Joan Vilacasas

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Vilacasas
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Sabadell
3 de juny de 1920
Mort Barcelona
17 de gener de 2007 (86 anys)
Ocupació Pintor, escriptor i dramaturg
Modifica dades a Wikidata

Joan Vilacasas (Sabadell, 3 de juny de 1920 - Barcelona, 17 de gener de 2007) fou un pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Em vaig tirar a la pintura perquè tota altra cosa encara era molt més fotuda.[1]
Book icoline.svg "Vilacasas l'alquimista" dins Avui, 14 d'agost de 1983.
  • Hi ha pintor que sí, que li agrada contemplar-se emmirallar-se filosofar, argumentar sobre el seu art. Potser perquè aquest art li ha donat fama i diners. I en fa llibres espessos amb citacions de tot Déu que pugui portar-li aigua al seu molí. No. Diguem que si faig el que faig segurament és perquè la cosa havia d'anar així, havia d'acabar així. Treballant-la, evidentment. No fent-m'hi ni savi ni ric, però procurant mantenir sempre el punt d'emprenyament que el quadre exigeix.[1]
Book icoline.svg "Vilacasas l'alquimista" dins Avui, 14 d'agost de 1983.
  • Ningú, raonant normalment, no podia explicar-se de cap manera que, a l'època dels viatges interplanetaris, encara existissin unes aules on s'ensenyés una mena d'art, consistent a copiar del natural una dona nua.[1]
Book icoline.svg Escrits (1954).
Book icoline.svg Escrits (1954).
  • Desitjava ser un treballador més, dels molts que a Sabadell donaven exemple, i esperava poder fer callar tots aquells que deien amb menyspreu, que això de fer d'artista era cosa de gent desvagada.[1]
Book icoline.svg Escrits (1954).
  • El "clochard" és el veritable diplomàtic de la misèria. Sap alternar, sap sortir i sap viure.[1]
Book icoline.svg Doble blanc (1960).
  • En Dalí, per exemple sempre m'ha fet força pena. Divertit? Potser sí. Però un divertiment trist, molt i molt charlotià. Viure, mantenir la imatge, aguantar-se dalt del monument a base del "show" diari, d'una constant publicitat, d'una cantarella orquestrada amb bastó i bigotis és un espectacle senzillament grotesc. En canvi, i dintre del mateix superrealisme, quin exemple de conducte donen Delvaux i Magritte![1]
Book icoline.svg "Vilacasas l'alquimista" dins Avui, 14 d'agost de 1983.
  • Que per què escric? Doncs potser per no enraonar sol. Per dialogar amb el Carles Valls. Han estat, i són molts, els pintors que escriuen. Vol dir que això ni es tria ni és un violí d'Ingres. Escrius a més de pintar com llegeixes a l'excusat. Per pura, ineludible exigència. Necessitats creades o naturals. Vés a saber.[1]
Book icoline.svg "Vilacasas l'alquimista" dins Avui, 14 d'agost de 1983.
  • Quin valor té un guardó donat per aquells qui vuit dies abans han subvencionat unes penyes taurines, l'assassinat d'una pobra bèstia, la "fiesta nacional"?[1]
Book icoline.svg "Vilacasas l'alquimista" dins Avui, 14 d'agost de 1983.
  • Aquells mapes antics de Juan de la Cosa, els veus i dius ¿Quina meravella! ¿això és pintura! Sempre m'ha interessat la plàstica de la ciència.[1]
Book icoline.svg Entrevista amb Víctor Colomer..
  • Soy un pintor que escribe: porque pinto ocho horas diarias y escribo por la noche. Soy un escritor nocturno, como los serenos.[1]
Book icoline.svg Entrevista amb Del Arco.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Joan Vilacasas. Viatges siderals. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell. Ajuntament de Sabadell, 2014, p. 171. ISBN 9788492217366.