Manuel Fraga Iribarne

De Viquidites
Infotaula de personaManuel Fraga Iribarne
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Vilalba (Lugo)
23 de novembre de 1922
Mort carrer Fernando el Católico (Comunitat de Madrid)
15 de gener de 2012 (89 anys)
Ocupació Polític, diplomàtic i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922 – Madrid, 15 de gener de 2012) fou un polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera, tant durant la dictadura franquista, la transició i l'època democràtica posterior.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • L'homosexualitat és una anomalia i, per tant, passar de la persecució que hi va haver en el seu moment, que fou una equivocació, a l'orgull gai és una altra tremenda equivocació.[1]
(en castellà) La homosexualidad es una anomalía y, por lo tanto, pasar de la persecución que hubo es su día, que era una equivocación, al orgullo gay es otra tremenda equivocación.
  • La legalització del Partit Comunista és un veritable cop d'Estat.[2]
(en castellà) La legalización del Partido Comunista es un verdadero golpe de Estado.
Comunicat sobre la legalització del Partit Comunista d'Espanya, 12 d'abril de 1977.
  • M'han acusat de tot menys de ser marica.[3]
(en castellà) Me han acusado de todo menos de ser marica.
Conferència de premsa (Lleó), 23 d'abril de 1983.

Franco i el franquisme[modifica | modifica el codi]

  • És evident que el gloriós alçament popular del 18 de juliol de 1936 va ser un dels més simpàtics moviments político-socials que el món té memòria. Els observadors imparcials i l'historiador objectiu han de reconèixer que la major i la millor part del país va ser la que es va alçar, el 18 de juliol, contra un Govern il·legal i corromput, que preparava la més sinistra de les revolucions vermelles des del poder— explicava l'any 1949 des de l'Oficina d'Informació Diplomàtica.[4]
  • Un gran home [...] "el més gran i més representatiu dels espanyols del segle XX" [...] "un dels grans governants que hem tingut en la nostra història". — el dia de la mort del dictador Francisco Franco.[5]
  • va romandre massa temps en el poder— parlant de Franco anys després de la seva mort.[5]
  • El franquisme ha assentat les bases per una Espanya amb més ordre. De fet, només cal comparar l'Espanya d'avui amb la dels anys trenta. —(30 de desembre de 2007)[6][7]
  • A certa gent, jo no l'afusellava. Se l'hauria de penjar pels collons –va respondre Fraga. — resposta a la pregunta "Vostè, com a catedràtic, estarà en contra de la pena de mort?"; formulada per un grup opositor a l'ambaixada londinenca que venien a intercedir per evitar els darrers afusellaments del franquisme que foren membres del FRAP i ETA.[8]

Llengua[modifica | modifica el codi]

  • La meva mare (originària d' Iparralde) va entendre perfectament que havia de ensenyar el francès, no el basc, que és una llengua morta.[5]
  • S'ha de dir espanyol i no castellà! L'espanyol és la llengua de tots. S'ha transformat ja en la llengua d'Espanya [...] Catalunya va ser ocupada per Felip IV, va ser ocupada per Felip V, que la va vèncer, va ser bombardejada pel general Espartero, que era un general revolucionari, i la ocupem el 1939 i estem disposats a agafar de nou el fusell. Per tant, ja saben vostès a què atenir-se, aquí tinc el mosquet per tornar-lo a utilitzar.[9]

Transició[modifica | modifica el codi]

  • No ens asseurem a la mateixa taula que els comunistes. Mai penso parlar amb ells [4]
  • el millor terrorista, el terrorista mort.[8]

Fets de Vitòria[modifica | modifica el codi]

Nacionalismes perifèrics[modifica | modifica el codi]

  • Abans de legalitzar la ikurriña hauran de passar per sobre del meu cadàver.[5]
  • Es pot ser galleguista sense ser nacionalista, que és una traïció a Espanya i a la Constitució. — parlant sobre els nacionalismes.[5]

Homosexualitat[modifica | modifica el codi]

  • La joventut està cansada dels que els diuen que es dissolen les seves famílies, que ja no poden comptar amb els seus pares, i que hi haurà matrimonis de persones del mateix sexe, que jo no tinc res en contra d'ells: Si neixen així doncs què hi farem però que no diguin a sobre que estan orgullosos de funcionar al revés. — manifestat a un sopar al municipi de Teo (A Coruña) amb membres de les Nuevas Generaciones del Partido Popular. (2005)[10][11]
  • ¡Que es quedi on està! ¡Ja tenim suficients mariques a Espanya! — contestació de Fraga, ministre franquista en aquell moment, a la família de Luis Cernuda quan li havien demanat permís perquè Cernuda pogués tornar de l'exili mexicà per assistir a l'enterrament de la seva mare.[8]

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Trencar amb una tradició [...] que ha permès a Espanya resoldre un famós 23 de febrer i tantes coses d'elements d'estabilitat en aquests anys, certament de transicions difícils, és desvariejar. — parlant sobre la monarquia espanyola.[5]
  • Tota la meva vida he dit veritats sense condó i penso morir-me sense posar-me un — paraules després que es coneixes la postura del Vaticà contrària a l'ús del preservatiu.[5]
  • Tot parteix, tot cau, tot fina — Comiat de Fraga al XIII Congrés del PP de Galícia el 15 de gener de 2006.[12]

Citacions sobre Manuel Fraga[modifica | modifica el codi]

A banda de les seves pròpies citacions, diverses personalitats han parlat de la seva figura:

  • En la meva vida he vist molta gent amb fama de feixista o que volia professar el feixisme, però només n'he conegut dos de veritat: un va ser José Calvo Sotelo, l'altra és Manuel Fraga. — José Bergamín, dramaturg.[8]
  • Escolti amb atenció, amic: vosté és bona persona, tant que llinda la ingenuitat. Monsieur Fraga és un feixista, va néixer feixista i morirà feixista. I no obtindrà res dels gaullistes. Li diu algú que ha estat lluitant contra el feixisme tota la seva vida — Jean de Lipkowski, responsable d'Afers Exteriors de l’UDR francesa, citat a Memorias de un maldito (1999) de Jorge Vestrynge.[8]

Arran de la seva mort, el 15 de gener de 2012 diferents persones del món de la polítiques van parlar d'ell:

  • Gran servidor de l'Estat — Joan Carles I d'Espanya, rei del regne d'Espanya.[13]
  • un bon home que va treballar com pocs i quan més difícil era [...] La nostra història democràtica no es pot explicar sense la seva [...] Ell va sembrar el que molts hem pogut recollir després, al llarg dels anys [...] Forma part dels grans de la història política d'Espanya. En temps de tanta petitesa és molt important tenir en memòria els grans.— José María Aznar López, expresident espanyol i membre del Partit Popular.[13]
  • Important trajectòria per a la consolidació de la democràcia espanyola — José Luis Rodríguez Zapatero, expresident espanyol i membre del PSOE.[13]
  • Paper destacadíssim a conduir sectors franquistes cap al marc constitucional" — Miquel Roca i Junyent, pare de la constitució i membre de CIU.[13]
  • Un servidor públic impecable — Alfredo Pérez Rubalcaba, exministre d'Interior espanyol i membre del PSOE.[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Fraga en 15 frases» (en castellà). El País, (16-01-2012) [Consulta: 21 gener 2018].
  2. «"Golpe de Estado, grave error político y farsa jurídica"» (en castellà). El País, (12-04-1977) [Consulta: 21 gener 2018].
  3. Om, 1997, p. 67-69.
  4. 4,0 4,1 Hernández, María Jesús. El verbo de don Manuel Elmundo.es
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Frases que reflejan el recorrido de Manuel Fraga» (en castellà). Gara, 16-01-2012. Arxivat de l'original el 1326923929. [Consulta: 16 gener 2012].
  6. Manuel Fraga, ex presidente de la Xunta y senador del PP: 'En Galicia no hay un gobierno, sino dos partidos que quieren pisar moqueta'[Enllaç no actiu] Entrevista al Diari de Vigo.
  7. Fraga: "El franquismo ha sentado las bases para una España con más orden" Diari El País (30 de desembre de 2007)
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 «Mor al llit, impunement, Manuel Fraga, icona del franquisme i responsable dels assassinats de Gasteiz». Setmanari La Directa, 16-01-2012. Arxivat de l'original el 1343042153. [Consulta: 16 gener 2012].
  9. «Mor Fraga». Crònica.cat, 15-01-2012. Arxivat de l'original el 1331101835. [Consulta: 16 gener 2012].
  10. "Fraga reprocha a los homosexuales que estén «orgullosos de funcionar al revés»" de 20 Minutos (18 de gener de 2005).
  11. «Clip d'àudio a la web de la Cadena SER». Arxivat de l'original el 1243998081. [Consulta: 1326726144].
  12. La era post fraguista de Feijóo se extiende hasta el Congo, Diari Qué! (16 de gener de 2006) o Fraga: "Tal vez ahora mis propuestas autonomistas tengan eco en el PP"[Enllaç no actiu], diari Xornal.com (10 de maig de 2004)
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 «Els 10 elogis (i les poques crítiques) de la classe política a la trajectòria de Fraga». Diari Ara, 16-01-2012. Arxivat de l'original el 1326862403. [Consulta: 1326729422].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Om, Albert. El Nom del porc : els 533 milllors insults i disbarats de 20 anys de democràcia. Barcelona: La Campana, 1997. ISBN 8488791534.