Santiago Rusiñol i Prats

De Viquidites
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaSantiago Rusiñol i Prats
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona, 
25 de febrer de 1861
Mort Aranjuez (Comunitat de Madrid), 
13 de juny de 1931 (70 anys)
Ocupació Poeta, pintor, escriptor, crític d'art, periodista, novel·lista i dramaturg
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 — Aranjuez, 13 de juny de 1931) fou un pintor, escriptor, col·leccionista i dramaturg català.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • L'home es el que fa la casa, i la casa és el que fa l'home.[1]
L'auca del senyor Esteve, 1a part, cap. III.

El triomf de la carn (1912)[modifica | modifica el codi]

  • No hi hà res com el vert, per treure una pena de dintre. El vert, rebaixa, purifica, modifica i rectifica.[2]
El triomf de la carn. Escena VIII.
  • Tota idea ha de tenir martirs.[2]
El triomf de la carn. Escena X.
  • Allí on và la vista, allí và la mà; allí on và la mà, l'acció, i allí on và l'acció, la catàstrofe![2]
El triomf de la carn. Escena XII.
  • Quan una dòna m'agrada, he de dir lo que és: que m'agrada.[2]
El triomf de la carn. Escena XIII.
  • No és trist que, en aquet món de miseries, un no pugui ni dejunar de gust?[2]
El triomf de la carn. Escena XIII.
  • Totes les culpes de la dòna ens venen de la debilitat. Una és més forta quan va ben tipa.[2]
El triomf de la carn. Escena XVII.
  • L'home que té una idea, ha de morir per l'idea.[2]
El triomf de la carn. Escena XX.

Màximes i mals pensaments (1927)[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Màximes i mals pensaments
  • La dona que vol imitar l'home, que pensi que fa tan mal efecte com l'home que imita la dona.[3]
Màximes i mals pensaments. XI.
  • Moltes vegades es condemna un home perquè un jurat ha perdut la nit i està de mal humor.[3]
Màximes i mals pensaments. XIII.
  • L'home que vol ésser demòcrata, o és que ja ho és, o és que fa el tonto.[3]
Màximes i mals pensaments. XVII.
  • Una revolució és el triomf dels ambiciosos de baix sobre els mandrosos de dalt.[3]
Màximes i mals pensaments. XXVI.
  • Al qui va inventar l'alcohol se li hauria de fer un monument. Als tristos els fa tornar alegres, i als dolents els fa tornar idiotes.[4]
Màximes i mals pensaments.
  • El marit que té una dona que vol ser elegant, ja pot començar a tremolar.[3]
Màximes i mals pensaments. L.

Citacions sobre Santiago Rusiñol[modifica | modifica el codi]

  • A través de Rusiñol es pot arribar a comprendre, amb claredat, em penso, que la pitjor tara que pot tenir un escriptor és el manierisme.[5]
El Quadern Gris, 26 d'abril de 1918. — Josep Pla
Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir El poble gris
  • Rusiñol és l'autor més maquinal de la literatura catalana moderna[5]
El Quadern Gris, 26 d'abril de 1918. — Josep Pla
Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir El poble gris
  • En tot cas Rusiñol és un cas de dilapidació, d'una prodigalitat de facultats impressionant, sense precedents[5]
El Quadern Gris, 26 d'abril de 1918. — Josep Pla
Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir El poble gris
  • Escriptor relaxat i adormit, desordenat i caòtic, a si l’encerto l’endevino, somnàmbul de la ploma, que no resistiria ni una tallada de cabells, té, però, al seu favor la creació de la figura del senyor Esteve[5]
El Quadern Gris, 23 de maig de 1918. — Josep Pla
Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir un article seu a L'Esquella de la Torratxa

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ Vallaverdú; Pavia, 2002, p. 192-194.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Rusiñol, 1912.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Rusiñol, 1927.
  4. ↑ Arróniz Hidalgo, 1997.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1286322807. [Consulta: 9 març 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  • Rusiñol, Santiago. El triomf de la carn. Barcelona: Antoni López, 1912. 
  • Rusiñol, Santiago. Màximes i mals pensaments (PDF). Barcelona: Antoni López editor, 1927 [Consulta: 1582666453]. 
  • Vallverdú, Rosa; Pavia, Raimon (eds.). Diccionari de citacions catalanes. Barcelona: Edicions 62, 2002. ISBN 8429749934. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Santiago_Rusiñol_i_Prats&oldid=130069»