Vés al contingut

Màximes i mals pensaments

Afegeix enllaços
De Viquidites
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula d'obraMàximes i mals pensaments
Projectes germans
Dades generals
Modifica dades a Wikidata

Màximes i mals pensaments és un llibre d'aforismes, reflexions i pensaments de Santiago Rusiñol publicat l'any 1927.

Citacions

[modifica | modifica el codi]
  • Per a les beates, resar és com fer el solitari.[1]
Màximes i mals pensaments. I.
  • Del treball, en diuen virtut els que no han de treballar, per enganyar els que fan la feina.[1]
Màximes i mals pensaments. III.
  • Els malalts que tenen malalties que un es pot encomanar, no fan tanta compassió.[1]
Màximes i mals pensaments. V.
  • El que parla bé de nosaltres ha de ser molt tou perquè ens ho sembli.[1]
Màximes i mals pensaments. VII.
  • Els polítics han de tenir el cor reglamentat: no poden compadir més que els que són del seu partit.[1]
Màximes i mals pensaments. VIII.
  • La dona que vol imitar l'home, que pensi que fa tan mal efecte com l'home que imita la dona.[1]
Màximes i mals pensaments. XI.
  • Moltes vegades es condemna un home perquè un jurat ha perdut la nit i està de mal humor.[1]
Màximes i mals pensaments. XIII.
  • Quan un home cau i els altres no riuen, mala senyal per al que ha caigut.[1]
Màximes i mals pensaments. XV.
  • L'home que vol ésser demòcrata, o és que ja ho és, o és que fa el tonto.[1]
Màximes i mals pensaments. XVII.
  • El col·leccionistes d'antiguitats són els drapaires dels records.[1]
Màximes i mals pensaments. XXI.
  • El dia que triomfés l'obrer, el primer que farien molts és no ésser-ne.[1]
Màximes i mals pensaments. XXIV.
  • Una revolució és el triomf dels ambiciosos de baix sobre els mandrosos de dalt.[1]
Màximes i mals pensaments. XXVI.
  • Les acadèmies de belles arts, són bones per a ensenyar-hi, però no per a aprendre-hi.[1]
Màximes i mals pensaments. XXVII.
  • El triomf de les majories no és raonament, són empentes.[1]
Màximes i mals pensaments. XXVIII.
  • Els que cerquen la veritat mereixen el càstig de trobar-la.[1]
Màximes i mals pensaments. XXXI.
  • Les millors cartes d'amor són fetes pels que no estan enamorats.[1]
Màximes i mals pensaments. XXXVII.
  • L'escriptor que cuida massa l'estil és que té poques coses a dir, i aquell que no el cuida gens més valdria que no les digués.[1]
Màximes i mals pensaments. XXXVIII.
Màximes i mals pensaments. XL.
  • Els homes conquisten les dones per poder-ho contar als amics. Les dones conquisten els homes per poder-ho amagar a les amigues.[1]
Màximes i mals pensaments. XLI.
  • La dona és com el violí, afina o no, segons qui la toca.[1]
Màximes i mals pensaments. XLV.
  • Quan un artista no té èxit, es creu que tothom en té la culpa, menys ell.[1]
Màximes i mals pensaments. XLVIII.
  • El marit que té una dona que vol ser elegant, ja pot començar a tremolar.[1]
Màximes i mals pensaments. L.
  • Si els jutges després del jutjament fossin jutjats, alguns n'anirien a la presó.[1]
Màximes i mals pensaments. LI.
  • L'home que no té creences creu en creure que no en té.[1]
Màximes i mals pensaments. LX.
  • L'home que s'enamora d'una dona que té més anys que ell és un arqueòleg.[1]
Màximes i mals pensaments. LXIII.
  • Al que va inventar l'alcohol se li hauria de fer un monument. Als tristos els fa tornar alegres, i als dolents els fa tornar idiotes.[2]
Màximes i mals pensaments. LXVII.
  • Al que no li fa por la mort, senyal que té salut. Els malalts, que la tenen aprop, estimen la vida.[1]
Màximes i mals pensaments. LXXIV.
  • Per demanar almoina s'ha d'anar net, però mal endreçat.[1]
Màximes i mals pensaments. LXXVI.
  • El robament, si és molt gros, es dignifica.[1]
Màximes i mals pensaments. LXXVIII.
  • Al poble li agrada fer condemnar per poder demanar l'indult i condemnar els que no indulten.[1]
Màximes i mals pensaments. LXXXI.
  • Hi han homes que es passen la joventut aprenent tres o quatre llengües. Quan les saben, no saben què dir-hi.[1]
Màximes i mals pensaments. LXXVIII.
Màximes i mals pensaments. XCVI.
  • El malalt sempre creu en el miracle. Quan va començar a dubtar dels sants, va creure en la homeopatia.[1]
Màximes i mals pensaments. XCVII.
  • Tots diem totxeries. Els filòsofs són els únics que les diuen més seriosament.[1]
Màximes i mals pensaments. CV.
  • Les dones es pinten la cara perquè no es vegi el què hi ha a sota.[1]
Màximes i mals pensaments. CIX.
  • El casament és embrancar-se; el divorci és tornar-se a embrancar.[1]
Màximes i mals pensaments. CXXII.
Màximes i mals pensaments. CXXIX.
Màximes i mals pensaments. CXXXI.
Màximes i mals pensaments. CXXXII.
  • Dues coses que molesten molt a la vida són els crits dels infants i el silenci dels vells.[1]
Màximes i mals pensaments. CXXXIX.
Màximes i mals pensaments. CXLI.
  • Els governants sempre són dolents, però són els més escollits pel poble.[1]
Màximes i mals pensaments. CXLVI.
  • El que fa feliç una dona és un bon home. El que en fa felices moltes és un perdut.[1]
Màximes i mals pensaments. CXLVII.
Màximes i mals pensaments. CLIII.
  • Quan un home té raó no crida i, quan no en té, crida per fer veure que en té.[1]
Màximes i mals pensaments. CLVI.
  • La higiene és l'art d'allargar la vida fent-la insuportable.[1]
Màximes i mals pensaments. CLIX.
  • Les aigües minerals només curen quan estan de moda.[1]
Màximes i mals pensaments. CLXII.
  • La majoria d'homes que es diuen austers és que no tenen gana.[1]
Màximes i mals pensaments. CLXIX.
  • Les dones primer enraonen; després pensen el que han dit.[1]
Màximes i mals pensaments. CLXXII.
  • Si els jueus anessin al cel, comprarien els núvols a fiar i acapararien la pluja.[1]
Màximes i mals pensaments. CLXXVIII.
  • No hi ha cap drama tan emocionant com la lectura d'un testament.[1]
Màximes i mals pensaments. CLXXXIII.
  • Si els gossos poguessin parlar, serien tan xerraires i pocasoltes com moltes persones.[1]
Màximes i mals pensaments. CXC.
  • La gran força dels jesuïtes és la mala fama que tenen.[1]
Màximes i mals pensaments. CXC.
  • Quan s'arriba al moment de la mort, el sacerdot és el bon inspector que ens dóna el passaport per a l'altra vida.[1]
Màximes i mals pensaments. CLXXXV.
  • No hi ha pitjor mort que la de la vellesa. Els joves es moren molt de pressa. Els vells són condemnats a mort que esperen l'hora.[1]
Màximes i mals pensaments. CXCIX.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 1,38 1,39 1,40 1,41 1,42 1,43 1,44 1,45 1,46 1,47 1,48 1,49 1,50 1,51 1,52 1,53 Rusiñol, 1927.
  2. ↑ Arróniz Hidalgo, 1997.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  • Rusiñol, Santiago. Màximes i mals pensaments (PDF). Barcelona: Antoni López editor, 1927. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Màximes_i_mals_pensaments&oldid=129618»