Vés al contingut

Víctor Balaguer i Cirera

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Víctor Balaguer)
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Víctor Balaguer i Cirera
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
11 de desembre de 1824
Mort Madrid
14 de gener de 1901 (76 anys)
Ocupació Polític, escriptor, historiador, poeta, dramaturg i periodista
Drets d'autor
Les citacions es troben en domini públic.
Modifica dades a Wikidata

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític, dramaturg, poeta i historiador català.

  • «La literatura moderna catalana és la expressió del sentiment vivament despertat d'una nacionalitat i d'una llibertat perdudes, i, al mateix temps, l'esperança de temps millors en una restauració de nacionalitat ibérica.»[1]
    Los Jochs Florals, 1866
    Pròleg del llibre Esperansas y recorts publicat l'any 1866
  • «Els poetes arribaran a port, més aviat o més tard, i quant hi arribin, la llibertat serà el penyal al qual amarraran sa barca les nacionalitats que s'hauran despertat a l’eco de llurs sonores cítares.»[1]
    Los Jochs Florals, 1866
    Pròleg del llibre Esperansas y recorts publicat l'any 1866
  • «No donaré mai, mai a la meva vida, cap vot contra la meva consciència, cap vot contra el meu país. D'ara endavant he de votar sempre amb la meva consciència i amb les meves idees, i si arribés el cas, que no espero que arribi, que un Govern format per bons i nobles amics meus, com qualsevol altre Govern, em col·loquès en la trista situació de triar entre el Govern i el país, triaria sempre el país.»[2]
    (en castellà) Yo no daré jamás, jamás en mi vida, ni un voto contra mi conciencia, ni un voto contra mi país; en adelante he de votar siempre con mi conciencia y con mis ideas; y si el caso llegara, que no espero que llegue, en que así un Gobierno compuesto de buenos y nobles amigos míos, como cualquier otro Gobierno, me colocara en la triste situación de optar entre el Gobierno y el país, optaría siempre por el país.
    1882
  • «Jo, damunt els interessos de tots els Governs del món, poso els interessos sagrats del país.»[2]
    (en castellà) Yo, sobre los intereses de todos los Gobiernos del mundo, pongo los intereses sagrados del país.
    1882
  • «Aci no se sap encara que Catalunya sense Espanya serà sempre Catalunya, mentre que Espanya sense Catalunya deixaria de ser Espanya.»[2]
    (en castellà) Aquí no se sabe aún que Cataluña sin España será siempre Cataluña, mientras que España sin Cataluña dejaría de ser España.
    Carta a Eugenio Montero Ríos, 24 d'agost de 1886
  • «Tot allò que separi Catalunya de l'esperit hel·lènic i llatí és un greu error. Així en les lletres com en les arts[1]
    Carta a Modest Urgell, 1893
  • «L'important no és la revolució sinó l'evolució»[3]
    Oliva a Víctor Balaguer, 1893
  • «Jo se bé que qui passa primer un gual l'ensenya als demés y que també un home petit projecta una gran sombra»[3]
    Esperansas i recorts, 1866
  • «La tirania
    cuant es d'un home solo, ne pot obrirne
    un camí de grandesas á la patria;
    cuant es de molto, es solo un reguera
    de malvestates, odio y sanch[4]
    La Sombra de Cesar
  • «Las flaquesas
    quant son ab los humiles, se pagan caras.»[4]
    Coriolà
  • «Que no honra als fills que l'han honrat, no es patria.»[4]
    Coriolà
  • « Les ones van i vénen per sobre la mar blava:
    si llestes se'n van totes, més llestes tornaran.
    No és això lo que passa pels mars en què navego,
    on les ones que fugen se'n van per no tornar.»[5]
    Pels espais lluminosos s'estenen mes mirades...

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català». Folgueroles: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, cop. 2006-2008. [Consulta: 25 juliol 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 Palomas, Joan «Els liberals reformistes: Víctor Balaguer» (PDF). Barcelona quaderns d'història, Núm. 6, (2002), pàg. 212-237. ISSN: 1135-3058 [Consulta: 10 agost 2012].
  3. 3,0 3,1 Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 12. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Harbottle, Thomas Benfield; Hume, Martin. Dictionary of Quotations (Spanish). London: Swan Sonnenschein & Co, 1907. 
  5. Invitació a la poesia, 2005, p. 54.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Invitació a la poesia : 50 poemes essencials de la llengua catalana (en català). Barcelona: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 2005. 

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]