Jaume Perich i Escala
 Placa commemorativa dels Jardins de Jaume Perich | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 5 de novembre de 1941 |
| Mort |
Mataró (Maresme), 1 de febrer de 1995 (53 anys) |
| Ocupació | Caricaturista, escriptor, humorista i autor de còmic |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Jaume Perich i Escala (Barcelona, Barcelonès, 5 de novembre de 1941 — Mataró, Maresme, 1 de febrer de 1995) fou un dibuixant humorístic i escriptor català.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- L'arquitectura és l'única forma d'expressió capaç d'indicar-nos on hem de posar el bidet de casa nostra.[1]
Televisió de Catalunya.
- Dir que els pobres som millors que els rics és una tonteria... La prova és que tots els pobres voldríem ser rics.[2]
- (en castellà) Decir que los pobres somos mejores que los ricos es una tonteria... La prueba es que todos los pobres quisieramos ser ricos.
- Últim dibuix d'en Perich, entregat a la redacció de El Periódico i publicat el 2 de febrer de 1995.
Autopista (1970)
[modifica | modifica el codi]Recull de citacions del llibre Autopista publicat l'any 1970, parodia del llibre Camino d'Escrivà de Balaguer:
- El pitjor sord és el que no pot escoltar.[3]
- (en castellà) El peor sordo es el que no puede oír.
- Jo sóc molt més intel·ligent que els meus amics. Lo dolent és que ells pensen igual d'ells mateixos.[3]
- (en castellà) Yo soy mucho más inteligente que mis amigos. Lo malo es que ellos piensan igual de sí mismos.
- (en castellà) Lo peor que le puede ocurrir a uno es morirse de una enfermedad que no sea grave.
- El plor d'un nen és el mes entendridor del món la primera mitja hora.[3]
- (en castellà) El llanto de un niño es lo mas enternecedor del mundo la primera media hora.
- En el món que vivim, indubtablement, el més important és el sexe manament.[3]
- (en castellà) En el mundo en que vivimos, indudablemente, el más importante es el sexo mandamiento.
- Segons les estadístiques, les estadístiques mai diuen la veritat.[3]
- (en castellà) Según las estadísticas, las estadísticas jamás dicen la verdad.
- (en castellà) El fascismo es el régimen político que obliga a sus súbditos a estar manos arriba.
- La religió serveix per ajudar-nos a resoldre una sèrie de problemes que no tindríem si no existís la religió.[3]
- (en castellà) La religión sirve para ayudarnos a resolver una serie de problemas que no tendríamos si no existiera la religión.
Els tres peus del gat (1972)
[modifica | modifica el codi]Recull d'acudits del llibre Els tres peus del gat publicat l'any 1972:
- El perill consisteix que confonguin "llibertad d'acomiadament" amb el "llibertinatge de l'acomiadament".[4]
- Ja hi anem, cap a un ensenyament gratuït, ja... només cal veure com està de mal pagat.[4]
- Jo sóc partidari d'una economia internacionalista: preus europeus i salaris espanyols.[4]
- És horrorós! Tot allò que podríem exportar amb èxit, és d'importació![4]
- Pensi-ho abans de pensar-ho![4]
Los tres pies del gato (1974)
[modifica | modifica el codi]Recull d'acudits de la secció diària d'en Jaume Perich al periòdic La Vanguardia:
- Fes l'amor, no la guerra de la llet.[5]
- (en castellà) Haz el amor, no la guerra de la leche.
- La Vanguardia, 28 de febrer de 1974.
- Bec per oblidar el futur.[6]
- (en castellà) Bebo para olvidar el futuro.
- La Vanguardia, 2 de març de 1974.
- (en castellà) Orden, pero dentro de una libertad.
- La Vanguardia, 17 de març de 1974.
- Sembla increíble! No ha tornat a pujar de preu![8]
- (en castellà) ¡Parece increible! ¡No ha vuelto a subir de precio!
- La Vanguardia, 24 de març de 1974.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Els Premis Gat Perich». TV3. Sant Joan Despí: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 12-03-2009. [Consulta: 7 setembre 2014].
- ↑ «El Perich». Revista - La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 02-02-1995. Arxivat de l'original el 1457126691. [Consulta: 7 setembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Perich, Jaume. Autopista : cuando un bosque se quema, algo suyo se quema, señor conde. Barcelona: Estela, 1970.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Perich, Jaume. Els tres peus del gat. Barcelona: Edicions 62, 1972.
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 1614325320. [Consulta: 1448188860].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 1614326125. [Consulta: 1448188860].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 1614325099. [Consulta: 1448188860].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 1457141235. [Consulta: 1448188860].