Mary Nash

Afegeix enllaços
De Viquidites
Infotaula de personaMary Nash
Mary Nash, el 2014
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Limerick (Irlanda), 
1947 (76/77 anys)
Ocupació Historiadora, professora d'universitat i escriptora
Modifica dades a Wikidata

Mary Nash (Limerick, 1947) és una historiadora irlandesa que resideix a Catalunya. Especialitzada en la història de les dones, el feminisme i els estudis de gènere, ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla al treball President Macià.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • El que jo mantinc és que hi ha mecanismes de control social i informal, mecanismes culturals, pautes de valors culturals, models de gènere, models de feminitat i de masculinitat que reforcen els models i que condicionen tant a homes com a dones.[1]
(en castellà) Lo que yo mantengo es que hay mecanismos de control social e informal, mecanismos culturales, pautas de valores culturales, modelos de género, modelos de femineidad y de masculinidad que refuerzan los modelos y que condicionan tanto a hombres como mujeres.
Entrevista a Al margen, 1999.
  • Entenc que aquestes situacions de guerra o de conflictivitat social permeten el que jo anomeno l'aprenentatge social de les dones, a partir de l'experiència de vida, no a partir del discurs polític o la ideologia que pot marcar.[1]
(en castellà) Entiendo que estas situaciones de guerra o de conflictividad social permiten lo que yo llamo el aprendizaje social de las mujeres, a partir de la experiencia de vida, no a partir del discurso político o la ideología que puede marcar.
Entrevista a Al margen, 1999.
  • Aquelles dones van ser milicianes, educadores, sanitàries i, sobretot, van lluitar a la rereguarda per aconseguir la supervivència quotidiana en unes condicions molt dures.[2]
(en castellà) Aquellas mujeres fueron milicianas, educadoras, sanitarias y, sobre todo, lucharon en la retaguardia para conseguir la supervivencia cotidiana en unas condiciones muy duras.
Article al diari El País, 31 de març de 2001.
En referència al paper de les dónes durant la Guerra Civil Espanyola
  • En els setanta s'interpretaven els textos al peu de la lletra, sense diferenciar la retòrica dels mateixos, del que era real.[2]
(en castellà) En los setenta se interpretaban los textos al pie de la letra, sin diferenciar la retórica de los mismos, de lo que era real.
Article al diari El País, 31 de març de 2001.
En referència a les diferents línies d'investigació històrica
  • Fins i tot en aquest món de globalització hi ha una necessitat de referència identitària.[3]
Entrevista a la revista L'Avenç, Gener de 2003.
  • El que cal reconèixer és la diversitat de camins i d'estratègies que tenen les dones.[4]
(en castellà) Lo que hay que reconocer es esa diversidad de caminos y de estrategias que tienen las mujeres.
Article al diari El País, 2 d'octubre de 2004.
  • [la violència de gènere]. El repte és anar més enllà de la llei i plantejar quins són els valors socials i culturals de la imatge que tenim de la dona.[4]
(en castellà) la violencia de género. El reto es ir más allá de la ley y plantear cuáles son los valores sociales y culturales de la imagen que tenemos de la mujer.
Article al diari El País, 2 d'octubre de 2004.
En referència a les mancances de la Llei sobre la violència de gènere
  • El despertament feminista a Catalunya va sorgir com a resposta a la dictadura de Franco per la carència de llibertats polítiques i contra la discriminació misògina del règim.[5]
Al llibre Dones en transició. De la resistència política a la legitimitat feminista: les dones en la Barcelona de la Transició, 2007.
Escrit per Mary Nash al seu llibre; extracte de la pàgina web Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
  • El moviment de les dones occidentals ha imposat un model determinat que es regeix amb uns esquemes i uns valors que no han de ser compartits per les dones que viuen en altres parts del món.[4]
(en castellà) El movimiento de mujeres occidentales ha impuesto un modelo determinado que se rige con unos esquemas y unos valores que no tienen que ser compartidos por las mujeres que viven en otras partes del mundo.
Article al diari El País, 2 d'octubre de 2004.
En referència al paper de les dones del Tercer Món i el feminisme des d'una òptica occidental
  • El gran repte per a la igualtat plena entre homes i dones és la transformació de les mentalitats dels valors culturals.[6]
(en castellà) El gran reto para la igualdad plena entre hombres y mujeres es la transformación de las mentalidades de los valores culturales.
Article al Diario Independiente de Asturias, 5 d'octubre de 2010.
  • Els feminismes no estan caducs, el que passa és que dones i homes fan usos diferents d'aquests feminismes depenent de cada situació.[6]
(en castellà) Los feminismos no están caducos, lo que ocurre es que las mujeres y los hombres hacen usos diferentes de esos feminismos dependiendo de cada situación.
Article al Diario Independiente de Asturias, 5 d'octubre de 2010.
  • A nivell mundial s'està posant de manifest un problema gravíssim: el de la feminització de la pobresa.[7]
Entrevista al diari El Nacional, 7 de març de 2016.
  • Sempre hi ha hagut molts tipus de feminisme. Ja a principis del segle XX hi havia un feminisme anarquista, un feminisme cristià, un feminisme liberal... I això és bo. Això és la riquesa del feminisme.[7]
Entrevista al diari El Nacional, 7 de març de 2016.

Citacions sobre Mary Nash[modifica | modifica el codi]

  • Nash afirma [...]: la premsa va contribuir a generar un discurs discriminador, invisibilitzant l'immigrant i homogeneïtzant la diversitat d'orígens, creences religions, projectes, etc., del col·lectiu immigrant, induint a pràctiques socials discriminatòries de subalternitat.[8]
(en castellà) Nash afirma [...]: la prensa contribuyó a generar un discurso discriminador, invisibilizando al inmigrante y homogeneizando la diversidad de orígenes, creencias religiones, proyectos, etc., del colectivo inmigrante, induciendo a prácticas sociales discriminatorias de subalternidad.
Ressenya a la Revista Latina de Comunicación Social, 2005.
Ressenya del llibre Inmigrantes en nuestro espejo: inmigración y discurso periodístico en la prensa española, sobre l'autora Mary Nash

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ 1,0 1,1 O'Connell, Viviana «Mary Nash y las mujeres ante la historia». al margen, (1999) [Consulta: 22 octubre 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 Bono, Ferran «Anónimas y fundamentales». El País, (31-03-2001) [Consulta: 22 octubre 2016].
  3. ↑ Carmaniu, 2003, p. 8.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Intxausti, Aurora «Mary Nash reivindica el papel de la mujer en el Tercer Mundo». El País, (02-10-2004) [Consulta: 22 octubre 2016].
  5. ↑ «Temps i espais de memòria: El moviment social del feminisme i la consecució de drets a la Transició». El Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya, (11 decembre 2013) [Consulta: 22 octubre 2016].
  6. ↑ 6,0 6,1 «De la resistencia a la legitimidad del feminismo». Diario Independiente de Asturias, (05-10-2010) [Consulta: 22 octubre 2016].
  7. ↑ 7,0 7,1 Nerin, Gustau «Mary Nash: "Les dones encara hem d'avançar molt, en alguns aspectes"». El Nacional, (07-03-2016) [Consulta: 22 octubre 2016].
  8. ↑ Ardèvol Abreu, Alberto. «Inmigrantes en nuestro espejo: inmigración y discurso periodístico en la prensa española (Reseña)» (en castellà). Revista Latina de Comunicación Social. Arxivat de l'original el 1525794194. [Consulta: 22 octubre 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carmaniu, Xavier «Entrevista amb Mary Nash». L’Avenç. L’Avenç SL [Barcelona], 276, (2003) [Consulta: 22 octubre 2016].[Enllaç no actiu]
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Mary_Nash&oldid=134927»