Ratatouille (pel·lícula)

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaRatatouille
Toicon-icon-fandom-direct.svg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades generals
Direcció Brad Bird i Jan Pinkava
Guió Brad Bird
Música Michael Giacchino
Estrena 29 juny 2007, 19 octubre 2007 i 3 octubre 2007
Durada 111 min.
Gènere buddy movie, coming-of-age i pel·lícula amb salt enrere
Enllaços externs
Web oficial Web oficial de Ratatouille (pel·lícula)
IMDB Logo 2016.svg Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Ratatouille és una pel·lícula d'animació estatunidenca de 2007, que narra com la rata Rémy vol seguir els passos del seu heroi, el Xef Auguste Gusteau.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Advertiment: A partir d'aquí, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.
  • Si et centres en el que has deixat enrere, mai veuràs què tens al davant!
(en anglès) If you focus on what you left behind you will never see what lies ahead!
Book icoline.svg  — Xef Gusteau
  • L'única cosa predictible sobre la vida és la seva impredictibilitat.[1]
(en anglès) The only thing predictable about life is its unpredictability.
Book icoline.svg  — Rémy

[En Remy escolta una entrevista del xef Gusteau a la televisió]

  • Gusteau: La gran cuina no està feta pels covards. S'ha de ser imaginatiu, coratjós, provar coses que potser no surten i no pots deixar que ningú et vulgui imposar els teus límits d'acord amb els teus orígens. El teu únic límit és la teva ànima. No t'enganyo, creu-me, tothom pot cuinar. Però només els atrevits arriben a la glòria.

[Després que en Django mostri al Remy una tenda de trampes i productes contra les rates]

  • Django: Això és la vida real, fill, i no pots canviar la natura.
    Remy: El canvi forma part de la natura, la part sobre la qual podem influir i la influïm quan podem decidir. (marxa)
    Django: On vas ara?
    Remy: Amb sort cap endavant.

[El cambrer agafa aire i va a prendre nota del sopar d'Anton Ego]

  • Cambrer: Ja sap que li ve de gust aquesta nit, senyor? (somriu temorós)
    Anton Ego: Si, jo diria que si. Després de llegir tot aquest desmesurat bombo que han escrit sobre el nou cuiner, sap que em vindria de gust? Un nou concepte, ja està. Porti'm un concepte fresc, no gaire carregat i ben madurat. Em podria aconsellar un bon vi per acompanyar-lo?
    Cambrer: Acompanyar el què, senyor?
    Anton Ego: El nou concepte. Què, no els en queda ja?
    Cambrer: Home... (fa sorolls guturals)
    Anton Ego: Molt bé. Com que un nou concepte no saben que es i en aquest coi de ciutat resulta impossible de trobar, li proposo un tracte. El menjar el posen vostès i jo m'encarrego del nou concepte, que hauria de consonar perfectament amb una ampolla de Cheval Blanc del 1947.
    Cambrer: Eh, perdoni... (descol·locat) i per menjar, senyor?
    Anton Ego (s'aixeca de cop de la taula i parla bruscament) : Digui-li al seu xef Lingüini que vull qualsevol cosa que s'atreveixi a servir-me. Li diu que em sorprengui amb el millor que tingui.
    (el cambrer marxa corrents i espaordit, mentrestant un altre cambrer pren nota del sopar de l'Skinner)
    Skinner: Menjaré el que mengi el senyor d'aquella taula.

[Crítica d'Anton Ego després de conèixer la veritat d'en Remy]

  • Anton Ego: En molt sentits la feina d'un crític és fàcil. Ens hi juguem ben poc, però exercim una posició predominant sobre gent que ofereix al nostre judici la seva feina i ells mateixos. Ens nodrim de crítiques ben vives que són amenes d'escriure i de llegir. Però la veritat amarga a la qual ens hem d'enfrontar els crítics és que, en el gran ordre universal de les coses, la majoria de porqueries són probablement més valuoses que no pas les crítiques en que decidim que ho siguin. Però hi ha moments en què un crític si que s'hi juga una cosa, i és quan descobrim i defensem allò que és nou. El món sovint és cruel amb els nous talents i les noves creacions. El que és nou li calen defensors [...] No tothom es pot convertir en un gran artista, però una gran artista pot sortir de qualsevol lloc.
Advertiment: La informació detallada sobre l'argument acaba aquí. Més informació.

Sobre la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • M'agrada, però no estic segur del que és. És una cosa molt estranya, i vaig haver d'escriure-la molt intuitivament i no mirar enrere, perquè tenia l'horari allà davant, a punt per se'm tirés a sobre.[2]
(en anglès) I like it, but I’m not sure what it is. It’s a very strange thing and I kind of had to write it very intuitively and not look back because the schedule was right there ready to run me over.
Book icoline.svg  — Brad Bird, director de Ratatouille

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vitto, Laura. «9 Profound Quotes From Your Favorite Pixar Movies» (en anglès). Mashable, 27 octubre 2013.
  2. Weintraub, Steve 'Frosty'. «Brad Bird Interview – RATATOUILLE» (en anglès). Collider, 25 juny 2007.