternecedor del mundo la primera media hora.
  • «En el món que vivim, indubtablement, el més important és el sexe manament.»[3]
    (en castellà) En el mundo en que vivimos, indudablemente, el más importante es el sexo mandamiento.
  • «Segons les estadístiques, les estadístiques mai diuen la veritat.»[3]
    (en castellà) Según las estadísticas, las estadísticas jamás dicen la verdad.
  • «El fascisme és el règim polític que obliga als seus súbdits a tenir les mans enlaire.»[3]
    (en castellà) El fascismo es el régimen político que obliga a sus súbditos a estar manos arriba.
  • «La religió serveix per ajudar-nos a resoldre una sèrie de problemes que no tindríem si no existís la religió.»[3]
    (en castellà) La religión sirve para ayudarnos a resolver una serie de problemas que no tendríamos si no existiera la religión.

Els tres peus del gat (1972)

[modifica | modifica el codi]

Recull d'acudits del llibre Els tres peus del gat publicat l'any 1972:

  • «El perill consisteix que confonguin "llibertad d'acomiadament" amb el "llibertinatge de l'acomiadament".»[4]
  • «Ja hi anem, cap a un ensenyament gratuït, ja... només cal veure com està de mal pagat.»[4]
  • «Jo sóc partidari d'una economia internacionalista: preus europeus i salaris espanyols.»[4]
  • «És horrorós! Tot allò que podríem exportar amb èxit, és d'importació!»[4]
  • «Pensi-ho abans de pensar-ho!»[4]

Los tres pies del gato (1974)

[modifica | modifica el codi]

Recull d'acudits de la secció diària d'en Jaume Perich al periòdic La Vanguardia:


  • «Fes l'amor, no la guerra de la llet.»[5]
    (en castellà) Haz el amor, no la guerra de la leche.
    La Vanguardia, 28 de febrer de 1974


  • «Bec per oblidar el futur.»[6]
    (en castellà) Bebo para olvidar el futuro.
    La Vanguardia, 2 de març de 1974


  • «Ordre, però dins d'una llibertat[7]
    (en castellà) Orden, pero dentro de una libertad.
    La Vanguardia, 17 de març de 1974


  • «Sembla increíble! No ha tornat a pujar de preu!»[8]
    (en castellà) ¡Parece increible! ¡No ha vuelto a subir de precio!
    La Vanguardia, 24 de març de 1974

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. «Els Premis Gat Perich». TV3. Sant Joan Despí: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 12-03-2009. [Consulta: 7 setembre 2014].
  2. «El Perich». Revista - La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 02-02-1995. Arxivat de l'original el 1457126691. [Consulta: 7 setembre 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Perich, Jaume. Autopista : cuando un bosque se quema, algo suyo se quema, señor conde. Barcelona: Estela, 1970. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Perich, Jaume. Els tres peus del gat. Barcelona: Edicions 62, 1972. 
  5. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 1614325320. [Consulta: 1448188860].
  6. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 1614326125. [Consulta: 1448188860].
  7. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 1614325099. [Consulta: 1448188860].
  8. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 1457141235. [Consulta: 1448188860].