Vés al contingut

Ramon Torras i Figueras

De Viquidites
Infotaula de personaRamon Torras i Figueras
Ramon Torras (esquerra) i Jim Redman el 1963
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
22 de desembre de 1943
Mort Coma-ruga (Baix Penedès)
30 de maig de 1965 (21 anys)
Ocupació Pilot de motociclisme
Modifica dades a Wikidata

Ramon Torras i Figueras (Barcelona, 22 de desembre de 1943 – Coma-ruga, 30 de maig de 1965) fou un pilot català de motociclisme que destacà en competicions internacionals a començaments de la dècada de 1960, essent considerat pels experts com al futur campió del món. Es va morir a 21 anys, a causa de l'accident que va patir en una cursa poc important a Coma-ruga.

Citacions sobre Ramon Torras

[modifica | modifica el codi]

De Paco Bultó

[modifica | modifica el codi]
  • Tiger em donava la tabarra de valent a propòsit d'un noi de Sabadell. Em va donar tant la llauna que vaig accedir que me'l presentés. Era un vailet, tenia una Tralla 101 i portava una motxilla d'on sortia un "tubarro".[1]
(en castellà) "Tiger" me daba unas palizas tremendas a propósito de un muchacho de Sabadell. Tanta lata me dio que accedí a que me lo presentara. Era un chiquillo, tenía una Tralla 101 i llevaba una mochila por la que asomaba un tubarro.
 — Paco Bultó
Parlant de Joan Sobrepera ("Tiger"), amic de Ramon Torras (el noi de Sabadell). La Tralla 101 era un model de motocicleta de carretera de Bultaco, i un "tubarro" és un tub d'escapament especial per a competició.
  • Vaig preguntar qui era el noi que havia guanyat i em van dir: "Torras!" Encara bo que no va participar contra les TSS. Després de la cursa el vaig felicitar i li vaig dir que passés per fàbrica i preguntés per mi. Ell va ficar una altra vegada el tub d'escapament a la motxilla i se'n va anar a casa amb la moto. Així el vaig enganxar![1][2]
(en castellà) Pregunté quién era el chico que había ganado y me dijeron: ¡Torras! Menos mal que no participó contra las TSS. Después de la carrera lo felicité y le dije que se pasara por fábrica y preguntara por mí. Él metió otra vez el escape en la mochila y se fue a casa con la moto. ¡Así lo enganché!
 — Paco Bultó
Parlant d'una cursa que guanyà Torras a Tarragona el 28 d'agost de 1961,[2] en categoria Comercial, amb gran autoritat.
  • Corria més que ningú i jo em preguntava a mi mateix per què corria més que els altres.[1]
(en castellà) Corría más que nadie y yo me preguntaba a mí mismo por qué corría más que los demás.
 — Paco Bultó
  • Penso que en Ramon hagués estat campió del món d'haver tingut una Honda i sento no haver pogut donar-li la moto que es mereixia, no vaig poder acabar de desenvolupar la moto que necessitava per estabilitat.[1]
(en castellà) Pienso que Ramon hubiese sido campeón del mundo de haber tenido una Honda y siento no haber podido darle la moto que merecía, no pude terminar de desarrollar la moto que necesitaba por estabilidad.
 — Paco Bultó
  • Torras era algú que no sentia el risc, aquest era el seu defecte. Jo, que sabia que anava amb una moto inferior, li deia: no arrisquis tant.[1]
(en castellà) Torras era alguien que no sentía el riesgo, ese era su defecto. Yo, que sabía que iba con una moto inferior, le decía: no arriesgues tanto.
 — Paco Bultó
  • Era molt amic d'en Luigi Taveri i aquest li deia que demanés més diners. Llavors en Ramon me'ls demanava i jo què havia de fer? Doncs donar-n'hi més![3]
(en castellà) Era muy amigo de Luigi Taveri y este le decía que pidiera más dinero. Entonces Ramon me lo pedía y yo ¿qué iba a hacer? ¡Pues darle más!
 — Paco Bultó
  • Es va matar d'una forma ximple, el destí de vegades és molt cruel![4]
(en castellà) Se mató de una forma tonta, ¡el destino a veces es muy cruel!
 — Paco Bultó
  • Hauria estat Campió del Món, segur!. Amb una moto com la Bultaco, d'un cilindre, guanyava als qui en portaven de dos cilindres. A Itàlia era un Déu.[2]
(en castellà) Hubiera sido Campeón del Mundo, ¡seguro!. Con una moto como la Bultaco, de un cilindro, ganaba a los que llevaban motos de dos cilindros. En Italia era un Dios.
 — Ángel Nieto
  • L'impacte que va causar la seva mort va ser molt gran per a mi; havia caigut un pilot a qui jo admirava molt.[2]
(en castellà) El impacto que causó su muerte fue muy grande para mí; se había caído un piloto al que yo admiraba mucho.
 — Ángel Nieto
  • Era el Déu. Estava convençut que era el millor i que ningú no podia amb ell. No suportava fer segon; possiblement per això queia amb tanta freqüència.[2]
(en castellà) Era el Dios. Estaba convencido de que era el mejor y que nadie podía con él. No soportaba hacer segundo; posiblemente por eso se caía con tanta frecuencia.
 — Josep Maria Busquets
  • M'enorgulleix fer honor a la seva persona, reconèixer que era el millor, un crack, un fora de sèrie... Hauria arribat molt lluny.[2]
(en castellà) Me enorgullece hacer honor a su persona, reconocer que era el mejor, un crack, un fuera de serie... Hubiera llegado muy lejos.
 — Josep Maria Busquets
  • Va ser un pilot excepcional i malgrat les seves freqüents caigudes tenia categoria per a guanyar el campionat del món. A Itàlia era molt apreciat. El seu agressiu pilotatge i avançaments al límit feien aixecar les tribunes dels circuits i l'expert públic italià no parava de corejar el seu nom malgrat no ser un dels seus.[2]
(en castellà) Fue un piloto excepcional y a pesar de sus frecuentes caídas tenía categoría para ganar el campeonato del mundo. En Italia era muy apreciado. Su agresivo pilotaje y adelantamientos al límite hacían levantar las tribunas de los circuitos y el experto público italiano no cesaba de corear su nombre a pesar de no ser uno de los suyos.
 — Ricard Fargas

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Herreros 1998: «Campeonatos de España de velocidad» p. 183
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Piloto Leyenda - Ramón Torras (1943/1965)» (en castellà). formulamoto.es, 01-05-2005. Arxivat de l'original el 1499249375. [Consulta: 1546372016].
  3. Herreros 1998: «Campeonatos de España de velocidad» p. 183-184
  4. Herreros 1998: «Campeonatos de España de velocidad» p. 184

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició, 1998. ISBN 84-920886-5-6.