Usuari:KRLS/adages

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
  • Qui a bon arbre s'arrima, bona sombra el cobri.[1]
  • Qui bé s'està nos moga.[2]
  • Callen barbes, y canten cartes.[3]
  • Contra el comú no guanyaràs tu.[4]
  • Mira't a tu, y no diràs mal de ningú.[5]
  • Calla tu, y callaré jo.[5]
  • Alabem primerament a Déu Pare Omnipotent.[6]
  • A un sols Déu adoraràs, y en va may lo juraràs.[6]
  • Al pobre ques vergonyant donali de quant en quant.[7]
  • Al home que de tu fia, fia dell, ques cortesia.[7]
  • Als criats nols degues massa, per quet trauran de ta casa.[7]
  • Al amich probal primer, ans quel hatjes menester.[7]
  • A ase ruch, Arriero loco.[7]
  • Al qui enganyant a tot lo Món ofèn, qui menys se pensa alguna volta el ven.[7]
  • Al qui desvergonyidament enganya, solen pagarli amb la mateixa manya.[7]
  • Alguna volta sol restar burlat lo qui ab altres sol ser descompasat.[7]
  • Acudir per socorro es gran engany, a qui viu de a tots fer trampa, y engany.[7]
  • A ta filla mentres creix, donali lo que mereix.[7]
  • Advertix açò, fill meu, que tostem te mira Déu.[7]
  • Al cab de cent anys, se cauen los murs, y salcen los muladars.[7]
  • A la Església per orar, y a la plaça per tractar.[7]
  • Amistat per interès, no dura, perquè no ho és.[7]
  • A morts, y a anats, amichs acabats.[8]
  • Ab lo qui beu massa vi, negocia en ell dematí.[8]
  • A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança.[8]
  • Al pobre que no té clam, nol deixes morir de fam.[8]
  • Al Príncep que bé governa, desitjali vida eterna.[8]
  • Al cavall desenfrenat, miral de lluny, y amagat.[8]
  • A Moro mort gran llançada.[8]
  • Amor, y la gravetat, no passen per un forat.[8]
  • Així com preguntaràs, tal resposta alcançaràs.[8]
  • A ningú demanaràs los diners que guardaràs.[8]
  • Al ase, y mala muller bastonades ho han de fer.[8]
  • A més presa, més vagar.[8]
  • A qui gastar li dol, no compra lo que vol.[8]
  • A carn dura, dent aguda.[8]
  • Ab repòs tot ho faràs, y al Zoilo dir deixaràs.[8]
  • A com se vénen les nesples? Conforme cauen les bèsties.[9]
  • Al bo porque honre, y al roin perquè not deshonre.[9]
  • A Pasqua els fochs, y a Nadal los jochs.[9]
  • Allò quet importa a tu, no ho deixes fer a ningú.[9]
  • A Déu pregant, y ab la maça pegant.[9]
  • Al pobre no és profitós, acompanyarse ab lo poderós.[9]
  • Al mal per temor, y al bo per amor.[9]
  • Aprenent de Portugal, no sab cosir, y vol tallar.[9]
  • Així com és la campana tal és la batallada.[9]
  • Aprés que morí Pascual, li portaren lorinal.[9]
  • Al criat que servit ha, no li degues res demà.[9]
  • Al Villà, donantli el dit se pren la mà.[9]
  • A bribo, bribo, y mig.[9]
  • A lo teu tu.[9]
  • Ausades Monica.[9]
  • Al fregir mo direu.[10]
  • Això és bufar en caldo fret.[10]
  • Ajudat, y tajudaré.[10]
  • Aprés de Déu la olla.[10]
  • A la vellea, es feu lo Diable çabater.[10]
  • Ay bordell de calces! noves, y plenes de punts.[10]
  • Al gat sarpada? Y al colom porgueres?[10]
  • Al bou vell, sancerro nou.[10]
  • Al cul està la mel.[10]
  • Aigua passada no mol molí.[10]
  • Alla hon vatjes, com vetjes faces.[10]
  • A bona fam, no hia pa dur.[10]
  • Al cavall donat, no li mires lo pel.[10]
  • A tu et dich sogra, entente nora.[10]
  • Al Estiu tot hom viu.[10]
  • Ans quet cases, mira el que fas.[10]
  • Al enfornar se fan los pans geperuts.[10]
  • Arbre vell, transplantat a terra nova, mai li proba.[10]
  • A gran seca, gran remullada.[10]
  • A gos vell, no hia sus, sus.[10]
  • A paraules necies, orelles sordes.[10]
  • A bona gana de ballar, poch so es menester.[10]
  • A bon entenedor, breu parlador.[10]
  • A falta de bons, mon pare és Alcalde.[10]
  • A la de pares roins, no la posses en chapins.[10]
  • A la llarga, el galgo a la llebre mata.[11]
  • Amich de hu, y enemich de ningú.[11]
  • A mon pare li dien fogasa, y yo em muych de fam.[11]
  • Amor de Senyor, aigua en cistella.[11]
  • A la Luna de Valencia.[11]
  • A tandes va el riure.[11]
  • A bona porta etgafa la fam.[11]
  • Aquella és la Pàtria, on hu bé passa.[11]
  • A riu rebolt, ganància de Peixcadors.[11]
  • Amistat de Monja, Porgatori de bolsa.[11]
  • Aquell qui per home es té, ha de obrar segons convé.[11]
  • A Déu guanya per amich, qui perdona al enemich.[11]
  • Bon Senyor parlau cortès, quel bon parlar no costa res.[11]
  • Bofetada que not puixes vengar, no te la deixes pegar.[11]
  • Bona vida em tinch, bona fam me passe.[11]
  • Bé véns mal, si véns asoles.[11]
  • Bona és la sal, encara que cara.[11]
  • Boca que no parla Déu no la ou.[11]
  • Bo és viure pera veure.[12]
  • Bona camisa la que una es fila.[12]
  • Bona nit cresol, que la llum sapaga.[12]
  • Bona pata, y bona orella, senyal de bona bèstia.[12]
  • Bé sab lo gat la barba que llepa.[12]
  • Bé guisa la moça, més millor la bolsa.[12]
  • Bo, poquet, y assobintet, és al cos profitoset.[12]
  • Bona dona portau Conde. Ella dirà.[12]
  • Brams de ase, no putjen al Cel.[12]
  • Bon dia és lo que plou, si no apedrega.[12]
  • Benhatja qui als seus semetja.[12]
  • Bona vida, pare, y mare olvida.[12]
  • Bocí per força, no fa profit.[12]
  • Bo és tindre parents en Cort.[12]
  • Beneyta casa és aquella, que té olor de vell tota ella.[12]
  • Barba de moltes colors, sols la porten los traydors.[12]
  • Barber piadós encangrena la plaga.[12]
  • Confessat ben amenut, perquè molt lo pecat put.[12]
  • Confessa a ton Confessor, finsa el pensament menor.[13]
  • Casa a ton fill quant voldràs, y a ta filla quant podràs.[13]
  • Caçador de moixonets, lo que guanya, menudets.[13]
  • Consola als desconsolats, visita als encarcerats.[13]
  • Cascú no entenga sinó en son Ofici, y no es fique may en agé Ofici.[13]
  • Com tingues gran paciència, y perseveres, eixiràs ab la cosa quemprengueres.[13]
  • Cases fetes de robar, se vénen a derrocar.[13]
  • Cartes, daus, dones, y vi, fan tornar al rich mesquí.[13]
  • Caldera vella, o terrat, no està sens bony, o forat.[13]
  • Cada hu estornuda, com Déu li ajuda.[13]
  • Contra el comú, no guanyaràs tu.[13]
  • Conforme el pardal, la gàvia.[13]
  • Cada gall, en son galliner, canta molt bé.[13]
  • Com lo concell sia bo, mes quel done el contrari.[13]
  • Canteret nou, fa laygua fresqueta.[13]
  • Canten cartes, y callen barbes.[14]
  • Cada ovella, ab sa parella.[14]
  • Cada oller alaba ses olles, y més qui les té foradades.[14]
  • Cada hu en sa casa, y Déu en la de tots.[14]
  • Cada olleta, troba sa cobertoreta.[14]
  • Cada cosa en son temps, y el nabs en Advent.[14]
  • Cada hu en son Ofici es pensa fer Rey.[14]
  • Cada hu en sa casa sab lo que passa.[14]
  • Cada dia col, lo caldo amarga.[14]
  • Cada hu parla conforme qui es.[14]
  • Cada hu conta de la fira conforme en ella li va.[14]
  • Cada hu plora son dol a la llum del seu cresol.[14]
  • Cada hu lo que li toca.[14]
  • Cada loco en son thema.[14]
  • Cada hu lo que li cou.[14]
  • Cada hu lo que més ama.[14]
  • Çabater, fes tes çabates.[14]
  • Conforme la bóta, així dóna el vi.[14]
  • Calla tu, y callaré yo.[14]
  • Conforme el ase lalbarda.[14]
  • Conforme es larbre, així dóna el fruit.[15]
  • Conforme faràs, així trobaràs.[15]
  • Casament dalforja, sempre està a la porta.[15]
  • Càrrega que plau no pesa.[15]
  • Corbs en corbs nos piquen.[15]
  • Casa de dos portes, mala és de guardar.[15]
  • Consell que no és bo pera tu, nol dones a ningú.[15]
  • Coneixenses moltes, y pagar una.[15]
  • Criau corbs, y os trauran los ulls.[15]
  • Cuentos vells, baralles noves.[15]
  • Cent de un ventre, y cada hu de son temple.[15]
  • Continua gotera, forada la pedra.[15]
  • Conforme es viu així es mor.[15]
  • Cent anys digué na Domentja, qui poch mentja, molt temps mentja.[15]
  • Contra el poder de la mort, no hià hom que sia fort.[15]
  • Crech en Déu ques Trino, y Hu, y no hià altre Déu algú.[15]
  • Crech també ab fe molt igual, una Església universal.[15]
  • Devot de la Verge Pura, sia tota creatura.[16]
  • Del home la perfecció, es obrar segons rahó.[16]
  • De tos pares quant són vells, not descuides un punt dells.[16]
  • Deixa diners als amichs, si vols tenir enemichs.[16]
  • Diu lo Bisbe de Comentja, qui no treballa no mentja.[16]
  • Dóna a qui està despullat, de ta roba la mitat.[16]
  • Déu me done contienda, ab qui mentenga.[16]
  • Dia la vella Perica: la espina quant naix ja pica.[16]
  • De lo que no has estudiat no tractes, que és necetat.[16]
  • Déu castiga, y no amenaça.[16]
  • Déu fa justícia a tots.[16]
  • Darrere, al Rey li fan les figues.[16]
  • Diesme en qui vas, y et diré qui eres.[16]
  • De mos punts quiçà et riuràs, mes de mos diners no mentjaràs.[17]
  • Déu conserve la Justícia, y ens guart de ella.[17]
  • Del mal, lo mig.[17]
  • Déu dóna el fret, conforme la roba.[17]
  • Déu dóna la plaga, y la medicina.[17]
  • Dels meus, vulles mal dir, mes no mal oir.[17]
  • De ser Cantor no tinga pressumpció, aquell qui no sab més que una cansó.[17]
  • Dia de alegria, vespra és de pessar.[17]
  • Dia de dejuni, vespra és de dia sanct.[17]
  • De gent roin, un carrer.[17]
  • Del cuiro ixen les corretjes.[17]
  • Déu provirà pera calces, y ell no tenia cames.[17]
  • De forn, y molí pots mudar; mes de Ladre no has descapar.[17]
  • Dos galls en un galliner, no canten bé.[17]
  • Déu nos guart de laygua mansa, que la corrent ella passa.[17]
  • Deixa fer al Mestre, per ase que sia.[17]
  • Dels qui fuigen, algú sen escapa.[17]
  • Del llob un pel, y eixe del front.[17]
  • Dos germans en un Consell, fan tornar lo blanch bermell.[17]
  • Diu lo mort al degollat: Qui tan mal taparellat?[17]
  • Daball del bon sanyal, està lhome mal.[18]
  • De hon hu menys se pensa salta una llebre.[18]
  • Dels enemichs, los menys.[18]
  • Del vell, lo concell.[18]
  • De nit tots los gats són pardos.[18]
  • De etc. de Notari; Recipe de Metje; y Digessis de Advocat; Déu nos guart.[18]
  • Dels escarmentats, ixen los avisats.[18]
  • Déu ab molt goig, y alegria, resucita al tercer dia.[18]
  • Del home al fi principal, és la glòria Celestial.[18]
  • És Maria Celestial, sens pecat original.[18]
  • En la casa del qui jura, no faltarà desventura.[18]
  • És amor la charitat de la Divina Bondat.[18]
  • És empleo meritori, meditar lo Porgatori.[18]
  • En la boca del discret, lo ques publich és secret.[19]
  • És molt gran la discreció del qui lleva la ocasió.[19]
  • És doblada la maldat ques fa en senyal damistat.[19]
  • En esta vida la millor herència és aplicar treball, y diligència.[19]
  • En bones conversacions, may no trunques les rahons.[19]
  • En fer dia deixa el llit, tindràs salut, y dellit.[19]
  • Encara quet vullen mal, no perdràs ton natural.[19]
  • En la vida ta muller, tres eixides ha de fer.[19]
  • En una boca tancada, la mosca no ferà entrada.[19]
  • En la terra que nos bona, molt més mal hià del que sona.[19]
  • En les obres, y en la fe, se coneix qui amor te té.[19]
  • En dirse les veritats, se perden les amistats.[19]
  • En qui no pots medrar, deixa de porfiar.[19]
  • En la presència del Sol, poca és la llum del cresol.[19]
  • En la casa ques treballa, jamés falta pa, ni palla.[20]
  • Entre dos digual estat, en lestret és lo debat.[20]
  • En faltar lo cab, tot va desbaratat.[20]
  • En la paciència tot falcança.[20]
  • En tot hià trampa, menys en lo vi que possen aygua.[20]
  • En la terra dels Cegos, qui té un ull és Rey.[20]
  • Estudia les Leys Divines, si saber vols les Humanes.[20]
  • Entre amichs no cal toballes, y ells non tenien.[20]
  • En qui vaig, vaig.[20]
  • En lo sembrar, ni cullir, no vol dormir.[20]
  • En lo Invern per la moquita, y en lo Estiu per la calor, sempre és bo dur mocador.[20]
  • Estil, y pràctica, fan Ley.[20]
  • En lo cuch, se peixca languila.[20]
  • En fer bé, sies lo primer.[20]
  • Encara que la mona es vista de seda, mona es queda.[20]
  • En burles, ni en veres, ab tos matjors no parteixques peres.[20]
  • En tirant lo foch a laygua, prest sapaga.[21]
  • En lo perill, se coneix lamich.[21]
  • Escudero pobre, taça de plata, y canter de coure.[21]
  • En lo dia sabi del Juí, se dirà cascú: 'Ego fui'.[21]
  • Faràs ab gran diligència, lexami de la concència.[21]
  • Fill meu, paga allò que deus, no ho deixes per tos hereus.[21]
  • Fes bé sempre que podràs, perquè això temportaràs.[21]
  • Fuigiràs del Usurer, com del mateix Lucifer.[21]
  • Fila Luisa, y portaràs camisa.[21]
  • Febres de Maig, salut pera tot lany.[21]
  • Faena feta diners aguayta.[21]
  • Feu bé a bèsties, y os tiraran de coces.[21]
  • Faedors, y consentidors, tots mereixen una pena.[21]
  • Fer bé, no es pert.[21]
  • Fortuna et done Déu fill, quel saber poch, te val.[21]
  • Fes bé, y no mires a qui.[22]
  • Gran cosa és no ser ingrat a qui ta beneficiat.[22]
  • Guardat de la hypocresia, perques mala malaltia.[22]
  • Gran cuidado el Metje té, del malalt que paga bé.[22]
  • Gallineta que per casa va, sinó pica, picarà.[22]
  • Gent dahuch, campana de fusta.[22]
  • Gran tronch, bona brasa.[22]
  • Gran és mon gendre, bo sia ell.[22]
  • Gos que lladra, no mocega.[22]
  • Guarda el Mesquí, y no sab pera qui.[22]
  • Gallina vella, fa bon caldo.[22]
  • Gat nyaulador, jamés bon caçador.[22]
  • Gran olla, poca carn, y casa gran, pa chiquet.[22]
  • Gich ben doctrinat, ferà vell descansat.[22]
  • Hacienda ques mal guanyada, no tindrà molta durada.[23]
  • Hostes vindran, que de casa ens trauran.[23]
  • Hui per mi, demà per tu.[23]
  • Hon no hià cap, tot és coa.[23]
  • Home prevengut, val per dos.[23]
  • Hon no hià guany, tot és mal any.[23]
  • Honra, y profit no cab en un pit.[23]
  • Home parat, no fa guerra.[23]
  • Hui no es fia así, demà sí.[23]
  • Hon se fa foch ix fum.[23]
  • Hon va el mal? Hon nihà més.[23]
  • Hon no hià fanch, nos fan botifarres.[23]
  • Hacienda, y honra guanyaràs obrant, y no ab presumpció vana empereant.[23]
  • Home pobre, tot són traces.[23]
  • Hacienda, ton amo et vetja.[23]
  • Hon anirà el bou que no llaure?[23]
  • Hon no hi ha cap, no cal sombrero.[23]
  • Home pobre, olla dargent, y canter de coure.[24]
  • Hacienda feta dessola, prest sembola.[24]
  • Jutje que no té concència, may farà bona sentència.[24]
  • Ja que has fet lo Sanct, fes Laltar.[24]
  • Justícia, més no per ma casa.[24]
  • Jerusalem, Jerusalem, quant més anat, menys valem.[24]
  • Joch de mans, joch de villans.[24]
  • Jamés cau, ni menys tropeça, la fe que a Déu sendereça.[24]
  • Les festes has de guardar, y a ton pare, y mare honrar.[24]
  • La Creu de més excel.lencia, és la Creu de la paciència.[24]
  • Lo qui torna bé per mal, conseguix premi immortal.[24]
  • Lo qui mal per mal intenta, a si mateix satormenta.[25]
  • Lo millor bocí del plat, daràs a qui tangendrat.[25]
  • La Doncella recatada, ferà molt bona casada.[25]
  • La dona és tan mudable com lo vent; de ses paraules no faces fonament.[25]
  • Lo fill qui a sos pares bat, ja lo Infern té aparellat.[25]
  • La Senyora qui treballa, no gasta diner, ni malla.[25]
  • La muller a son marit tingali ben net lo llit.[25]
  • Lo marit a la muller tingali son menester.[25]
  • La dona qui es possa unguents a la cara, pert les dents.[25]
  • Lo qui no vol treballar, no pot fer sinos gastar.[25]
  • Lhome qui tracta ab amigues, may li faltaran fatigues.[25]
  • Lo mensatjer, ni mentirós, ni pereós.[25]
  • La dona, sens menester, no estia baix al carrer.[25]
  • La dona quet casaràs, fes que sia de ton braç.[25]
  • Lo Cavaller, a la guerra, y el Laurador, a la terra.[26]
  • La pobrea es farà rica, si a mentjar poquet saplica.[26]
  • Lo Sacerdot retirat, és de tot hom estimat.[26]
  • La dona qui pren, son cos ven.[26]
  • La mocada de Canet.[26]
  • La lletra per lo cul entra.[26]
  • Lultim quixal, costa darrancar.[26]
  • Les burles, vénen a veres.[26]
  • Lo que guanya el Escolà, cantant ve, y cantant sen va.[26]
  • Lo menester fa fer.[26]
  • Largues rahons acurten la nit.[26]
  • La machada de Cuenca.[26]
  • La persona qui molt riu, no té son discurs molt viu.[26]
  • Lhome de si confiat, prest és perdut, y acabat.[26]
  • Lo qui diu que ja sab prou, lo cap té més gros que un bou.[26]
  • La vida per ton Senyor perdràs, avans quel honor.[26]
  • La persona qui molt muda, sempre la veuràs perduda.[26]
  • La casa que no té pau, moltes nits nos tanca en clau.[27]
  • La persona descuidada, és una cosa encantada.[27]
  • Lo lladre, naturalment, té perea, y nos valent.[27]
  • La mortalla, solament, semporta el rich avarient.[27]
  • La dona qui va a la llana, may tindrà la testa vana.[27]
  • La primera informació, no la creu lo bon varó.[27]
  • Lhoste, com lo peix menut, al cab de tres dies put.[27]
  • Lo ferro quant és calent, se doblega fàcilment.[27]
  • Lo furtar la hacienda agena, és un gust ab molta pena.[27]
  • Lo qui fals fa testimoni, ofici fa de Dimoni.[27]
  • Lhome qui està ben criat, calla, sinos preguntat.[27]
  • Lo criat questà pagat, té sempre lo braç trencat.[27]
  • Lo molt parlar sempre mou, y lo masa gratar cou.[27]
  • Lo qui servix a comú, servix a tots, y a ningú.[27]
  • Lo bobo tot ho sab fer, fins al temps del menester.[28]
  • Lo qui a molta gent manté, Déu sab lo treball que té.[28]
  • La dona bona, y lleal, és un tesor principal.[28]
  • Lo Laurador té de estar prop dels qui fa treballar.[28]
  • Los Sabis tenen a mengua, fer servir masa la llengua.[28]
  • La honra del marit està de sa muller en la mà.[28]
  • Lhome qui vol bona caça, vatja a comprarla a la plaça.[28]
  • Lhome qui lluny va a casar, va enganyat, o va a enganyar.[28]
  • Lo Senyor, qui nos Senyor, cert que mereix Curador.[28]
  • Lo llob sempre va a caçar lluny del lloch hon sol estar.[28]
  • Lo Sabi sab que no sab, lo simple tot ho té al cap.[28]
  • Lo Caçador qui vol caça, a la caça no amenaça.[28]
  • Lo roig ab lo pèl que té, bé pot ser home de bé.[28]
  • Lo qui fa una casa, o es casa, la bolsa li torna rasa.[29]
  • La dona qui és ben casada, no té sogra, ni cunyada.[29]
  • La gala molt prest sen va, no la falta quella fa.[29]
  • La bona satisfacció se fa en vida, y en mort no.[29]
  • Lo coixo vindrà, y la veritat dirà.[29]
  • Los colses no has de possar en taula, pera mentjar.[29]
  • Lo rich sempre és codiciós, y lo pobre desitjós.[29]
  • Lo pare guanya el real, y son fill lo gasta mal.[29]
  • Lo llinet ques ben filat, sempre dóna drap doblat.[29]
  • Lo qui un cove sabrà fer, ja pot dir ques Cisteller.[29]
  • Lhome qui no sab sumar, may sabrà multiplicar.[29]
  • La persona qui té cria, sempre guanya nit, y dia.[29]
  • Lo fill del bo, sofrix bo, y mal, lo fill del mal, ni bo, ni mal.[29]
  • La rahó no vol força.[29]
  • La pau Déu la vol.[30]
  • La cosa ben pensada, és ben ordenada.[30]
  • Les coses clares vol Déu.[30]
  • Lo dementat, per la pena és avisar.[30]
  • Lo mal entra per lliures, e ix per onces.[30]
  • Lo manar no vol par.[30]
  • Los fills del Mestre Pere amostraven a son pare.[30]
  • Los qui casen per amors sempre viuen ab dolors.[30]
  • La dona qui molt beu, tart pagarà lo que deu.[30]
  • La necessitat no té Ley.[30]
  • Los Andadors coneixen als del Ofici.[30]
  • La privació és causa de apetit.[30]
  • La nit es capa de pecadors.[30]
  • La diligència, és mare de la bona ventura.[30]
  • Lo Diable en lo cos, y el Rosari en la mà.[30]
  • Lo que tots diuen, o és, o vol ser.[30]
  • Lo ques deprèn en la cuna, tostem dura.[30]
  • La una mà llaba laltra, y les dos la cara.[30]
  • La abundància mata la fam.[30]
  • Lo qui espera, desespera; mes qui nospera, no alcauça.[30]
  • Les burles, vénen a veres.[31]
  • Lo peix pera qui el mereix, y la ganya pera el gat.[31]
  • Lo mateix és filar, que donar a filar.[31]
  • La masa confiança, mata al home.[31]
  • Les parets tenen orelles.[31]
  • La sobrada amistat, es causa de menys preu.[31]
  • Linfant, y lorat, diuen la veritat.[31]
  • Lhabit no fa al Monje.[31]
  • Lo temps tot ho cura.[31]
  • Lo quel Metje erra, cobri la terra.[31]
  • La cabra per sos pecats, los genolls porta pelats.[31]
  • Los valents cauen de quatre.[31]
  • Lo gos al amo, y el gat a la casa.[31]
  • La parra borda, tot ho fa agraç.[31]
  • Lo bort, y la mula, sempre nhan de fer una.[31]
  • La bona capa, molt tapa.[31]
  • Lo no importa, perduts a molts porta.[31]
  • La pobrea es farà rica, si a mentjar poquet saplica.[31]
  • La sanch nos pot tornar aygua.[31]
  • Lo gos del Hortolà, ni roceja el hos, nil deixa rocegar.[31]
  • Lo que not ha de aprofitar, deixau anar.[32]
  • Lo que not has de mentjar, deixau cremar.[32]
  • La gala del nadar, es saber guardar la roba.[32]
  • Lo fart, no té ànsia del dejú.[32]
  • La por guarda la vinya, que nol Vinyader.[32]
  • Lo ques de Déu, a la clara es veu.[32]
  • La Ley de Déu no vol trampa.[32]
  • Lo gat escaldat en laygua freda té prou.[32]
  • Lo millor amich, lo mort.[32]
  • Los plors, y dols, en diners són menys.[32]
  • Lo que sa de vendre, no cal empenyarho.[32]
  • Larbre, de giquet sadreça.[32]
  • Lo peix gros se mentja al flaquet.[32]
  • Lo mal de les rates, lo que fan unes paguen altres.[32]
  • Les veritats amarguen.[32]
  • Lo bon pagador, és Senyor de bolsa daltre.[32]
  • Lamistat no té preu.[32]
  • Lamich en lausència es veu.[32]
  • La ocasió fa al Ladre.[32]
  • La passió pot molt.[32]
  • Lo barato és car.[32]
  • La dona en casa, y lhome en la plaça.[32]
  • La sobra dair, falta fa hui.[33]
  • La experiència, és mare de la sciència.[33]
  • La pràctica trau Mestres.[33]
  • Lo bon drap, en la caixa es ven.[33]
  • La codicia romp lo sach.[33]
  • La charitat, comença per hom mateix.[33]
  • La ventura a la porta, Déu a la porta.[33]
  • Los morts obrin los ulls als vius.[33]
  • La dona bonica, may te farà tornar rich, Blay.[33]
  • Lo temps no deixa de dar a cada hu lo ques seu.[33]
  • La febra amansa al lleó.[33]
  • La febra contínua, mata al home.[33]
  • Lo que la lloba fa, al llob li plau.[33]
  • Lo més, priva el menys.[33]
  • Lo amor desastra les Gents.[33]
  • Lo burro de Arcadia, carregat dor, y mentja palla.[33]
  • Lo bé nos conegut, finsa ques perdut.[33]
  • Lo braç de la Justícia és molt llarch.[33]
  • Lo gos ab ràbia, de son amo trava.[33]
  • Lo cabal de la llaurança, és sempre rich desperança.[34]
  • Lo concell muda al vell.[34]
  • Lo fill de la cabra, sempre ha de ser cabrit.[34]
  • Lhome compon, y Déu dispon.[34]
  • Lo plor del hereu, rialla dissimulada.[34]
  • Los mals, en lo pa són menys.[34]
  • Lo temps sa de pendre conforme bé.[34]
  • La boca amarga, no pot llançar sinos fel.[34]
  • La pedra eixida de la mà, no es sab hon va.[34]
  • Lhome qui és molt pereós, per un pas, ne dóna dos.[34]
  • La recayguda, és pitjor que la cayguda.[34]
  • Logrer, y cart, finsa soterrat, sempre és amarch.[34]
  • Lo qui noscarmenta en una, noscarmentarà en ninguna.[34]
  • Les lletres molt bones són, mes no les estima el Món.[34]
  • La lletra, en sanch entra.[34]
  • Lo bé que así faràs, allà trobaràs.[34]
  • Lo Món no deixa a aquell qui deixat no vol ser dell.[34]
  • La Creu de més excel.lència, és la Creu de la paciència.[34]
  • La fe del enteniment, desperança és argument.[35]
  • Lo qui servint persevera, eixe alcança allò quespera.[35]
  • Lo modo de aprofitar, és fervor en lo bé obrar.[35]
  • Molt poch juí es pot dir té, lo qui el de Déu no prevé.[35]
  • Més alcança lhumil ab la pacència, que no fent lo soberbgran resistència.[35]
  • May segones intencions, fan bones conversacions.[35]
  • Molts sen van al Hospital, per no veure son cabal.[35]
  • Mal usar no pot durar, per molt quet vulles guardar.[35]
  • May lhome serà prudent, contrapuntant a la gent.[35]
  • May lo pereós tindrà pa, ni vi pera demà.[35]
  • May se sab si és gros lo nab, fins que ha descobert lo cap.[35]
  • Mirat a tu, y no diràs mal de ningú.[36]
  • Mentjant no faces remor, mira que això nos primor.[36]
  • Molts componedors, descomposen la Nòvia.[36]
  • Més dies hià que llonganises.[36]
  • Més val estar un ratet roig, que tot lany groch.[36]
  • Mal va qui no sadoba.[36]
  • Molt sab la mona; y més qui lagafa.[36]
  • Moltes formigues porten a un escarbat.[36]
  • Més val tort, que cego.[36]
  • Més val ser cap de sardina, que coa de pagell.[36]
  • Més val hu en pau, que dos en guerra.[36]
  • Més val un roin ajust, que una bona Sentència.[36]
  • Moltes caneles, fan un ciri Pasqual.[36]
  • Més val hu content, que molts descontents.[36]
  • Mort no vinga, que achach no tinga.[36]
  • Més val vergonya en cara, que dolor en cor.[36]
  • Més val perdre, que més perdre.[37]
  • Més putja lespart, que lascurada.[37]
  • Més és lo roido, que les anous.[37]
  • Més val pa, y ceba en amor, que gallines ab dolor.[37]
  • Mudense els temps, y també els pensaments.[37]
  • Més val una Missa en vida, que moltes en avent mort.[37]
  • Més veuen quatre ulls que dos.[37]
  • Molt gasta qui va, y ve, y més qui casa manté.[37]
  • Muyga Marta, y muyga farta.[37]
  • Més val una gorra que un sombrero.[37]
  • Més valen onces, que lliures.[37]
  • Més prompte salcança el mentirós, quel coixo.[37]
  • Marastra, en lo nom basta.[37]
  • Mare piadosa, cria la filla melindrosa.[37]
  • Mals comunicats, són aliviats.[37]
  • Més lladra el gos, quant lladra de por.[37]
  • Més val un bon amich, que parent, ni cosí.[37]
  • Més val morir en honra, que viure en deshonra.[37]
  • Més valen amichs en plaça, que diners en la caixa.[38]
  • May se coneix més lamich, quen la presó, y el perill.[38]
  • Mula loca, may se fa vella.[38]
  • Més val roin conegut, que bo per conèixer.[38]
  • Més val poch ab voluntat, que no molt, si és de mal grat.[38]
  • Malvat entreteniment és dir mal del qui és ausent.[38]
  • Mort lo gos, morta la ràbia.[38]
  • Muller que no mentja en vós, aprés mentja més que dos.[38]
  • Més val un pren, que dos te daré.[38]
  • Molt val, y poch costa a mal parlar, bona resposta.[38]
  • Més val morir que embrutarse.[38]
  • Molt sabi seràs, fill meu, si alcances temor de Déu.[38]
  • Molt cego camina al vici, lo qui no tem al Judici.[38]
  • No queda ben confessat, qui no torna lo furtat.[39]
  • No deixes les sendes velles, per anar per les novelles.[39]
  • No plou pera qui anar vol.[39]
  • Non vull, non vull, y no li pert lull.[39]
  • Ningú és home, sens home.[39]
  • No sies may lo primer, en dir coses del tercer.[39]
  • No dies may ton secret a ningú, y seràs discret.[39]
  • No amostres als fills amor, perquè not causen dolor.[39]
  • Not cases ab la jove, si eres vell, quet pesarà, sinó prens mon concell.[39]
  • Ningú dóna, que no vulla se li agraixca.[39]
  • No deixes per ton rencor, de saludar al matjor.[39]
  • No confie el Secular viure del peu del Altar.[39]
  • No trates ab gent ociosa, perquè es cosa perillosa.[39]
  • No vixques pera mentjar, mentja sols pera passar.[40]
  • No vulles mal als amichs, que ho son de tos enemichs.[40]
  • Not alabes de fer mal, perques un vici infernal.[40]
  • Nosties molt en la plaça, nit burles daquell qui passa.[40]
  • Nos coneix lhome perdut, sinos quant és abatut.[40]
  • No dies mal de ta mare, ques afrontar a ton pare.[40]
  • No vulles al menor may menysprear, perquet pot en son lloch aprofitar.[40]
  • No mires coses profanes, ni oixques paraules vanes.[40]
  • Ningun home pot saber, sinós Déu, lo que ha de ser.[40]
  • No vulles may arguir ab qui no sap resumir.[40]
  • Ni la Missa, ni cebada estorben llarga jornada.[40]
  • No cregues de ton amich, lo que diu son enemich.[40]
  • No deixes la carretera, per anar pre trabesera.[40]
  • No vulles may pletejar, lo que bé nos pot probar.[40]
  • No amostres may lo forat del diner que has amagat.[41]
  • No tindràs parent millor, que un amich quet tinga amor.[41]
  • No vulles pa florit, ni taca de pegunta en lo vestit.[41]
  • Ni polls en la grenya, ni corral sense llenya.[41]
  • Ni casa feta de fanch, ni vinya en barranch.[41]
  • Ni camp en costera, ni muller Forastera.[41]
  • Ni gat en caixcabell, ni casar dona en home vell.[41]
  • Ni manso sens esquella, ni casar home jove en dona vella.[41]
  • Ni omplir barral sens ambut, ni en temps de plutja el corral brut.[41]
  • Ni corral en portells, ni nuchs en los sarahuells.[41]
  • Ni arroç socarrat, ni guisado que sàpia a fumat.[41]
  • Ni tenir gat nyaulador, ni dormir en home roncador.[41]
  • Ni detenir molt la orina, ni sentir olor de la bacina.[41]
  • Ni que vatja per casa la lloca, ni possarme en cosa que a mi nom toca.[42]
  • Ni mentjar sopes sens cullera, ni porta de aposento en polleguera.[42]
  • Ni afaytarme en Barber modorro, ni dormir en home petorro.[42]
  • Ni estar veí del Ferrer, ni renyit en lo Barber, ni tindre per contrari al Carnicer.[42]
  • Ni casa en dos portes, ni bèsties cegues, o tortes.[42]
  • Ni escoltar per les portes lo que diuen, ni mirar en les cartes lo quescriuen.[42]
  • Ni fiar de paraula de Gitana, ni beure, ni mentjar sens tindre gana.[42]
  • Ni anar a buscar moneda, ni portar bolada la seda.[42]
  • Ni putjar a cavall sense cagar, ni faena de força sense almorçar.[42]
  • Ni cordarse en tiretes sense cap, ni gos famolench, ni porch molt fart.[42]
  • Ni muller sempre afaytada, ni beure en taça penada.[42]
  • Ni Capellà sens manteu, ni sotana, ni canter, ni botitja foradada.[42]
  • Ni rot de rabe, ni home que faça el grave.[42]
  • Ni pet de col, ni casarme en qui nom vol.[43]
  • Ni veure Frares per ma casa, ni portar vi sens bóta, o carabaça.[43]
  • Ni creure a Regalista, ni Mercader, ni colar bugada sense cendrer.[43]
  • Ni albarda, ni albardó sense tafarra, ni casarme en fadrina festejada.[43]
  • Ni casa que hatja cunyades, sogres, y nores, ni Campanar sense batçoles.[43]
  • Ni Christià sens Rosari, ni fiar de Advocat, ni de Notari.[43]
  • Ni puses en los camals, ni lledelles en los angonals.[43]
  • No saprea una cosa, ni codícia, sinós hon hià se son valor notícia.[43]
  • No sé yo si és acertat vendre més car lo fiat.[43]
  • Not agrades de Advocat que not diu la veritat.[43]
  • Not alegres de mon dol, que quan lo meu serà vell, lo teu serà nou.[43]
  • No hià millor paraula, que la questà per dir.[43]
  • No dejuna qui fartar espera.[43]
  • No hià mal pera uns, que no sia bé pera altres.[43]
  • No fuig qui a casa torna.[44]
  • No hià més mare, que la qui parix.[44]
  • Ningú no pot dir desta aygua no beuré, per tèrbola questia.[44]
  • Nos la mel pera la boca del ase.[44]
  • No dies mal del dia, que passat no sia.[44]
  • Not dies polida, que de la pigota no sies eixida.[44]
  • No hià millor amich, quel real dahuit.[44]
  • No hia millors parents, quels dihuitens.[44]
  • No hia millors cosins, quels bons florins.[44]
  • No hia millors germans, quels reals Castellans.[44]
  • No hia millors coneguts, quels papers de menuts.[44]
  • Tot açò en la caixa, y la clau en la botjaca.[44]
  • Ningú està sens creu.[44]
  • No per gich pilar se cau la casa.[44]
  • No hia més Doctor, que hom mateix.[44]
  • Nos mou la fulla del arbre, sense voluntat de Déu.[44]
  • Ningú és Propheta en sa Terra.[44]
  • No viu lo cor del lleal, mes quel traydor vol.[44]
  • Ningun geperut, se coneix la sua gepa.[45]
  • Ningú està content en sa sort.[45]
  • Ningú naix aveat.[45]
  • Nos més negre el corb, que les ales.[45]
  • No hia vella, que no hatja estat bona filanera.[45]
  • No hia vell, que no hatja estat valent.[45]
  • Ningú és tonto pera son profit.[45]
  • Nos ha fet lo Infern pera bobos, sinó pera dropos.[45]
  • No hià riu que no tinga sa eixida.[45]
  • Ningú pot ser Jutje en causa pròpia.[45]
  • Nom pesa que mon fill sia jugador, sinós que va darrere de rescavalarse.[45]
  • No hià pitjor esquerda que la del fus mateix.[45]
  • No mires com pinta, sinós com quinta.[45]
  • Ningú coneix millor als del Ofici, quel Andador.[45]
  • Ningú pot perdre lo que no té.[45]
  • Ni mà en caixa, ni ull en carta.[45]
  • Nadar, nadar, y a la bora ofegar.[45]
  • Nil Soldat sens armes pot pelear, nil Estudiant sens llibres estudiar.[45]
  • Ni tots los qui estudien són Letrats, ni tots los qui van a la guerra Soldats.[45]
  • No hià bé que cent anys dure, ni mal que a ells aplegue.[46]
  • No hià cosa encoberta, que prompte, o tart no sia descoberta.[46]
  • No hià millor Mestra, que la necessitat, o pobrea.[46]
  • No hià pitjor sort, quel qui no vol oir.[46]
  • No basta ser hu bo, sinós pareixerho.[46]
  • No per molt matinetjar, amaneix més prest lo dia.[46]
  • No tornes de nou al vici, ques matjor ton precipici.[46]
  • No furtes res a ningú, ni dies mentires tu.[46]
  • No desitjes dona agena, ni bens daltre, que hià pena.[46]
  • Oiràs, y miraràs, si algo veus ho callaràs.[46]
  • Obres són amors, que no bones rahons.[46]
  • O bé Monje, o bé Canonge.[47]
  • O parir, o morir.[47]
  • Ovella que bela, moç pert.[47]
  • Ovelles bobes, per hon va una van totes.[47]
  • Oferir molt, espècie és dengany.[47]
  • Procura conversacions, que no entren murmuracions.[47]
  • Per tos fills ben richs deixar, no vulles lo Infern guanyar.[47]
  • Per sa casa mira poch, lo qui juga, o mira al joch.[47]
  • Parlant ab algu tos dits, no toquen botons dels pits.[47]
  • Paga a ton Senyor sos drets, y allunyat de ses parets.[47]
  • Peixcador, o Caçador, o fam, o fret, o calor.[47]
  • Per desig que té del bou, va llepant lo llob al jou.[47]
  • Per ben assentat questies, que no pots caure no dies.[47]
  • Per millorar, ma casa deixar.[47]
  • Per molt que tu esties rich, no olvides al pobre amich.[48]
  • Prop de un home descuidat, sempre trobaràs un gat.[48]
  • Per no perdre los esplets, lhome cuerdo no vol plets.[48]
  • Prest és dit lo ques ben dit.[48]
  • Per lo diner balla el goset.[48]
  • Per son mal, sabé la formiga bolar.[48]
  • Per totes parts, hià cent llegues de mal camí.[48]
  • Pera tot hià remey, sinós pera la mort.[48]
  • Primer son mes dents, que mos parents.[48]
  • Peixcador de canya, més pert que guanya.[48]
  • Poderós Cavaller, Don Diner.[48]
  • Peixcador que peixca un peix, Peixcador es.[48]
  • Pensa el lladre, que tots són com ell.[48]
  • Pecat de gola, Déu lo perdona.[48]
  • Pera els desgraciats, tots los dies són Dimats.[48]
  • Pera conèixer a hu, es menester molt.[49]
  • Poll de Janer, ploma a diner.[49]
  • Prou dejuna qui mal mentja.[49]
  • Porta tancada el Diable sen torna.[49]
  • Primer és la defensa, que la ofensa.[49]
  • Perea, clau de pobrea.[49]
  • Pardal vell, no entra en gàvia.[49]
  • Peus questan molt fets a anar, no poden parats estar.[49]
  • Procura tenir cabal, per no anar al Hospital.[49]
  • Per casar filles Doncelles, no vengues moltons, ni ovelles.[49]
  • Pasqua Marçal, fam, o mortaldat.[49]
  • Per tocar, se toca.[49]
  • Polls en polls, llèmenes crien.[49]
  • Primer és la obligació, que la devoció.[49]
  • Possat a la phantasia de oir Missa cada dia.[49]
  • Qui de sa Creu fuigirà, més pesada el seguirà.[49]
  • Qui sanctifica les Festes, ha de fer coses honestes.[50]
  • Qui no tem al Món, no tem a Déu.[50]
  • Qui a Déu busca, a Déu troba.[50]
  • Qui no sab salvarse, no sap.[50]
  • Qui serà amich del pobret, en lo Cel tindrà gran dret.[50]
  • Qui del Món té confiança, cosa bona may alcança.[50]
  • Qui diu que té enteniment més que un altre, és inocent.[50]
  • Quant replega la formiga, not assentes a la biga.[50]
  • Qui ab vestits se gasta massa, lo cap té de carabaça.[50]
  • Qui es mentja les madures, ques mentje les dures.[50]
  • Qui casa per interès, criat de la muller és.[50]
  • Qui recull al Vandoler, dins poch temps no té graner.[50]
  • Quant ab algú parlaràs, not acostes prop del nas.[50]
  • Qui cuida de casa agena, may la sua està molt plena.[50]
  • Qui mentja sens treballar, sinós rich, té de robar.[50]
  • Qui té mala companyia, no pot viure ab alegria.[51]
  • Qui eixercita la Justícia, façala sense malícia.[51]
  • Què bé questà la filosa, a la dona poderosa![51]
  • Qui del ase mentja el pa, may de fam se morirà.[51]
  • Qui a dichos se sutjeta de les Gents, caurà mil voltes en inconvenients.[51]
  • Quan la cosa no es pot cert alcançar, cordura diuen que és dissimular.[51]
  • Quant vem lo dany patent del qui és veí, no escarmentar en ell és frenesí.[51]
  • Quant algú et lloa molt en ta presència, pensa ques engany tot, y és apariència.[51]
  • Qui sentona molt més del que convé, sens pensarho, a quedar ben burlat ve.[51]
  • Quant la Puta fila; el Rufià debana; y el Notari pregunta: a quants estam del mes? Mals estan los tres.[51]
  • Qui diu mal de tu en ausència temor té de ta presència.[51]
  • Quant voldràs dir mal dalgú, mira primer qui eres tu.[51]
  • Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi.[51]
  • Qui no bat en juliol, no pot batre après quant vol.[52]
  • Qui no adoba la gotera, la casa ha de fer sancera.[52]
  • Qui sembra en camí real, pert lo gra, y pert lo jornal.[52]
  • Quant aniràs de camí, no vatjes sens pa, ni vi.[52]
  • Qui çopa molt a la nit, no dorm sossegat al llit.[52]
  • Qui escudella daltre espera, no la pot mentjar sancera.[52]
  • Qui tropeça en un lloch pla, en lloch aspre què farà?[52]
  • Qui no dóna lo que dol, may alcança lo que vol.[52]
  • Qui filasa sua fila, bona camisa destila.[52]
  • Qui a Gineus vol enganyar, molt matí sa de llevar.[52]
  • Qui no té sinó un cabès, malalt al Disabte és.[52]
  • Qui té Ofici, té benefici.[52]
  • Qui no té, el Rey lo fa franch.[52]
  • Qui molt abarca, poch apreta.[52]
  • Qui ama el perill, en ell perix.[53]
  • Qui té cuchs, que pele fulla.[53]
  • Qui no pot sembrar, espigola.[53]
  • Qui no vol polç, no vatja a la era.[53]
  • Qui primer va al molí, primer mol.[53]
  • Qui bé sestà nos moga.[53]
  • Qui mal busca, prest lo troba.[53]
  • Qui té el terrat de vidre, no apedregue.[53]
  • Qui bé viu, bé mor.[53]
  • Qui molt parla, molt erra.[53]
  • Quis mentja la polpa, que rosegue lhos.[53]
  • Qui vol del Món bé gotjar, ha de oir, veure, y callar.[53]
  • Qui mal te voldrà, riure et farà.[53]
  • Qui bé et voldrà, plorar te farà.[53]
  • Qui pren, nos mor.[53]
  • Qui mal va, mal acaba.[53]
  • Qui calla, otorga.[53]
  • Qui romp lo vidre, quel pague.[53]
  • Qui en roba daltre es vist, en lo carrer lo despullen.[53]
  • Qui molt corre, prest para.[53]
  • Qui bé ama, tart olvida.[53]
  • Qui cau, y salça, no ha caygut.[53]
  • Qui a bon arbre sarrima, bona ombra el cobri.[53]
  • Qui és roin pera si, ho serà pera els demés.[53]
  • Qui no sembra, no cull.[54]
  • Qui alça, troba.[54]
  • Qui no vulla perdre, no jugue.[54]
  • Qui en gichs se gita, cagat se lleva.[54]
  • Qui ha menester lo foch, en sos dits lo busca.[54]
  • Qui en la joventut no treballa, a la vellea dorm en la palla.[54]
  • Qui ab joyes se gasta el dot, de sa muller és Janot.[54]
  • Quant hu no vol, dos no rinyen.[54]
  • Qui pasta, y feny, de tot li conteny.[54]
  • Qui té contraris, no dorma.[54]
  • Qui més no pot, morir se deixa.[54]
  • Qui no creu a sa bona mare, creu a sa mala marastra.[54]
  • Qui té diners, fa diners.[54]
  • Qui no té, no pert.[54]
  • Qui arrimat sestà, arrimat se troba.[54]
  • Qui més té, més vol.[54]
  • Qui més té que callar, més parla.[54]
  • Qui vol la capa del amich, nos amich.[54]
  • Qui té bon veí, té bon matí.[54]
  • Quant Déu vol, a tots ayres plou.[54]
  • Qui no sia pera casat, nonganye la dona.[54]
  • Qui sen duu la carn, que semportel hos.[55]
  • Qui va en un coixo, al cab del any és coixo.[55]
  • Qui té llengua, a Roma va.[55]
  • Quant la barba del veí vetjes cremar, possa la tua a remullar.[55]
  • Quit dóna un hos, not volguera veure mort.[55]
  • Qui té un diner, nostà sens ell.[55]
  • Qui no té vergonya, tot lo Món és seu.[55]
  • Qui va davant guanya la joya.[55]
  • Qui arrere va, arrere es queda.[55]
  • Quant més Moros, més ganància.[55]
  • Qui viu de renta, viu de regla.[55]
  • Qui muda, Déu li ajuda.[55]
  • Qui té ronya, ques rasque.[55]
  • Qui sassenta en pedra, no medra.[55]
  • Qui a mon fill moca, a mi em besa en la boca.[55]
  • Qui menys corre, bola.[55]
  • Quant los muts parlen, treball hia en la gent.[55]
  • Quant Déu no vol, los Sancts no poden.[55]
  • Qui lleva la ocasió, evita pecat.[55]
  • Qui té la terra, té la guerra.[55]
  • Quant més amichs, més clars.[55]
  • Qui juga en lo carbó, sa dembrutar.[55]
  • Qui té la culpa, que pague la pena.[55]
  • Qui sopa daltre espera, freda la mentja.[55]
  • Qui no mira al davant, arrere es queda.[56]
  • Qui promet, en deute es somet.[56]
  • Quant lo coixo de amors mor, que farà lo qui anar pot?[56]
  • Quant sabs no diràs, si vols viure en pau.[56]
  • Qui algo vol, algo ha de fer.[56]
  • Qui ab llobs va, samostra a ahullar.[56]
  • Qui escup al Cel, en la cara li cau.[56]
  • Qui la cera ha de ablanar, les ungles sa de cremar.[56]
  • Qui tel pare Alcalde, segur va al Juí.[56]
  • Qui peixets vol peixcar, sa de banyar.[56]
  • Qui tot ho vol, tot ho pert.[56]
  • Qui tot ho nega, tot ho confessa.[56]
  • Qui no té sos bous, no llaura tots los dijous.[56]
  • Qui paga descansa.[56]
  • Quant lo mal és de mort, sols lo morir és remey.[56]
  • Qui a sos pares tracta bé, viurà molt, perquè yo ho sé.[56]
  • Qui té mala condició, may troba bon companyió.[56]
  • Quant lo vell fa ninyeries, no li passen en huit dies.[56]
  • Qui males manyes ha, tart, o nunca les perdrà.[56]
  • Qui per si no té cervell, com pot donar bon concell?[57]
  • Qui diners té de cobrar, té moltes boltes de dar.[57]
  • Quant voldràs juplar un hou, no faces aquell clo-clou.[57]
  • Quant per bo venen lo mal? Quant lo ase va a comprar.[57]
  • Qui a joya possa, no reposa.[57]
  • Qui pleteja, no sossega.[57]
  • Qui no arrisca, no pisca.[57]
  • Qui plany al contrari, en ses mans mor.[57]
  • Qui canta en la taula, y sorina en lo llit, no tel seny complit.[57]
  • Quis mentja un hou sense sal, se mentjarà a sa mare.[57]
  • Quant lo Sol ix, pera tots ix.[57]
  • Qui té diners, té tot adrés, y la filla del Rey si la volgués.[57]
  • Qui canta, sos mals espanta.[57]
  • Qui dóna el cul a besar, no té més que dar.[57]
  • Qui diu lo que vol, ou lo que no vol.[57]
  • Qui la pensa, la fa.[57]
  • Qui deu, no té veu.[58]
  • Qui fuig de Déu, corre devades.[58]
  • Qui no paga lo que deu, té per contrari a son Déu.[58]
  • Qui mal a sos pares trata, sa vida la malbarata.[58]
  • Qui jura sens reparar, lo jurar li costa car.[58]
  • Qui possa en Déu sasperança, la Glòria del Cel alcança.[58]
  • Res pot tindre ben llograt, lanima questà en pecat.[58]
  • Roin vindrà, que bo et farà.[58]
  • Rabe de Estiu, cou com a caliu.[58]
  • Roin oli, sab a la pega.[58]
  • Rinyes per Sanct Joan, pau pera tot lany.[58]
  • Rata que no sab més que un forat, prest la han caçat.[58]
  • Replegador del segó, y escampador de la farina.[58]
  • Sempre en la creu en la mà, deu armarse tot Christià.[59]
  • Si al qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar.[59]
  • Si trunques les rahons males, ab los Angels casi iguales.[59]
  • Seràs causa de molts mals, si fas testimoni fals.[59]
  • Si vols pendre bon concell, fia sempre de home vell.[59]
  • Si vols tindre mal mentjar, al forn portal a cuinar.[59]
  • Si Déu la ciutat no guarda, defendrela és frenesi.[59]
  • Si camines per mal lloch, creume, y passa poch a poch.[59]
  • Si no vols tenir desfici, a ton fill donali Ofici.[59]
  • Si alguns parlen de secret, not acostes, ques mal fet.[59]
  • Sempre les Festes matjors, al ventrell causen dolors.[59]
  • Si a cas eres combidat, sols mentja lo acostumat.[59]
  • Si tens a algú agraviat, no vatjes may descuidat.[60]
  • Si tens la coa de palla, no posses foch a la falla.[60]
  • Si algu llig alguna carta, un poch lluny daquell taparta.[60]
  • Si ton pare és pobre, y vell, no deixes mostre la pell.[60]
  • Si mentjes més del que guanyes, vestiràs de telaranyes.[60]
  • Si compres algo a censal, no ho pagues més del que val.[60]
  • Si alabes molt ta muller, seràs tengut per grosser.[60]
  • Si en ta casa entra molt bé, mira sempre com li ve.[60]
  • Sempre el Peixcador de canya, gasta molt més que no guanya.[60]
  • Si no calles lo que fas, si algo et dich, també ho diràs.[60]
  • Si la porta tens tancada, tindràs la testa guardada.[60]
  • Si dónes ans de morir, aparellat a sofrir.[60]
  • Si al roin favorixes pots fer conte, quen pago cert tindràs dolor, y afronte.[60]
  • Si tens cases a lloguer, may te faltarà que fer.[61]
  • Si tens un diner per vil, may arribaràs a mil.[61]
  • Si la Canelera plora, lo hivern ja és fora; y si riu, ni Invern, ni Estiu.[61]
  • Si a Déu vols pregar, possat en lo Mar.[61]
  • Si ha entrat Maig, o no ha entrat, vénen los Apostols diuen la veritat.[61]
  • Si faena tu fas fer, en pagar sies llauger.[61]
  • Si fora el cor tot dacer, nol venceria el diner.[61]
  • Si dos tiren de la corda, la trencaran.[61]
  • Si not agrada, no li faces alvada.[61]
  • Si carregues masa al burro, se gitarà en la càrrega.[61]
  • Si una porta es tanca, altra sen obri.[61]
  • Sobre gust, no hia disputa.[61]
  • Si Senyor; y anava asoles.[61]
  • Sab, com a oli de tenda.[61]
  • Si quant pots no vols, quant voldràs, quiçà no podràs.[61]
  • Si per por dels pardals se deixara de sembrar, tart cullirien.[62]
  • Si treballes mentjaràs, y si no dejunaràs.[62]
  • Sobre un hou pon la gallina.[62]
  • Segons tindràs lo Estament, vestiràs honestament.[62]
  • Si del dot de ta muller refies, seràs grosser.[62]
  • Si voldràs amich algú, no sia més rich que tu.[62]
  • Si fas bé allò que pots fer, a pochs auràs menester.[62]
  • Sardina quel gat fa presa, no la tornarà sancera.[62]
  • Si criats tan de servir, deprèn sempre de sofrir.[62]
  • Sens urgents ocupacions, no deixes de oir Sermons.[62]
  • Tres persones, y un sol Déu, són en un pare, fill meu.[62]
  • Tinli devoció molt fina, al Angel quet encamina.[62]
  • Tan prest mor lo cordero, com la ovella.[63]
  • Tindràs sempre bon dellit, si temples ton apetit.[63]
  • Tota és bona gent, y ma capa no pareix.[63]
  • Tot eixirà en la colada.[63]
  • Tota píndola dorada, té la margor amagada.[63]
  • Tot home qui vol mentir, gran memòria ha de tenir.[63]
  • Taverna que té bon vi, ventura té prop de si.[63]
  • També mor lo Papa, com lo qui no té capa.[63]
  • Tu content, yo pagat.[63]
  • Tal és Ali, com Camali.[63]
  • Tu que no pots, portam al coll.[63]
  • Tantes voltes va el canter a la font, quell deixa coll, o ansa.[63]
  • Tin bona fama, y gitat a dormir.[63]
  • Tota la bona salsa cou.[63]
  • Tants homens, tants parers.[63]
  • Tremontana no té abrich, nil home pobre té amich.[63]
  • Tres al fach, y el fach en terra.[63]
  • Tots los gats tenen catarro, sinós lo meu que té tos.[63]
  • Tots los principis són forts.[63]
  • Tant unflen al cuiro, que rebenta.[64]
  • Tot està sujecte al home; y ell tenia una puça en la mà.[64]
  • Tan poch és larcenit, que no mata.[64]
  • Tararà, y tururú, tot és hu.[64]
  • Tinte, que no puch fer miracles.[64]
  • Tan prest se deixa la pell, lo jovenet, com lo vell.[64]
  • Tan bruta està lascurada, com lespart.[64]
  • Tan bruta està la cullera, com lo cullerot.[64]
  • Tant li puntjen al bou, que pega una embestida.[64]
  • Tant esprem hu la tarontja, que ixen pinyols, y tot.[64]
  • Tancava en clau Micolau, y ella tenia la clau.[64]
  • Tot lo que relluix, no és or.[64]
  • Tu et tems, algo em deus.[64]
  • Tots los refranys són verdaders.[64]
  • Tingues sempre per deport, pensar que vas a la mort.[64]
  • Un no, desembaraça molt.[64]
  • Una sogra feren de sucre, y encara amargava.[64]
  • Un tonto, en fa molts.[65]
  • Un bobo, en fa cent.[65]
  • Uns tenen la fama, y altres carden la llana.[65]
  • Un desorde, porta un orde.[65]
  • Una volta enganyen al prudent, al necio cent.[65]
  • Ulls que no veuen, cor que no plora.[65]
  • Un vici és pitjor que un deute.[65]
  • Una pendència ben renyida, nescusa moltes.[65]
  • Veuràs sempre al ignorant, a la sciència menyspreant.[65]
  • Vós caçau, y altre vos caça, més valdria estar en casa.[65]
  • Vinyes, y dones hermoses, de guardar dificultoses.[65]
  • Vols ser Papa, possatho en la testa.[65]
  • Vixca la gallina, y vixca en sa pepita.[65]
  • Vatja jyo calent, y rias la gent.[66]
  • Viu lo porronet, y em prengue la set.[66]
  • Viu lo llit, y em prengué la son.[66]
  • Vist un bastó, y pareixerà un varó.[66]
  • Vós sou lo Prior, y tan ple de taques? Què faran los altres?[66]
  • Vetjesme asi bé passar, que allà nom voràs penar.[66]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ròs, 1736, p. 3.
  2. Ròs, 1736, p. 4.
  3. Ròs, 1736, p. 11.
  4. Ròs, 1736, p. 36.
  5. 5,0 5,1 Ròs, 1736, p. 39.
  6. 6,0 6,1 Ròs, 1736, p. 41.
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 Ròs, 1736, p. 42.
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 Ròs, 1736, p. 43.
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 Ròs, 1736, p. 44.
  10. 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 10,15 10,16 10,17 10,18 10,19 10,20 10,21 10,22 10,23 10,24 Ròs, 1736, p. 45.
  11. 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 11,12 11,13 11,14 11,15 11,16 11,17 Ròs, 1736, p. 46.
  12. 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 12,15 12,16 12,17 Ròs, 1736, p. 47.
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 Ròs, 1736, p. 48.
  14. 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 14,13 14,14 14,15 14,16 14,17 14,18 14,19 Ròs, 1736, p. 49.
  15. 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 15,12 15,13 15,14 15,15 15,16 Ròs, 1736, p. 50.
  16. 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 16,12 Ròs, 1736, p. 51.
  17. 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 17,11 17,12 17,13 17,14 17,15 17,16 17,17 17,18 17,19 Ròs, 1736, p. 52.
  18. 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 18,11 18,12 Ròs, 1736, p. 53.
  19. 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 Ròs, 1736, p. 54.
  20. 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 20,13 20,14 20,15 Ròs, 1736, p. 55.
  21. 21,00 21,01 21,02 21,03 21,04 21,05 21,06 21,07 21,08 21,09 21,10 21,11 21,12 21,13 21,14 Ròs, 1736, p. 56.
  22. 22,00 22,01 22,02 22,03 22,04 22,05 22,06 22,07 22,08 22,09 22,10 22,11 22,12 22,13 Ròs, 1736, p. 57.
  23. 23,00 23,01 23,02 23,03 23,04 23,05 23,06 23,07 23,08 23,09 23,10 23,11 23,12 23,13 23,14 23,15 23,16 Ròs, 1736, p. 58.
  24. 24,00 24,01 24,02 24,03 24,04 24,05 24,06 24,07 24,08 24,09 24,10 Ròs, 1736, p. 59.
  25. 25,00 25,01 25,02 25,03 25,04 25,05 25,06 25,07 25,08 25,09 25,10 25,11 25,12 25,13 Ròs, 1736, p. 60.
  26. 26,00 26,01 26,02 26,03 26,04 26,05 26,06 26,07 26,08 26,09 26,10 26,11 26,12 26,13 26,14 26,15 26,16 Ròs, 1736, p. 61.
  27. 27,00 27,01 27,02 27,03 27,04 27,05 27,06 27,07 27,08 27,09 27,10 27,11 27,12 27,13 Ròs, 1736, p. 62.
  28. 28,00 28,01 28,02 28,03 28,04 28,05 28,06 28,07 28,08 28,09 28,10 28,11 28,12 Ròs, 1736, p. 63.
  29. 29,00 29,01 29,02 29,03 29,04 29,05 29,06 29,07 29,08 29,09 29,10 29,11 29,12 29,13 Ròs, 1736, p. 64.
  30. 30,00 30,01 30,02 30,03 30,04 30,05 30,06 30,07 30,08 30,09 30,10 30,11 30,12 30,13 30,14 30,15 30,16 30,17 30,18 30,19 Ròs, 1736, p. 65.
  31. 31,00 31,01 31,02 31,03 31,04 31,05 31,06 31,07 31,08 31,09 31,10 31,11 31,12 31,13 31,14 31,15 31,16 31,17 31,18 31,19 Ròs, 1736, p. 66.
  32. 32,00 32,01 32,02 32,03 32,04 32,05 32,06 32,07 32,08 32,09 32,10 32,11 32,12 32,13 32,14 32,15 32,16 32,17 32,18 32,19 32,20 32,21 Ròs, 1736, p. 67.
  33. 33,00 33,01 33,02 33,03 33,04 33,05 33,06 33,07 33,08 33,09 33,10 33,11 33,12 33,13 33,14 33,15 33,16 33,17 33,18 Ròs, 1736, p. 68.
  34. 34,00 34,01 34,02 34,03 34,04 34,05 34,06 34,07 34,08 34,09 34,10 34,11 34,12 34,13 34,14 34,15 34,16 34,17 Ròs, 1736, p. 69.
  35. 35,00 35,01 35,02 35,03 35,04 35,05 35,06 35,07 35,08 35,09 35,10 Ròs, 1736, p. 70.
  36. 36,00 36,01 36,02 36,03 36,04 36,05 36,06 36,07 36,08 36,09 36,10 36,11 36,12 36,13 36,14 36,15 Ròs, 1736, p. 71.
  37. 37,00 37,01 37,02 37,03 37,04 37,05 37,06 37,07 37,08 37,09 37,10 37,11 37,12 37,13 37,14 37,15 37,16 37,17 Ròs, 1736, p. 72.
  38. 38,00 38,01 38,02 38,03 38,04 38,05 38,06 38,07 38,08 38,09 38,10 38,11 38,12 Ròs, 1736, p. 73.
  39. 39,00 39,01 39,02 39,03 39,04 39,05 39,06 39,07 39,08 39,09 39,10 39,11 39,12 Ròs, 1736, p. 74.
  40. 40,00 40,01 40,02 40,03 40,04 40,05 40,06 40,07 40,08 40,09 40,10 40,11 40,12 40,13 Ròs, 1736, p. 75.
  41. 41,00 41,01 41,02 41,03 41,04 41,05 41,06 41,07 41,08 41,09 41,10 41,11 41,12 Ròs, 1736, p. 76.
  42. 42,00 42,01 42,02 42,03 42,04 42,05 42,06 42,07 42,08 42,09 42,10 42,11 42,12 Ròs, 1736, p. 77.
  43. 43,00 43,01 43,02 43,03 43,04 43,05 43,06 43,07 43,08 43,09 43,10 43,11 43,12 43,13 Ròs, 1736, p. 78.
  44. 44,00 44,01 44,02 44,03 44,04 44,05 44,06 44,07 44,08 44,09 44,10 44,11 44,12 44,13 44,14 44,15 44,16 44,17 Ròs, 1736, p. 79.
  45. 45,00 45,01 45,02 45,03 45,04 45,05 45,06 45,07 45,08 45,09 45,10 45,11 45,12 45,13 45,14 45,15 45,16 45,17 45,18 Ròs, 1736, p. 80.
  46. 46,00 46,01 46,02 46,03 46,04 46,05 46,06 46,07 46,08 46,09 46,10 Ròs, 1736, p. 81.
  47. 47,00 47,01 47,02 47,03 47,04 47,05 47,06 47,07 47,08 47,09 47,10 47,11 47,12 47,13 Ròs, 1736, p. 82.
  48. 48,00 48,01 48,02 48,03 48,04 48,05 48,06 48,07 48,08 48,09 48,10 48,11 48,12 48,13 48,14 Ròs, 1736, p. 83.
  49. 49,00 49,01 49,02 49,03 49,04 49,05 49,06 49,07 49,08 49,09 49,10 49,11 49,12 49,13 49,14 49,15 Ròs, 1736, p. 84.
  50. 50,00 50,01 50,02 50,03 50,04 50,05 50,06 50,07 50,08 50,09 50,10 50,11 50,12 50,13 50,14 Ròs, 1736, p. 85.
  51. 51,00 51,01 51,02 51,03 51,04 51,05 51,06 51,07 51,08 51,09 51,10 51,11 51,12 Ròs, 1736, p. 86.
  52. 52,00 52,01 52,02 52,03 52,04 52,05 52,06 52,07 52,08 52,09 52,10 52,11 52,12 52,13 Ròs, 1736, p. 87.
  53. 53,00 53,01 53,02 53,03 53,04 53,05 53,06 53,07 53,08 53,09 53,10 53,11 53,12 53,13 53,14 53,15 53,16 53,17 53,18 53,19 53,20 53,21 53,22 53,23 Ròs, 1736, p. 88.
  54. 54,00 54,01 54,02 54,03 54,04 54,05 54,06 54,07 54,08 54,09 54,10 54,11 54,12 54,13 54,14 54,15 54,16 54,17 54,18 54,19 54,20 Ròs, 1736, p. 89.
  55. 55,00 55,01 55,02 55,03 55,04 55,05 55,06 55,07 55,08 55,09 55,10 55,11 55,12 55,13 55,14 55,15 55,16 55,17 55,18 55,19 55,20 55,21 55,22 55,23 Ròs, 1736, p. 90.
  56. 56,00 56,01 56,02 56,03 56,04 56,05 56,06 56,07 56,08 56,09 56,10 56,11 56,12 56,13 56,14 56,15 56,16 56,17 56,18 Ròs, 1736, p. 91.
  57. 57,00 57,01 57,02 57,03 57,04 57,05 57,06 57,07 57,08 57,09 57,10 57,11 57,12 57,13 57,14 57,15 Ròs, 1736, p. 92.
  58. 58,00 58,01 58,02 58,03 58,04 58,05 58,06 58,07 58,08 58,09 58,10 58,11 58,12 Ròs, 1736, p. 93.
  59. 59,00 59,01 59,02 59,03 59,04 59,05 59,06 59,07 59,08 59,09 59,10 59,11 Ròs, 1736, p. 94.
  60. 60,00 60,01 60,02 60,03 60,04 60,05 60,06 60,07 60,08 60,09 60,10 60,11 60,12 Ròs, 1736, p. 95.
  61. 61,00 61,01 61,02 61,03 61,04 61,05 61,06 61,07 61,08 61,09 61,10 61,11 61,12 61,13 61,14 Ròs, 1736, p. 96.
  62. 62,00 62,01 62,02 62,03 62,04 62,05 62,06 62,07 62,08 62,09 62,10 62,11 Ròs, 1736, p. 97.
  63. 63,00 63,01 63,02 63,03 63,04 63,05 63,06 63,07 63,08 63,09 63,10 63,11 63,12 63,13 63,14 63,15 63,16 63,17 63,18 Ròs, 1736, p. 98.
  64. 64,00 64,01 64,02 64,03 64,04 64,05 64,06 64,07 64,08 64,09 64,10 64,11 64,12 64,13 64,14 64,15 64,16 Ròs, 1736, p. 99.
  65. 65,00 65,01 65,02 65,03 65,04 65,05 65,06 65,07 65,08 65,09 65,10 65,11 65,12 Ròs, 1736, p. 100.
  66. 66,0 66,1 66,2 66,3 66,4 66,5 Ròs, 1736, p. 101.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]