Pepe Rubianes

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPepe Rubianes
Pepe Rubianes.jpg
Pepe Rubianes
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Vilagarcía de Arousa
2 de setembre de 1947
Mort Barcelona
1 de març de 2009 (61 anys)
Ocupació Director de teatre, actor de cinema i actor de teatre
Modifica dades a Wikidata

José Rubianes Alegret, més conegut com a Pepe Rubianes (Villagarcía d'Arosa, Pontevedra, 2 de setembre de 1947 — Barcelona, 1 de març de 2009) fou un actor i director de teatre d'origen gallec i afincat a Catalunya des de la seva infància, especialitzat en mímica, imitacions i monòlegs.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • A mi la unitat d'Espanya em sua la polla per davant i per darrere, i que es fiquin Espanya allà al puto cul a veure si els hi explota a dins i els hi queden els ous penjant dels campanars. Que se'n vagin a cagar a la puta platja amb la puta Espanya que porto des de que vaig néixer amb la puta Espanya, que se'n vagin a la merda ja amb el país aquest i deixin de tocar els collons.[1]
(en castellà) A mí la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás, y que se metan a España allá en el puto culo a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando de los campanarios. Que vayan a cagar a la puta playa con la puta España que llevo desde que nací con la puta España, que vayan a la mierda ya con el país este y dejen de tocar los cojones.
Book icoline.svg Resposta Pepe Rubianes a la pregunta d'Albert Om sobre la unitat d'Espanya, en el programa El Club de TV3, 20 de gener de 2006.
  • Àfrica té animals que normalment a Europa no veus perquè jo he pujat moltes vegades a Collserola i mai he vist un puto elefant.[2]
(en castellà) África tiene animales que normalmente en Europa no ves porque yo he subido muchas veces a Collserola y nunca he visto un puto elefante.
Book icoline.svg Programa de televisió Buenafuente29 de gener de 2008.
  • L'opinió és com el cul: tothom en té un...[3]
(en castellà) La opinión es como el culo: todo el mundo tiene uno...
  • Aquest país és molt surrealista, ja que ha tingut, i té, com a símbols un goril·la blanc i una Verge negra.[3]
(en castellà) Este país es muy surrealista, pues ha tenido, y tiene, como símbolos un gorila blanco y una Virgen negra
  • El nostre és un món de ric que s'avorreixen.[3]
(en castellà) El nuestro es un mundo de ricos que se aburren.

Rubianes solamente[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del seu espectacle de teatre, Rubianes solamente (1997), representat a la Sala Capítol de Barcelona:

  • Sóc Pepe Rubianes, actor galaicocatalà, dic galaic perquè vaig néixer a Galícia tot i que mai he viscut allà, i català perquè he viscut sempre a Catalunya tot i que mai he nascut aquí.[4]
(en castellà) Soy Pepe Rubianes, actor galaicocatalán, digo galaico porque nací en Galícia aunque casi nunca he vivido allí, y catalán porque he vivido siempre en Cataluña aunque nunca he nacido aquí.
Frase amb la que començava sempre el seu espectacle de teatre.
  • Com que sóc emigrant, em fiquen en una pastera i m'envien cap a Galicia... amb Fraga, conegut demòcrata de tota la vida.[4]
(en castellà) Como soy emigrante, me meten en una patera y me mandan pa' Galicia... con Fraga, conocido demócrata de toda la vida.
  • La feina dignifica... el cony de la teva àvia dignifica, mamón! Amb accent a la N, per fotre-li.[4]
(en castellà) El trabajo dignifica... el coño de tu abuela dignifica, mamón! Con acento en la N, pa' joderle.
  • Hi havia allà asseguts els grossos aquells, els maricons aquests, com en diuen, els que toquen als nens, els bisbes.[4]
(en castellà) Estaban allí sentados los gordos aquellos, los maricones esos, cómo les llaman, los que tocan a los niños, los obispos.
  • Ha trobat un noi meravellós, seriós, formal, treballador, educat, familiar, o sigui el que abans s'anomenava un menjamerda.[4]
(en castellà) Ha encontrado un chico maravilloso, serio, formal, trabajador, educado, familiar, osea lo que antes se llamaba un comemierda.
  • Després hi ha el fatxa. Mai falta el fatxa de rigor. Notaran la presència del fatxa per la pudor de merda que desprèn des de la seva butaca. Si se'n va, deixi'l que se'n vagi. Que vagin a cagar, que és on estan bé, entre la merda que és lo seu. Aquella merda que treuen per la puta boca quan parlen i pel puto cul quan caguen. És el mateix material que els recicla a aquells fills de la gran puta. A la merda amb ells! [El públic aplaudeix]. No els aplaudeixin que són uns cabrons.[4]
(en castellà) Después està el facha. Nunca falta el facha de rigor. Notarán la presencia del facha por el olor a mierda que despide desde la butaca. Si se vá, déjelo que se vaya. Que vayan a cagar, que es donde ellos estan bien, entre la mierda que es lo suyo. Esa mierda que sacan por su puta boca cuando hablan y por el puto culo cuando cagan. Es el mismo material que les recicla a esos hijos de la gran puta. ¡A la mierda con ellos! [El público aplaude]. No les aplaudan que són unos cabrones.
  • També hi ha els espectadors que els pot molestar el meu llenguatge brut i groller. Sé que el tinc. Si cap de vostès li molesta aquest llenguatge, si us plau que em disculpin, no és al meu ànim molestar ningú excepte els fills de la gran puta dels fatxes.[4]
(en castellà) También estan los espectadores a los cuáles les puede molestar mi lenguaje sucio y soez. Sé que lo tengo. Si alguno de ustedes les molesta este lenguaje, por favor que me disculpen, no está en mi ànimo molestar nadie salvo a los hijos de la gran puta de los fachas.

Sobre Pepe Rubianes[modifica | modifica el codi]

  • Ell estudiava filosofia i ja feia teatre en un grup universitari -diu-. Al cap d’uns anys vam coincidir a Dagoll Dagom i des de llavors vam ser molt amics. La història d’amistat amb el Pepe ha sigut probablement la més intensa de la meva vida.[5]
Book icoline.svg declaracions al diari Ara, 10 novembre 2017. — Joan Lluís Bozzo
en motiu de la presentació del llibre "Rubianes i jo", on Bozzo explica l'amistat que els unia.
  • El Pepe tenia una força còmica enorme. Semblava que els seus espectacles tinguessin una espontaneïtat absoluta, però no era només això. En els seus monòlegs hi havia treball i fixació de conceptes. És un dels millors comunicadors que he conegut, i aquesta característica, sumada al fet que sempre deia el que pensava, saltant-se la correcció política, el feien ser molt apreciat.[5]
Book icoline.svg declaracions al diari Ara, 10 novembre 2017. — Joan Lluís Bozzo

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Entrevista a Pepe Rubianes». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 20 de gener de 2006. [Consulta: 14 març 2012].
  2. «Lo mejor de Pepe Rubianes en BFN». La Sexta, 09 de juny de 2009. [Consulta: 18 març 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Las diez mejores frases de Pepe Rubianes». La Vanguardia. [Consulta: 3 març 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Rubianes, un actor galaicocatalà». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 1 de març de 2009. [Consulta: 11 març 2012].
  5. 5,0 5,1 Nopca, Jordi. «“Rubianes tenia una força còmica enorme”». Ara, (10-11-2017) [Consulta: 10 novembre 2017].