Rafael Campalans i Puig

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Rafael Campalans)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael Campalans i Puig
Rafael Campalans19201923.jpg
Rafael Campalans
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
24 d'octubre de 1887
Mort 9 de setembre de 1933 (45 anys)
Ocupació Polític i enginyer
Modifica dades a Wikidata

Rafael Campalans i Puig (Barcelona, 1887 — Torredembarra, Tarragonès, 1933) fou un polític català.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Articles[modifica | modifica el codi]

  • Des de que la nació catalana ha reprès consciència d'ella mateixa en l'esperit dels seus homes d'estudi, hi ha hagut sempre a Catalunya qui —per raons "metàl·liques ben albiradores o per altres causes no menys tèrboles— hagi tingut cura, en nom d'eixorcs revolucionarismes verbalistes, d'aixecar una muralla de malentesos entre els intel·lectuals i els proletaris, ofegant així la naixença de l'únic esperit constructivament revolucionaria possible.[1]
Book icoline.svg Nacionalisme i nacionalisme, 1 d'agost de 1923.
  • El pitjor enemic nostre és el nacionalisme, car l'únic nacionalisme, en l'accepció corrent de la paraula, que existeix en terres d'Ibèria és el nacionalisme de Castella.[1]
Book icoline.svg Nacionalisme i nacionalisme, 1 d'agost de 1923.
  • Socialisme i Federalisme, més aviat que doctrines convergents, han de considerar-se com a doctrines complementàries, per tal com si la primera és normativa per a la vida individual de les nacionalitats dins dels Estats complexes, la segona ens mostra el camí formal per anar-les agermanant dins d'Estats units d'amplitud major cada dia.[1]
Book icoline.svg Socialismes i Federalisme, 1 de desembre de 1923.
  • El chauvinisme i la xenofòbia són els dos corcs que amb més facilitat s'arrapen al cor dels homes i els roseguen la puresa sentimental.[1]
Book icoline.svg El socialisme de Jean Jaurès, 29 de novembre de 1924.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

El Socialisme i el problema de Catalunya (1923)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre El Socialisme i el problema de Catalunya publicat l'any 1923:

  • Els socialistes proclamen els principis de llibertat. Es així que el nacionalisme català és un problema de llibertat col·lectiva.[2]
  • Només un ideal s'ha mantingut intacte en les consciències: l´aspiració de l'assoliment de la Justícia Social.[2]

Als joves. Paraules d'un socialista als estudiants de Catalunya (1931)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Als joves. Paraules d'un socialista als estudiants de Catalunya publicat l'any 1931:

  • Catalanitat i universalitat, són en el cor i en la raó de les joventuts escolars, dos aspectes d'uns mateixos ideals alliberadors i progressius.[3]
  • Mentre Catalunya no hagi assolit la seva plena llibertat cultural i política, els homes liberals d'aquí haurem d´alçar un puny cap a fora contra els opressors del nostre poble, i haurem d'alçar un altre puny, dins de casa, contra els opressors de les nostres consciències. Quan Catalunya sigui políticament lliure, lliures tindrem les dues mans per a lluitar per l'emancipació espiritual i social del nostre poble amb les forces reaccionàries, amb les quals no tenim altre remei avui que barrejar-nos massa sovint i que ara ens envolten i ens ofeguen.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Campalans, Rafael. Com hem parlat al poble (PDF). Barcelona: Fundació Rafael Campalans, 1983. 
  2. 2,0 2,1 Campalans, Rafael. El Socialisme i el problema de Catalunya. Barcelona: Biblioteca d'Estudis Socials, 1923. 
  3. 3,0 3,1 Campalans, Rafael. El Socialisme i el problema de Catalunya. Barcelona: Edicions de L'Unió Socialista de Catalunya, 1931. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]