Leonardo da Vinci
 Autoretrat de Leonardo (ca. 1512-1515) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Anchiano (Itàlia), 15 d'abril de 1452 |
| Mort |
Clos Lucé, 2 de maig de 1519 (67 anys) |
| Ocupació | Pintor, enginyer, astrònom, filòsof, anatomista, matemàtic, escultor, polímata, arquitecte, enginyer civil, diplomàtic, inventor, compositor, físic, fisiòleg, botànic, químic, zoòleg, caricaturista, científic, dibuixant projectista, dissenyador, escriptor i artista visual |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril de 1452 — Le Clos-Lucé, Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Encara que l'enginy humà pugui crear invencions diverses que, per l'ajuda de diverses màquines responent a la mateixa fi, mai produirà cap invenció més bella, ni més simple, ni més apropiada que les que fa la Naturalesa; perquè en les seves invencions gens falta, ni res és superflu, i [la Naturalesa] no necessita contrapès quan cregui membres apropiats per al moviment en els cossos dels animals.[1]
- Si tu anomenes a la pintura poesia muda, el pintor podrà dir que la poesia és pintura cega.[2]
The notebooks of Leonardo da Vinci (1955)
[modifica | modifica el codi]Recull d'aforismes del llibre The notebooks of Leonardo da Vinci publicat l'any 1955, editat per Edward MacCurdy:
Philosophy
- La suprema felicitat pot ser la gran causa de la misèria, i la perfecció de la saviesa el motiu de la bogeria.[3]
- No hi ha cap resultat a la natura sense una causa; comprèn la causa i no tindràs la necessitat de l'experiment.[3]
- Mentre pensava que estava aprenent com viure, estava aprenent com morir.[3]
- La passió intel·lectual treu la sensualitat.[3]
- Tot el nostre coneixement s'origina en la nostra sensibilitat.[3]
- No s'hauria de desitjar l'impossible.[3]
- Cada error s'ha de corregir correctament.[3]
- Aquell qui no valora la seva vida, no la mereix.[3]
- La ciència és el capità, la pràctica els soldats.[3]
- Cada acció realitzada per la naturalesa es fa en el camí més curt.[3]
Aphorisms
- El desig natural dels homes bons és el coneixement.[3]
- Reprèn l'amic en secret però lloa'l davant dels altres.[3]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Richter, Jean Paul. The Notebooks of Leonardo Da Vinci. Courier Dover Publications, 1970, p. 126. ISBN 978-0-486-13836-7.[]
- ↑ da Vinci, Leonardo. Tratado de Pintura (en castellà). Akal, 2007, p. 51. ISBN 978-84-460-2264-0.[]
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Da Vinci, 1955.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Leonardo, da Vinci. The notebooks of Leonardo da Vinci. New York: George Braziller, 1955.