Vés al contingut

Narcís Oller i Moragas

De Viquidites
Narcís Oller i Moragas
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Valls (Alt Camp)
10 d'agost de 1846
Mort Barcelona
26 de juliol de 1930 (83 anys)
Ocupació Escriptor, traductor, autor, novel·lista i polític
Drets d'autor
Les citacions es troben en domini públic.
Modifica dades a Wikidata

Narcís Oller i Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme.

  • «Escric novel·la en català perquè visc a Catalunya, copio costums i paisatges catalans i catalans són els tipus que retrato, en català els sento cada dia, a totes hores, com vostè sap que parlem aquí.»[1][2]
    (en castellà) Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato, en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como usted sabe que hablamos aquí.
    Carta de Narcís Oller a Benito Pérez Galdós, 14 de desembre de 1884
  • «La llengua pròpia, verb del nostre esperit, esplai dels nostres cors, la llengua dels avis, de tota la nissaga, l'única que respondria amorosa i dòcil als sentiments propis... Ho veus, tu que m'escoltes jove? Doncs segueix l'exemple i, sinó, retira't que tu no ets patriota, ni ets l'artista ni ets poeta.»[1]
    Discurs com a president dels Jocs Florals (Barcelona), 1896
  • «Els homes valents no maltracten les dones!»[1]
    «Justícia popular». Rurals i urbanes, 1916

La febrer d'or (1890-1892)

[modifica | modifica el codi]
  • «L'evolució no cessa: és la llei de l'univers: una justícia tardanera, però la gran, l'única justícia.»[3]
    La febre d'or. 2a part, cap. XIV
  • «La vellesa de l'home no la fan els anys [...] sinó la quantitat de vida que ha gastat.»[3]
    La febre d'or. 2a part, cap. XIV

Pilar Prim (1906)

[modifica | modifica el codi]
  • «Qui no estima, lluny de voler l'amor amb què el conviden, el repel·leix com un menjar indigest.»[3]
    Pilar Prim. Cap. V
  • «El món ens darà o no ens darà, però el fet és que en som esclaus. Ell ens governa, i és temeritat que es paga cara voler-se riure d'ell.»[3]
    Pilar Prim. Cap. XI
  • «Viure vol dir estimar.»[3]
    Pilar Prim. Cap. XIV

Guspires (1985)

[modifica | modifica el codi]
  • «La hipocresia és una virtut pública... Sense ella ¿no ens ho gastaríem tot a ca l'armer?»[1]
    «Guspira 8». Guspires, 1985
  • «La bona novel·la és sempre un bell miratge de la vida real.»[1]
    «Guspira 11». Guspires, 1985
  • «Dues coses volen més que els ocells: el temps i els diners.»[1]
    «Guspira 8». Guspires, 1985
  • «La sort de l'artista és passar-se mitja vida bregant per fer-se un nom, i l'altra meitat contemplant amb tristesa com li roseguen aquell nom l'enveja i la rivalitat dels companys que l'enaltien abans de son triomf.»[1]
    «Guspira 38». Guspires, 1985

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Citacions Narcís Oller i de Moragas - Espais Escrits» (en català). Espais Escrits. [Consulta: 12 juny 2018].
  2. ↑ «Narcís Oller a Pérez Galdós: 'escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña'». El Nacional.cat, 26-07-2017. [Consulta: 12 juny 2018].
  3. 1 2 3 4 5 Parés i Puntas, 1998, p. 127-130.

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]