Santiago Rusiñol i Prats
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 Retrat de Santiago Rusiñol (1892) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 25 de febrer de 1861 |
| Mort |
Aranjuez, 13 de juny de 1931 (70 anys) |
| Ocupació | Poeta, pintor, escriptor, crític d'art, periodista i novel·lista |
 | |
Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 — Aranjuez, 13 de juny de 1931) fou un pintor, escriptor, col·leccionista i dramaturg català.
Contingut
Citacions[modifica | modifica el codi]
L'auca del senyor Esteve, 1a part, cap. III.
L'auca del senyor Esteve, 1a part, cap. III.Màximes i mals pensaments (1927)[modifica | modifica el codi]
- Per a les beates, resar és com fer el solitari.
- Màximes i mals pensaments.
- Del treball, en diuen virtut els que no han de treballar, per enganyar els que fan la feina.
- Màximes i mals pensaments.
- Els malalts que tenen malalties que un es pot encomanar, no fan tanta compassió.
- Màximes i mals pensaments.
- El que parla bé de nosaltres ha de ser molt tou perquè ens ho sembli.
- Màximes i mals pensaments.
- Els polítics han de tenir el cor reglamentat: no poden compadir més que els que són del seu partit.
- Màximes i mals pensaments.
- La dona que vol imitar l'home, que pensi que fa tan mal efecte com l'home que imita la dona.
- Màximes i mals pensaments.
- El col·leccionistes d'antiguitats són els drapaires dels records.
- Màximes i mals pensaments.
- Al qui va inventar l'alcohol se li hauria de fer un monument. Als tristos els fa tornar alegres, i als dolents els fa tornar idiotes.[2]
- Màximes i mals pensaments.
- El marit que té una dona que vol ser elegant, ja pot començar a tremolar.
- Màximes i mals pensaments.
El triomf de la carn (1912)[modifica | modifica el codi]
- No hi hà res com el vert, per treure una pena de dintre. El vert, rebaixa, purifica, modifica i rectifica.[3]
- El triomf de la carn. Escena VIII.
- Tota idea ha de tenir martirs.[3]
- El triomf de la carn. Escena X.
- Allí on và la vista, allí và la mà; allí on và la mà, l'acció, i allí on và l'acció, la catàstrofe![3]
- El triomf de la carn. Escena XII.
- Quan una dòna m'agrada, he de dir lo que és: que m'agrada.[3]
- El triomf de la carn. Escena XIII.
- No és trist que, en aquet món de miseries, un no pugui ni dejunar de gust?[3]
- El triomf de la carn. Escena XIII.
- El triomf de la carn. Escena XVII.
- L'home que té una idea, ha de morir per l'idea.[3]
- El triomf de la carn. Escena XX.
Citacions sobre Santiago Rusiñol[modifica | modifica el codi]
- A través de Rusiñol es pot arribar a comprendre, amb claredat, em penso, que la pitjor tara que pot tenir un escriptor és el manierisme.[4]
- El Quadern Gris, 26 d'abril de 1918. — Josep Pla
- Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir El poble gris
- Rusiñol és l'autor més maquinal de la literatura catalana moderna[4]
- El Quadern Gris, 26 d'abril de 1918. — Josep Pla
- Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir El poble gris
- En tot cas Rusiñol és un cas de dilapidació, d'una prodigalitat de facultats impressionant, sense precedents[4]
- El Quadern Gris, 26 d'abril de 1918. — Josep Pla
- Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir El poble gris
- Escriptor relaxat i adormit, desordenat i caòtic, a si l’encerto l’endevino, somnàmbul de la ploma, que no resistiria ni una tallada de cabells, té, però, al seu favor la creació de la figura del senyor Esteve[4]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Vallaverdú; Pavia, 2002, p. 192-194.
- ↑ Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Rusiñol, Santiago. El triomf de la carn. Barcelona: Antoni López, 1912 [Consulta: 3 març 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original en 1286322807. [Consulta: 9 març 2012].
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Vallverdú, Rosa; Pavia, Raimon (eds.). Diccionari de citacions catalanes. Barcelona: Edicions 62, 2002. ISBN 8429749934.
