Ngũgĩ wa Thiong'o

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNgũgĩ wa Thiong'o
Ngugi wa Thiong'o - Festivaletteratura 2012.JPG
Ngugi wa Thiong'o (2012)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Kamirithu Tradueix
5 de gener de 1938 (81 anys)
Ocupació Dramaturg, novel·lista, assagista, professor d'universitat i filòsof
Modifica dades a Wikidata

Ngũgĩ wa Thiong'o (Kamiriithu, Kenya, 5 de gener de 1938) és un escriptor, acadèmic i activista kikuiu.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Un nom que s'és donat i acceptat és com una memòria plantada en el cos del seu receptor, que no el pot qüestionar, tot just agrair. El cos es fa llibre, pergamí, on la propietat i la identitat estaran per sempre més escrites.[1]
(en anglès) A name given and accepted is a memory planted on the body of its grateful or unquestioning recipient. The body becomes a book, a parchment, where ownership and identity are forever inscribed.
Book icoline.svg A la conferencia Europhone or African Memory: the Chalenge of the Pan- Africanist Intellectual in the Era of Globalization a Dakar, desembre de 2003.
  • Cada llengua, per petita que sigui, porta la seva memòria del món.[2]
(en anglès) Each language, no matter how small, carries its memory of the world.
Book icoline.svg A la conferencia Europhone or African Memory: the Chalenge of the Pan- Africanist Intellectual in the Era of Globalization a Dakar, desembre de 2003.
  • La condició de les dones en un país és la veritable mesura del seu progrés. Empresones una dona, i has empresonat una nació.[3]
Book icoline.svg Llibre 3: Dimonis femenins, 12, a Mũrogi wa Kagogo, 2004.
  • Els soldats anglesos van a la guerra i són recompensats amb terres robades als africans. Els africans van a la mateixa guerra formant part del Cos de Portadors i com a recompensa els roben les seves terres.[4]
Book icoline.svg Somnis en temps de guerra, 2010.
  • Totes les llengües tenen dret a sonar en l'orquestra de la literatura.[5]
Book icoline.svg Entrevista diari Ara9 de maig de 2017.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Thiong'o, 2005, p. 157.
  2. Thiong'o, 2005, p. 158.
  3. Thiong'o, Ngugi wa. El brujo del cuervo. Madrid: Alfaguara, 2007. ISBN 8420473413. 
  4. Thiong'o, Ngũgĩ wa. Somnis en temps de guerra. Barcelona: Raig Verd, 2016, p. 181. ISBN 9788416689132. 
  5. Nopca, Jordi «Ngugi wa Thiong’o: “Totes les llengües tenen dret a sonar en l’orquestra de la literatura”». Ara.cat, (09-05-2017) [Consulta: 10 maig 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]