Manises

Manises és un municipi valencià de l’Horta Oest.

Dites populars

Anar a Manises a encarregar el nóvio.^[1]
Els de Manises, novigers i farautes.^[1]
Els de Manises són novitxers.^[2]
Els de Manises, els del puro apagat.^[3]
En València s'usa el topo, en Benaguasil, rodets, en Manises caragols, i en Alaquàs, perolets.^[4]

(var.) En València s'usa el monyo, en Benaguasil rodet, en Manises caragols i en Alaquàs perolets.^[1]

Els tres primers són maneres diferents de pentinar-se les dones.

Per a bragats en Torrent, pa càneus els aldaiers, Alaquàs pa boca-culs, Manises pa novigers.^[1]
Seniges cau de raboses i Teulada la granotera; Manises s'enduu la palma de la gent malfaenera.^[5]
Si vols la «nòvia» al teu gust, a Manisses les fan de fang i pallús.^[6]
Xiques de Quart i Manises, podeu lligar les trenilles, que les de Paterna tenen més groses les pantorrilles.^[7]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 4, (juliol-agost 1936) [Consulta: 25 març 2017].
↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 111-112, Vol. III. Sector central litoral.
↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 110-111, Vol. III. Sector central litoral.
↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 24, Vol. 5. Sector central interior.
↑ Parés i Puntas, 1999, p. 520.
↑ Martí i Adell, 1987, p. 158.
↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 131, Vol. 3. Sector central litoral.

Martí i Adell, Cristòfor. El nostre refranyer. València: L'Esquer, 1987. ISBN 84-85525-47-7.
Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.