Pere Casaldàliga i Pla

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Casaldàliga i Pla
Dom.Pedro.Casaldaliga.02.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Balsareny
16 de febrer de 1928 (91 anys)
Ocupació Teòleg, sacerdot catòlic, escriptor i poeta
Modifica dades a Wikidata

Pere Casaldàliga i Pla (Balsareny, Bages, 16 de febrer de 1928) és un religiós català, bisbe de la Prelatura de São Félix do Araguaia (1971-2005), on ha dut a terme una intensa activitat pastoral, caracteritzada per la defensa dels febles davant les injustícies dels poderosos, actitud que li ha valgut sovint l'animadversió dels governants i àdhuc la d'alguns eclesiàstics.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Premi Internacional Catalunya (2006)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs d'agraïment del XVIII Premi Internacional Catalunya, pronunciat a São Félix do Araguaia, el 9 de març de 2006:

  • Els pobles indígenes, normalment, quan s'autoanomenen, es classifiquen com a "gent", "humanitat"; després ve el cognom, la designació particular de cada poble, de cada cultura, de cada història. Identitats col·lectives que configuren la humanitat com una sola i plural.[1]
  • La tasca més essencial de la humanitat és la tasca d'humanitzar-se. Humanitzar la humanitat és la missió de tots, de totes, de cadascú i cadascuna de nosaltres. La ciència, la tècnica, el progrés, només són dignes del nostre pensament i de les nostres mans si ens humanitzen més.[1]
  • Ja és consens universalitzat que només hi haurà pau al món si hi ha pau entre les religions. I que només hi haurà pau entre les religions si hi ha un diàleg entre les religions. Un diàleg interreligiós, però, que sigui generador d'humanitat. Perquè no es tracta d'asseure les religions en una tertúlia narcisista i asèptica fora del món real de la pobresa, de la fam, de la guerra, del racisme, de la marginació, de la por. El contingut fonamental d'aquest diàleg interreligiós ha de ser també el d’humanitzar la humanitat, en nom de Déu.[1]
  • La humanitat no s'humanitza amb aparells i formulacions (útils al seu temps i de la forma adequada), sinó amb l'aproximació humana de cadascun i cadascuna, de cada persona i de cada poble. Humanitzar la humanitat, practicant la proximitat.[1]
  • Humanitzem-nos per sempre més, humanitzem-nos sempre, practicant la proximitat.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Casaldàliga i Pla, Pere. «Humanitzar la humanitat, practicant la proximitat» (PDF). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. [Consulta: 28 agost 2013].[Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]