Usuari:KRLS/sandbox

Aquest és un conjunt de cites que s'haurien de servir per anar creant/ampliant articles i esborrar-les d'aquí:

Amor i dones

• Donzella... això diu ella.
• Entre dos que es vulguin, amb un que mengi n'hi ha prou.
• Hereu firarie no dura gaire.
• Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes.
• La que molt ha festejat, per vestir sants s'ha quedat.
• Les núvies d'avui són les sogres de demà.
• Mestressa matinera, mestressa feinera.
• Molts promesos has tingut? Tururut
• No convé, ni ara, ni abans, fer la Pasqua abans dels Rams.
• Senyor, deu-me una senyora, un cotxe per a passejar-la i un bastó per a apallissar-la.
• Si estar mal vols a ton pler, vés per mar o pren muller.
• Si no t'hi agrada, no t'hi casis.
• Si vols estar a gust i plaer, pren de ta edat la muller.
• Ull blau i cella rossa, fa galant mossa.
• Una bona cara és un bon dot.

Consells i advertiments als pagesos

Potser reanomenar pagès a pagesia

• Qui no en cull una, mai no en té dues.

Secció Advertiments

• Qui té jornalers i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu.

sembra

• Qui no pot segar, espigola.

matinar

• La feina matinal, tot el dia val.
• Qui matineja, més temps feineja.

Sense definir

• D'home xato i matxo guit, deus fugir-ne tot seguit.
• Margall, mala herba, que vol treball.
• Mula guita, ven-la prest.
• No es pot matar tot el que és gras.
• Per batre, si no és aquest any serà l'altre.
• Quan la terra és aplanada, el cavador fa la matinada.

Preocupacions i supersticions del poble

Diferents dies de la setmana

• És dolent posar llocada en dimarts.
• Ni en divendres, ni en dimarts, a l'infant deus batejar.

ous

• Els ous rodons són polles, i els llargaruts, pollastres.

ratapinyada

• La ratapinyada no canta, renega.

missa

• Mentre Nostre Senyor és al Monument, no canta cap ocell.

ull de poll o meteorologia

• Quan els ulls de poll piquen més de l'acostumat, senyalen canvi de temps.

tifus

• Un cataplasma d'arengades ben rovellades, barrejades amb ruda, aplicat als peus, cura el tifus.

Sense definir

• Home sorrut, va més no conegut.
• L'estorlit no pot volar fins el dia de la Mare de Déu d'Agost.
• La xurla quan canta, crida: Pluja, pluja... i fa ploure
• No convé mirar massa fixo a una persona, perquè se la pot ullprendre.
• No és bo comptar els pollets, perquè se'n moren molts.
• No és bona astruga viatjar en dia tretze, i menys si és divendres.
• Passar la mà pel gep d'un geperut, duu sort. Passa-hi un bitllet de la rifa sense que se'n adoni, el fa treure.
• Qui beu a galet amb un llum encès a l'altra mà, es beu l'enteniment.
• Si passa baix, plourà.
• Tallar els cabells a una criatura massa petita, fa que de gran no parli clar.
• Vessar tinta, mala astruga.
• Veure un broni no anuncia res de bo.

---

Remeis casolans i consells higiènics

Sense definir

• Carfull és bo pels ulls
• No siguis ruc: per les sangs pren el saüc.
• Si una punxada et fas, xúpa't el dit i et curaràs.
• Bromera de cavall amb vi, cura el borratxí.
• No mengi cru, ni vagis peu nu.
• No tot el que és greix es paeix.
• Greix ranci i fet malbé, al cos no fa bé.
• L'anyell sagnant i el porc cremant.
• Les móres fan polls.
• Ni fart ni afamat.
• La llet, ben dormida i ben passejada.
• Menjar calent, mal per la dent.

• El que es menja de pressa es paeix a poc a poc.
• El viure templadament fa viure llargament.
• Mal senyal quan hom no sent el mal.
• Molt i bo, drecera per la mort.
• Les llagues, untades.
• La netedat és mitja vida.
• El suar, en tot temps és bo.
• Qui s'arrauleix el fred se'l menja.

• Per a dormir, la vesprada, no la matinada.
• En tombar la quarantena, vés amb compte amb la mullena.

• Calentures de tardor, parentes de la mort.
• Tranquil·litat i bons aliments.
• No nodreix el que es menja, sinó el que es paeix.
• Per la vida es perd la vida.
• Amb porró carlí és més bo el vi, amb porró liberal, fa més bé que mal.
• La gana, poca i seguida.
• Boig de natura no es cura.
• Val més bona gana que bona vianda.
• Infant massa viu, no viu.
• El que a uns cura, a altres mata.
• Val més morir d'un tip que de gana.
• Home de banys, home de pocs anys.
• Tan sa com l'esclop, cap calçat hi ha.
• Val més suar que estornudar.
• Val més un ai! que cent gemecs.
• Vell que es cura, cent anys dura.
• Suar i purgar a un temps, no pot ser.
• Pitjor és la recaiguda que la caiguda.
• Qui no reposa fa poca cosa.
• Poques metzines no maten.
• Hi ha tants afortunats, amb set vides com els gats.
• El cabrit, d'un mes, i l'anyell, de tres.
• Mentre hi ha vida hi ha esperança.
• Mal va qui no s'adoba.
• A cap dona apura, mal que als nou mesos es cura.
• Mal treu mal.
• El mal ve volant i se'n va a peu coix.
• Qui no s'ha de morir, tot ho passa.
• Val més un de mort que molts de ferits.
• Com la feina de les llevadores, que mai s'acaba.
• Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat.
• Ves-te'n, Anton, que qui es queda ja es compon.
• En aquest món només s'hi està una vegada.
• Es pot morir d'una cossa de conill.
• Qui dies passa, anys empeny.
• Qui ho té en néixer, mai ho deixa.
• Qui gemega ja ha rebut.
• No hi ha mal petit ni petit enemic.
• El mal ve quan no s'espera.
• A prendre mal sempre s'hi és a temps.

• Quan fou mort el combregaren.
• Bo és l'Hospital, però ditxós qui no l'ha de menester.
• Benvingut mal, si véns sol.
• De llunàtics, el món n'és ple.
• El peu del coix troba sots pertot arreu.
• Mai més!, com diuen les parteres. I al cap de l'any hi tornen a ser.
• El que es fa de nit, surt de dia.
• El teu mal passar procura, que el temps tot ho cura.
• Poc mal i ben planyut.
• Al delicat, poc mal i ben lligat.
• Cinc de mal i deu d'ungüent.
• A cop calent, el mal no es sent.
• Bo i sa, i ha fet un pet com un aglà.
• Rient, rient, es va morint la gent.
• Ai què tinc, ai què tinc, i l'endemà ja era mort.
• El que es mor es mor per molt temps.
• A picada d'escorsó, no hi és a temps l'extremunció.
• El qui mira massa prim, a mitja edat no hi veu.
• Dues mans per treballar i una boca per menjar.
• Quan cou, cura, quan pica, madura.
• Sempre hi ha més doctors que apotecaris.
• Tothom té mals i cadascú es sent dels seus.

Del menjar i del beure

• Qui fa els plats es queda el plat pitjor.
• Beure xarrupant, beure de bergant.
• De menjar poc, parlar poc i llevar-se de matí, mai ningú no s'ha hagut de penedir.
• De calent en calent es pelen.

• Com més brut el cuiner, més gras l'amo.
• Panxa plena fa bullícia, panxa buida fa malícia.
• A les penes, punyalades, i darrera, gots de vi.
• La crema, si és ben cremada, a xics i grans el agrada.
• Pinatells i rovellons s'amaguen pels racons.
• Per si no ho saps, res millor que l'ànec amb naps.

• Nero, déntol i orada al forn, són cosa preuada.
• Una bona picada és el tot d'una cuinada.
• Si estar bé vols, de nit no mengis cargols.
• Amb cebetes i llomillo, la mestressa fa el platillo.
• Per menjar massa picant, molts al cementiri van.
• El rotet del bon profit no està bé, però és consentit.

---

Municipis

• Gent del Camp, gent del llamp.
• Barbarà, qui ha fet avui farà demà.
• D'Escornalbou a Scala-Dei, és un passeig fins per a un vell.
• Sellés, endevina on és.
• A Monistrol, no hi menja qui vol
• Martinet, que costa tant d'anar-hi com de sortir-ne
• De la Beguda, en surts de correguda.

Refranys de tota mena

• Fes bé i no facis mal, que altra cosa no cal.
• Ni costums tenen disculpa, ni l'edat pot tenir culpa.
• Els uns patim, els altres petam, i tots petem.
• Que si patantim, que si patantam, que si verdes que si madures.
• Ésser més dolent que una capa esquinçada.
• El pecat, put més que la guilla.

• La colla del Sant Esperit, l'un coix, l'altre tullit.
• Quan l'hereu i la pubilla surten a passejar, Corpus l'endemà.

• Eixir del foc i ficar-se a les bases.
• El nou, plau, i el vell, satisfà.
• Començament, volen les coses.
• Qui més crida, aquell guanya.
• Tal faràs, tal trobaràs.
• Qui canta, els seus mals espanta.
• Vera justícia, ha compassió, i la falsa, indignació.
• Molt camí no fa patir, com fa patir mal camí.
• Un bon mentider diu sempre alguna veritat.
• Qui m'ha lloat més que no calia, o m'ha enganyat o enganyar-me volia.
• Val més matar el diable que deixar-se matar per e.
• Val més matar el diable que deixar-se matar per ell.
• Val més bona fama que bona cara.
• Les mitges al garró no fan senyor.
• Les sobre d'ahir fan falta avui.
• Una bona capa tot ho tapa.
• Qui primer pega, pega dos cops.
• El que s'escriu, dura; el que es diu, ningú l'atura.
• Tant com canta el rector, respon l'escolà.
• En aquest món de mones, hi ha més bèstia que persones.
• Prest és dit el que és ben dit.
• Presumir i no valer, demostra poc valer.
• Per temor, no perdis l'honor.
• Qui la fa, la paga.
• Per parlar poc, poc es perd.
• De covards no hi ha res escrit.
• El que poc costa, poc dol.
• Tan costa dir sí com no.
• Tothom té la seva creu.
• Sense llum ningú hi veu.
• Qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
• D'això plora la criatura.
• Qui si confrare que prengui candela.
• Després d'un temps, un altre en ve.
• Els homes es troben, que les muntanyes no.
• Els bons se'n van, els dolents es queden.
• D fer bé, mal no en pervé.
• La consciència és més sàvia que la ciència.
• El que viu d'esperances, mor dejú.
• Qui pot i no vol, quan vol no pot.
• Càrrega a gust, no pesa.
• Anant jo calent, me'n ric de la gent.
• Ni plat rescalfat ni enemic reconciliat.
• Rostre pintat, cotxe per llogar.
• No sempre el millor camí és el més curt.

• Home mal reputat, home mig ofegat.
• Cadascú té sa finestreta, els gran, altres xiqueta.
• Qui no pugui mossegar, que no ensenyi les dents.
• Cosa privada, és desitjada.

• Es pot callar la veritat, però el mentir és pecat.
• Geni i figura fins a la sepultura.
• Tan bo és en Pere com en Berenguera, com el que li va al darrere.
• Qui no escolta la raó, escolta el bastó.
• Pensa molt i parla poc, i els savis et faran lloc.
• Per ajudar a alçar algú, no caiguis tu.
• No diguis de l'absent, el que no diries del present.
• El que molt es vol inflar, per força ha de rebentar.
• El que sembraràs, allò colliràs.
• El que un fa, l'altre ho desfà...
• Vols mentir? Digues el que sents a dir.
• No diguis tot el que sents, ni ensenyis tot el que tens.
• Si amb gent dolenta vas, el que ells fan també faràs.
• No ets pas més bo si t'alaben.
• Molts, del món es queixen, però no el deixen.
• Per a saber parlar, cal aprendre de callar.
• La cançó del tururut, qui genera ja ha rebut.
• Mal és quan la taca hi ha, que la pols, bufant se'n va.

• Si t'has vençut a tu, no et vencerà ningú.
• Vols ésser gan? Fes-te petit.
• Vés amb el cor a la mà, mes no te'l deixis robar.
• Qui escanyapobres ha estat, mor endogalat.
• Què punxa més que un punxó? Llengua de murmurador.
• Qui amb ximples es fa, si no ho és, s'hi tornarà.
• Plorant i rient, els petits van creixent.
• El procurador que és gat vell, primer procura per ell.
• Fortuna amunt, d'un a un; fortuna avall, devessall.
• Les llengües no són tisores, però són talladores.
• Val més caure en gràcia que ésser graciós.

• Val més borni que cec.
• Que es faci el miracle, encar que el faci el diable.
• No diguis mal del dia que passat no sia.
• Tots els extrems són dolents.
• Entre lladres no es perd res.
• La mort no és per qui la busca.
• De la discussió en neix la claror, si no s'apaga la llum...
• Tant va el canti a la font, que ve que es trenca.
• Si hagués sabut que eren tan bones les nous, encara seria senyora de Tous.
• D'on no n'hi ha no en pot rajar.
• Amb la mort tot s'acaba.
• Anell al dit, honra sense profit.
• La necessitat no té llei.
• El neci callat, per savi és reputat.
• Home petit, carregat de punyetes.
• Al músic vell li queda el compàs.
• Qui no té memòria ha de tenir cames.
• barba ben remullada, barba mig afaitada.
• Tornem-hi, que no ha estat res.
• No hi ha pitjor sord que el que no vol oir.
• Les males noves, corren més que el vent.
• El que no passa en un any, passa en un instant.
• Dels que fugen, algun se n'escapa.
• A qui nega, no el pengen.
• Els dits de la mà no són tots iguals.
• Val més manya que força.
• Tres Paus fan un ximple.
• Cosa trobada, no és robada.
• Els savis tenen a mengua fer servir massa la llengua.
• Pertot hi ha cent llegües de mal camí.
• La sogra no es recorda de quan era nora.
• El rector no es recorda de quan era escolà.
• Mira't a tu i no diràs mal de ningú.
• A mala estada, bona cara.
• Com sembraràs, colliràs, si no pedrega...
• Qui és el teu enemic? El del teu ofici.
• Qui a l'enemic plany, a les seves mans mor.
• Perdonar al dolent, és fer mal a la bona gent.
• L'escriure fa perdre el llegir.
• Qui escolta pels forats, ou sempre els seus pecats.
• Fica-li el dit a la boca, a veure si mossega.
• No mateu cap moro que es digui Joan.
• Girem full, que l'epístola no és d'avui.
• La pedra fora de la mà, no sap on va.
• Al mal i al bé, tothom hi afegeix.

• Qui bé lliga, bé deslliga.
• Qui roda l'ast, aquell no en tast.
• Quan un no vol, dos no es barallen.
• Quan el diable va a jugar, mira que et vol enganyar.
• Tant donaràs a en Pere, que li hauràs d'anar darrera.
• Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar.
• Qui amenaça i no pega, per bèstia es queda.
• De bèsties assenyalades, liberanos Domine.
• Pertot es fan bolets quan plou.
• El lloguer, corre més que un llebrer.
• Qui guarda costum vell, mor amb ell.
• Cada dia muda el vent, l'home a cada moment.
• Els punts es deixen per a les mitges.
• Qui molt xerra, algunes n'erra.
• Qui confessa i no combrega, sembra i no sega.

• Abans d'ensenyar, aprèn.
• Amb el bo seràs bo, amb el dolent seràs pitjor.
• Oiràs i miraràs, i si veus, ho callaràs.
• En aquest món tot es despatxa.
• Les mates tenen ulls i les parets orelles.
• Abans que coneguis, no lloïs ni vituperis.
• Qui al cel escup, a la cara li cau.
• La feina d'en Jafà, la fa i desfà.
• Qui més hi fa, més hi perd.
• Qui no sap callar les seves faltes, menys callarà les dels altres.
• Les bones festes comencen per la vigília.
• Per fondo que es faci el foc, el fum sempre respira.
• No hi ha millor carrabiner que el que ha estat contrabandista.
• Aparta l'ocasió i apartaràs el pecat.
• Les males notícies sempre són certes.
• Parlar molt i no dir res, propi d'advocats és.
• Com l'Ambròs, curt de cames i llarg de cos.
• Qui té més per callar, més parla.
• Dijous gras, coques de llardons.
• No cal anar de pressa per a morir.
• Qui no hi lluca, topa.
• Qui no té vergonya, tot el món és seu.
• Tot s'ha de començar per la base, menys els pous.
• Si als trenta anys no saps i als quaranta no tens, agafa un cabàs i vés a collir fems.
• De tot s'ha de pagar l'aprenentatge.
• Sabater d'escaleta, posa mitges soles i fa d'estafeta.
• Fer la feina blana, és cosa que es recomana.
• Qui no plora, no mama.
• A so de tabals no s'agafen llebres.
• Rat que no sap sinó un forat, prest és agafat.
• Cada oller alaba les seves olles, i més encara si són foradades.
• Tal hi va qui no s'ho creu, a l'hospital de Santa Creu.
• Qui té art, va a qualsevol part.
• Boig amb boig, sempre s'avenen.
• Boigs fan bitlles.
• Brams d'ase no pugen al cel.
• Ca rabiós no coneix l'amo.
• En cosa dubtosa, val més callar que parlar.
• Qui calla, atorga.
• Capa esquinçada, no guarda de fred.
• Qui cara veu, cara honra.
• Qui compra més del que pot, aviat s'ho ha de vendre tot.
• Content jo, content tothom.
• Amb ton senyor no vulguis partir peres, car ell es menjarà les madures i tu les verdes.
• Lluny dels ulls, a prop del cor.
• El costum fa llei.
• Com més anys, més desenganys.
• Hi ha més dies que llonganisses.
• Els diners vinguen com vinguen, sempre venen bé.
• Bones són les raons, però més els dinerons.
• Si vols que diguin bé de tu, no diguis mal de ningú.
• La tancava amb clau en Pere Arnau, però ella tenia una altra clau.
• A l'enemic que fuig, mostra-li la drecera.
• Cada u s'entén, com aquell que balla sol.
• Qui no entra pel portal, sol eixir per la finestra.
• Qui compta, s'erra.
• Escombra nova, escombra bé.
• A bona son, no hi ha llit dur.
• A la Seu, si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu.
• Foc d'alzina, foc de fadrina.
• La desunió destrueix, i la unió fa la força.
• Pel fruit hom coneix l'arbre.
• Cada gall canta en el seu galliner.
• Allò que és malguanyat, el diable s'ho emporta.
• El que hom guanya en molts mercats, ho perd en una fira.
• Home desdit, no val un ardit.
• A gran senyor, doble honor.
• Qui juga, no dorm.
• Alguns entren llepant, i en surten mossegant.
• Qui mal no fa, mal no pensa.
• La mar, mai diu prou.
• Qui vol descompartir, sol rebre sense renyir.
• Si vols mula sense vicis, vés a peu.
• Qui va de nits, molt ensopega.
• Cadascú és fill de les obres.
• La clau és la pau.

• Home de molts oficis, pobre segur.
• El parir entendreix, el criar envelleix.
• O parir, o morir.
• Qui mal parla, mal obra.
• A tothom plau el seu cant i el seu infant.
• La pàtria sempre tira.
• Pecat amagat, és mig perdonat.
• Hom no pensa en Santa Bàrbara sinó quan trona.
• Feu favors a bèsties i us pagaran a cósses.
• Cada olleta té la seva tapadoreta.
• Home previngut, mai no és vençut.
• Qui va davant sempre arriba primer, per coix que sigui.
• El bon poll, en la closca canta.
• Tot el privat és desitjat.
• La millor sort i ventura, és tenir renda segura.
• A tothom li és permès defensar la seva roba.
• Tot fa servei una vegada a l'any.
• Qui a dos senyors vol servir, a l'un o l'altre ha de fallir.
• A la millor roba s'hi veuen més les taques.
• El món sempre dóna voltes.
• Qui res no té, res no perd.
• Qui al a guineu vol enganyar, de bon matí s'ha de llevar.
• Aquell que fa més el valent, sempre és darrer al sometent.
• Quan el vell fa bogeries, no li passen en vuit dies.
• No hi ha tall sense treball.
• Val més tornar-se roig de vergonya, qeu groc de ràbia.
• La vestidura fa la figura.
• El que els ulls no veuen, el cor no en dol.
• Cadascú té el seu mirar i el seu modo de pensar.
• La noia que és ben honrada, prefereix més anar sola que mal acompanyada.
• Si vols fer bona drecera, no deixis la carretera.
• Pensa, si reps sotragades, que a las penes, punyalades.