Vés al contingut

Màximes i mals pensaments

Afegeix enllaços
De Viquidites
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Màximes i mals pensaments
Projectes germans
Dades generals
Modifica dades a Wikidata

Màximes i mals pensaments és un llibre d'aforismes, reflexions i pensaments de Santiago Rusiñol publicat l'any 1927.

Citacions

[modifica | modifica el codi]
  • «Per a les beates, resar és com fer el solitari.»[1]
    Màximes i mals pensaments. I
  • «Del treball, en diuen virtut els que no han de treballar, per enganyar els que fan la feina.»[1]
    Màximes i mals pensaments. III
  • «Els malalts que tenen malalties que un es pot encomanar, no fan tanta compassió.»[1]
    Màximes i mals pensaments. V
  • «El que parla bé de nosaltres ha de ser molt tou perquè ens ho sembli.»[1]
    Màximes i mals pensaments. VII
  • «Els polítics han de tenir el cor reglamentat: no poden compadir més que els que són del seu partit.»[1]
    Màximes i mals pensaments. VIII
  • «La dona que vol imitar l'home, que pensi que fa tan mal efecte com l'home que imita la dona.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XI
  • «Moltes vegades es condemna un home perquè un jurat ha perdut la nit i està de mal humor.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XIII
  • «Quan un home cau i els altres no riuen, mala senyal per al que ha caigut.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XV
  • «L'home que vol ésser demòcrata, o és que ja ho és, o és que fa el tonto.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XVII
  • «El col·leccionistes d'antiguitats són els drapaires dels records.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XXI
  • «El dia que triomfés l'obrer, el primer que farien molts és no ésser-ne.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XXIV
  • «Una revolució és el triomf dels ambiciosos de baix sobre els mandrosos de dalt.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XXVI
  • «Les acadèmies de belles arts, són bones per a ensenyar-hi, però no per a aprendre-hi.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XXVII
  • «El triomf de les majories no és raonament, són empentes.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XXVIII
  • «Els que cerquen la veritat mereixen el càstig de trobar-la.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XXXI
  • «Les millors cartes d'amor són fetes pels que no estan enamorats.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XXXVII
  • «L'escriptor que cuida massa l'estil és que té poques coses a dir, i aquell que no el cuida gens més valdria que no les digués.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XXXVIII
  • «La cortesia és una dissimulació.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XL
  • «Els homes conquisten les dones per poder-ho contar als amics. Les dones conquisten els homes per poder-ho amagar a les amigues.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XLI
  • «La dona és com el violí, afina o no, segons qui la toca.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XLV
  • «Quan un artista no té èxit, es creu que tothom en té la culpa, menys ell.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XLVIII
  • «El marit que té una dona que vol ser elegant, ja pot començar a tremolar.»[1]
    Màximes i mals pensaments. L
  • «Si els jutges després del jutjament fossin jutjats, alguns n'anirien a la presó.»[1]
    Màximes i mals pensaments. LI
  • «L'home que no té creences creu en creure que no en té.»[1]
    Màximes i mals pensaments. LX
  • «L'home que s'enamora d'una dona que té més anys que ell és un arqueòleg.»[1]
    Màximes i mals pensaments. LXIII
  • «Al que va inventar l'alcohol se li hauria de fer un monument. Als tristos els fa tornar alegres, i als dolents els fa tornar idiotes.»[2]
    Màximes i mals pensaments. LXVII
  • «Al que no li fa por la mort, senyal que té salut. Els malalts, que la tenen aprop, estimen la vida.»[1]
    Màximes i mals pensaments. LXXIV
  • «Per demanar almoina s'ha d'anar net, però mal endreçat.»[1]
    Màximes i mals pensaments. LXXVI
  • «El robament, si és molt gros, es dignifica.»[1]
    Màximes i mals pensaments. LXXVIII
  • «Al poble li agrada fer condemnar per poder demanar l'indult i condemnar els que no indulten.»[1]
    Màximes i mals pensaments. LXXXI
  • «Hi han homes que es passen la joventut aprenent tres o quatre llengües. Quan les saben, no saben què dir-hi.»[1]
    Màximes i mals pensaments. LXXVIII
  • «El malalt sempre creu en el miracle. Quan va començar a dubtar dels sants, va creure en la homeopatia.»[1]
    Màximes i mals pensaments. XCVII
  • «Tots diem totxeries. Els filòsofs són els únics que les diuen més seriosament.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CV
  • «Les dones es pinten la cara perquè no es vegi el què hi ha a sota.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CIX
  • «El casament és embrancar-se; el divorci és tornar-se a embrancar.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CXXII
  • «La dona bella és un perill. La dona lletja és un perill i una desgràcia.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CXXIX
  • «El turista és el pugó de les ruïnes, i l'arqueòleg la filoxera.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CXXXI
  • «Quan l'home demana justícia vol dir que li donin la raó.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CXXXII
  • «Dues coses que molesten molt a la vida són els crits dels infants i el silenci dels vells.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CXXXIX
  • «Aquell al qui fan un homenatge, ja pot preparar-se el ninxol.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CXLI
  • «Els governants sempre són dolents, però són els més escollits pel poble.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CXLVI
  • «El que fa feliç una dona és un bon home. El que en fa felices moltes és un perdut.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CXLVII
  • «Quan un home té raó no crida i, quan no en té, crida per fer veure que en té.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CLVI
  • «La higiene és l'art d'allargar la vida fent-la insuportable.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CLIX
  • «Les aigües minerals només curen quan estan de moda.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CLXII
  • «La majoria d'homes que es diuen austers és que no tenen gana.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CLXIX
  • «Les dones primer enraonen; després pensen el que han dit.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CLXXII
  • «Si els jueus anessin al cel, comprarien els núvols a fiar i acapararien la pluja.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CLXXVIII
  • «No hi ha cap drama tan emocionant com la lectura d'un testament.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CLXXXIII
  • «Si els gossos poguessin parlar, serien tan xerraires i pocasoltes com moltes persones.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CXC
  • «La gran força dels jesuïtes és la mala fama que tenen.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CXC
  • «Quan s'arriba al moment de la mort, el sacerdot és el bon inspector que ens dóna el passaport per a l'altra vida.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CLXXXV
  • «No hi ha pitjor mort que la de la vellesa. Els joves es moren molt de pressa. Els vells són condemnats a mort que esperen l'hora.»[1]
    Màximes i mals pensaments. CXCIX

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 1,38 1,39 1,40 1,41 1,42 1,43 1,44 1,45 1,46 1,47 1,48 1,49 1,50 1,51 1,52 1,53 Rusiñol, 1927.
  2. ↑ Arróniz Hidalgo, 1997.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  • Rusiñol, Santiago. Màximes i mals pensaments (PDF). Barcelona: Antoni López editor, 1927. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Màximes_i_mals_pensaments&oldid=129618»