Santiago Rusiñol i Prats

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Santiago Rusiñol)
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaSantiago Rusiñol i Prats
Napoleon-SantiagoRusiñol-1892.jpg
Retrat de Santiago Rusiñol (1892)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
25 de febrer de 1861
Mort Aranjuez
13 de juny de 1931
Ocupació poeta, pintor, escriptor, crític d'art, periodista i novel·lista
Modifica dades a Wikidata

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 — Aranjuez, 13 de juny de 1931) fou un pintor, escriptor, col·leccionista i dramaturg català.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • A qui va inventar l'alcohol se li hauria de fer un monument: els tristos els torna alegres, i els dolents idiotes.[1]
  • L'home es el que fa la casa, i la casa és el que fa l'home.[2]
Book icoline.svg L'auca del senyor Esteve, 1a part, cap. III.

El triomf de la carn (1912)[modifica | modifica el codi]

  • No hi hà res com el vert, per treure una pena de dintre. El vert, rebaixa, purifica, modifica i rectifica.[3]
Book icoline.svg El triomf de la carn. Escena VIII.
  • Tota idea ha de tenir martirs.[3]
Book icoline.svg El triomf de la carn. Escena X.
  • Allí on và la vista, allí và la mà; allí on và la mà, l'acció, i allí on và l'acció, la catàstrofe![3]
Book icoline.svg El triomf de la carn. Escena XII.
  • Quan una dòna m'agrada, he de dir lo que és: que m'agrada.[3]
Book icoline.svg El triomf de la carn. Escena XIII.
  • No és trist que, en aquet món de miseries, un no pugui ni dejunar de gust?[3]
Book icoline.svg El triomf de la carn. Escena XIII.
  • Totes les culpes de la dòna ens venen de la debilitat. Una és més forta quan va ben tipa.[3]
Book icoline.svg El triomf de la carn. Escena XVII.
  • L'home que té una idea, ha de morir per l'idea.[3]
Book icoline.svg El triomf de la carn. Escena XX.

Citacions sobre Santiago Rusiñol[modifica | modifica el codi]

  • A través de Rusiñol es pot arribar a comprendre, amb claredat, em penso, que la pitjor tara que pot tenir un escriptor és el manierisme[4]
Book icoline.svg El Quadern Gris, 26 d'abril de 1918. — Josep Pla
Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir El poble gris
  • Rusiñol és l'autor més maquinal de la literatura catalana moderna[4]
Book icoline.svg El Quadern Gris, 26 d'abril de 1918. — Josep Pla
Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir El poble gris
  • En tot cas Rusiñol és un cas de dilapidació, d'una prodigalitat de facultats impressionant, sense precedents[4]
Book icoline.svg El Quadern Gris, 26 d'abril de 1918. — Josep Pla
Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir El poble gris
  • Escriptor relaxat i adormit, desordenat i caòtic, a si l’encerto l’endevino, somnàmbul de la ploma, que no resistiria ni una tallada de cabells, té, però, al seu favor la creació de la figura del senyor Esteve[4]
Book icoline.svg El Quadern Gris, 23 de maig de 1918. — Josep Pla
Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir un article seu a L'Esquella de la Torratxa

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379. 
  2. Vallaverdú; Pavia, 2002, p. 192-194.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Rusiñol, Santiago. El triomf de la carn. Barcelona: Antoni López, 1912 [Consulta: 3 març 2015]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. [Consulta: 9 març 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Vallverdú, Rosa (ed.); Pavia, Raimon (ed.). Diccionari de citacions catalanes. Barcelona: Edicions 62, 2002. ISBN 8429749934.