Mislata és un municipi valencià de l’Horta Oest.
A dos imàtgens només jo venerte en tot l’ànima: la Mare de Déu del Àngels i una xica de Mislata.
D'Alboraia hasta Espioca , de Mislata al meu sequiol, va tocant una pavana Pep de l'Horta en caragol.
Fa referència a Pep de l'Horta, un guerriller valencià durant la invasió de Napoleó que cridava a la sublevació als llauradors amb un caragol marí.
Des de Llevant a Ponent , des de Ponent a Llevant , no hi ha xiques més boniques que les que en Mislata hi ha.
En pasar la creu de Mislata, guarda la capa .
(var.) Per la creu de Mislata passa en sol i guarda la capa .
Les fadrines de Mislata diu que es posen de floreros quan saben que algú els va a dir: —¿Tu me vols a mi, salero?[2]
Mislata i la creu, la creu i Mislata, com beques un poc ja no tens la capa .
Sempre que vaig a Mislata veig unes xiques tan mones que si no fóra pecat me les en duria totes.[2]
↑ 2,0 2,1 Sanchis Guarner , Manuel «Locucions tòpiques valencianes » ( PDF ). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura , Vol. XVIII, Núm. 4, (juliol-agost 1936) [Consulta: 25 març 2017].
Sanchis Guarner , Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres . València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674 .