Narcís Oller i Moragas

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNarcís Oller i Moragas
Retrat de Narcís Oller.tif
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Valls
10 d'agost de 1846
Mort Barcelona
26 de juliol de 1930 (83 anys)
Ocupació Escriptor, traductor, autor, novel·lista i polític
Modifica dades a Wikidata

Narcís Oller i Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Escric novel·la en català perquè visc a Catalunya, copio costums i paisatges catalans i catalans són els tipus que retrato, en català els sento cada dia, a totes hores, com vostè sap que parlem aquí.[1][2]
(en castellà) Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato, en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como usted sabe que hablamos aquí.
Book icoline.svg Carta de Narcís Oller a Benito Pérez Galdós14 de desembre de 1884.
  • La llengua pròpia, verb del nostre esperit, esplai dels nostres cors, la llengua dels avis, de tota la nissaga, l'única que respondria amorosa i dòcil als sentiments propis... Ho veus, tu que m'escoltes jove? Doncs segueix l'exemple i, sinó, retira't que tu no ets patriota, ni ets l'artista ni ets poeta.[1]
Book icoline.svg Discurs com a president dels Jocs Florals (Barcelona), 1896.
  • Els homes valents no maltracten les dones![1]
Book icoline.svg «Justícia popular». Rurals i urbanes, 1916.

La febrer d'or (1890-1892)[modifica | modifica el codi]

  • L'evolució no cessa: és la llei de l'univers: una justícia tardanera, però la gran, l'única justícia.[3]
Book icoline.svg La febre d'or. 2a part, cap. XIV.
  • La vellesa de l'home no la fan els anys [...] sinó la quantitat de vida que ha gastat.[3]
Book icoline.svg La febre d'or. 2a part, cap. XIV.

Pilar Prim (1906)[modifica | modifica el codi]

  • Qui no estima, lluny de voler l'amor amb què el conviden, el repel·leix com un menjar indigest.[3]
Book icoline.svg Pilar Prim. Cap. V.
  • El món ens darà o no ens darà, però el fet és que en som esclaus. Ell ens governa, i és temeritat que es paga cara voler-se riure d'ell.[3]
Book icoline.svg Pilar Prim. Cap. XI.
Book icoline.svg Pilar Prim. Cap. XIV.

Guspires (1985)[modifica | modifica el codi]

  • La hipocresia és una virtut pública... Sense ella ¿no ens ho gastaríem tot a ca l'armer?[1]
Book icoline.svg «Guspira 8». Guspires, 1985.
  • La bona novel·la és sempre un bell miratge de la vida real.[1]
Book icoline.svg «Guspira 11». Guspires, 1985.
Book icoline.svg «Guspira 8». Guspires, 1985.
Book icoline.svg «Guspira 34». Guspires, 1985.
  • La sort de l'artista és passar-se mitja vida bregant per fer-se un nom, i l'altra meitat contemplant amb tristesa com li roseguen aquell nom l'enveja i la rivalitat dels companys que l'enaltien abans de son triomf.[1]
Book icoline.svg «Guspira 38». Guspires, 1985.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Citacions Narcís Oller i de Moragas - Espais Escrits» (en català). Espais Escrits. [Consulta: 12 juny 2018].
  2. «Narcís Oller a Pérez Galdós: 'escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña'». El Nacional.cat, 26 juliol 2017. [Consulta: 12 juny 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Parés i Puntas, 1998, p. 127-130.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]